titol

EDUCATIVAMENT, EN QUINA SITUACIÓ ENS TROBEM?

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (2) 1   2    3   4   5   6

Exigències educatives derivades de la nova situació

L’Educació és l’element central per a la millora humana i material de qualsevol país.

Educar és quelcom més que instruir o ensenyar.

L’educació de les persones adultes resulta avui una necessitat imperiosa.

La formació actual: necessària però insuficient.

Es requereix un replantejament a fons de les finalitats a perseguir i dels camins per arribar-hi.

L’edat adulta reclama atenció educativa específica, adequada a aquesta fase de la vida i al moment històric actual.

L’Educació de les persones adultes ha de superar l’estadi compensatori en què es troba per projectar-se i anticipar-se al futur.

En la nostra societat tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatiu i són susceptibles d'educació, formació i aprenentatge.

L'Educació entesa en profunditat i no com quelcom epidèrmic, superficial o cosmètic és l'instrument més adequat per aprendre a fer-hi front. 

anterior

Un nou escenari «cultural» en un context complex i global

El context. Quina és la nova situació davant la qual ens trobem? Quin  és el nou escenari en què ens trobem i les exigències  educatives que se’n deriven? Al llarg d’aquesta primera dècada de segle molt han canviat les coses respecte a èpoques anteriors. Un canvi  que afecta diversos aspectes de la vida individual, social, cultural i global. Ens trobem enmig d’una situació mutant, canviant, en un context en constant transformació, en què molts aspectes vitals s’estan modificant i transformant ràpidament. En aquests primers compassos del  s. XXI els individus ens veiem abocats a un nou escenari, desconegut fins ara,  vivint enmig d’un «context  cultural nou» que ha deixat de ser bàsicament  lletrat per esdevenir una cultura complexa i global, els tentacles de la qual fagociten els diversos àmbits de la vida dels individus i de la societat. I per al qual les persones no han estat preparades.

Davant aquest nou context, en quina situació es troba la Formació d’Adults a casa nostra?
La formació que actualment es dóna a les persones adultes és la que correspon a les exigències de la nova situació en què es troben? I si no és la més adequada cap a on orientar-la? Cap a on podria anar encaminada una pràctica de l’Educació de les persones adultes menys academicista, no tan sols utilitarista i més lligada a les seves  vides? En el discurs oficial semblen predominar els forts aires de rebuf mercantilista  provinents d’Europa, les dinàmiques imperants que s’imposen bufen en una determinada direcció, però aquesta no és l'única factible, altres orientacions són possibles.

Comencem preguntant-nos quina és la situació en què es troba no solament l’economia, el mercat o el treball sinó el propi individu enmig d’una societat complexa i globalitzada com l’actual? Quin són els reptes que avui tenim al davant  i que des de l’Educació , des d’una nova Educació, s’hauria d’ajudar a afrontar?  L’educació que actualment s’està oferint a les persones adultes és pertinent, és suficient i adequada? Prepara les persones adultes  per donar resposta a les exigències educatives que deriven de la vida i la societat actuals, més enllà de la compensació dels dèficits i de les dificultats per accedir a una cultura que fins ara ha estat bàsicament lletrada? Quins són els reptes que el ciutadà actual té al seu davant i als quals des de l’Educació s’hauria de contribuir a fer-hi front? L’educació actual té identificats quins són aquests reptes? Parteix d’ells? Es planteja formar les persones per donar-los resposta? L’ Educació que se’ls està oferint satisfà les necessitats educatives de la població adulta en un context complex i global com l’actual?

Davant aquesta situació les persones adultes necessiten d’una nova Educació, una Educació assentada sobre nous plantejaments i noves bases. Això implica un canvi d’enfocament i mentalitat. La formació d’adults a casa nostra encara es troba en un estadi  que opera amb mentalitat bàsicament compensatòria. L’actual és una situació a superar i millorar. Avui es necessita quelcom més que la compensació d’uns dèficits escolars. La formació bàsica que avui necessita una persona adulta  al sí de la societat actual va més enllà de la compensació d’uns dèficits d’escolarització o d’unes mancances que li dificulten l’accés a una cultura fins ara predominantment lletrada. Però aquest ja no és l’escenari actual. És una educació no adequada perquè la cultura en la que ens trobem immersos és una cultura globalitzada que supera  en molt les exigències d’una cultura purament lletrada. I aquella imposa per a les persones nous reptes i noves competències que l’educació ha d’abordar.

En general a la pràctica l’educació d’adults no es troba encara a l’altura de les circumstàncies i està mancada d’una anàlisi més acurada del context i d’una concepció àmplia de les exigències educatives que es deriven d’aquesta nova situació. Per afrontar les noves exigències eductives i preparar les persones adultes per afrontar la profunda  transformació «cultural» en què ens trobem la formació d’adults requereix, d'un canvi d'enfocament, d’un salt qualitatiu endavant. Mirem d’analitzar més detingudament algunes d’aquestes qüestions.

L’Educació, factor clau: la necessitat de l’Educació dels adults

En primer lloc comencem contemplant la mateixa percepció que de l’Educació se’n té socialment. Sovint en una societat on imperen i predominen els valors de l’economia i del mercat, l’Educació és vista com una activitat important però no nuclear en l’evolució de la societat. No obstant això, en contrast amb aquesta percepció social, sabem que l’Educació té una importància primordial en tota societat, i és decisiva en el procés de desenvolupament de les persones. L’Educació és l’element central, el factor clau, per a la millora humana i material de qualsevol país i per a la cohesió de qualsevol societat.

Tota societat ha de perseguir i afavorir el desenvolupament individual de tots i cadascun dels seus membres així com el progrés i benestar individual i col·lectiu i fer-ho de forma socialment equilibrada i ecològicament sostenible. La condició bàsica per assolir aquestes metes es troba en l’Educació. Educar no és solament instruir o ensenyar. L’Educació ha de ser una tasca de tots, un repte i una empresa col·lectiva i no solament qüestió de les institucions educatives; és tota la societat, cadascuna de les instàncies de la societat, que s’hi haurien de sentir implicades en la tasca d’educar. En una societat que es preui d’avançada l’Educació s’ha de sentir com una responsabilitat compartida. Avui està ja clar que la tasca educativa no s’ha de circumscriure a determinades fases evolutives de les persones sinó que ha de ser present en totes les etapes de la vida i s’ha de conrear de forma permanent. La necessitat de desenvolupament personal, les creixents exigències socials de tota meva i la peremptorietat del progrés individual i col.lectiu tenen com a condició básica la millora de la formació de les persones, no solament de les generacions més joves sinó de totes les persones independentment de l’etapa de la vida en què aquestes es trobin, i aquest conreu l’haurien de perllongar i renovar permanentment al llarg de tota la seva vida. Per això són necessàries dos qüestions bàsiques: a) dignificar la imatge de l’Educació, revertint l’empobrida concepció que de vegades  encara se’n té  de la mateixa, posant en relleu i refermant l’alt valor de la noble tasca educativa al sí d’una societat i b) en la perspectiva que l’Educació és una tasca de conreu i renovació constants al llarg de la vida, estructurar el sistema educatiu sobre dos pilars: l’educació de les joves generacions però també la millor formació dels adults, doncs són tots els adults els qui tenen la gran responsabilitat d’educar els més joves. Si l’adult no és educat, si no està ben educat, qui educarà les noves generacions?. I més quan avui molts adults es veuen desbordats en la seva tasca educativa, ja no es veuen capaços d’educar adequadament els seus fills i deleguen aquesta funció en les institucions educatives. Educar l’adult, formar l’adult, i no solament les noves generacions, perquè pugui fer front a les moltes exigències del seu entorn resulta avui una necessitat urgent.

És significatiu que el Consell Escolar de Catalunya en el seu Informe sobre el Document de bases per a la futura Llei d'Educació Permanent de Catalunya (2006) proposava de mantenir per al nostre sector la denominació  d’”Educació” i de “persones adultes". Hi ha moltes raons que justifiquen l'educació dels adults. El Consell Escolar en el mateix informe demanava també que la justificació de l’educació de persones adultes es reordeni situant primer la perspectiva de les persones, després la perspectiva social i, en tercer lloc, la perspectiva econòmica. Hi ha raons de tipus individual, social, professionals, econòmiques, acadèmiques, etc. per a l’Educació dels adults. L'adultesa psicològica es caracteritza per una presa de consciència de la realitat i dels nivells d'aspiració. Els interessos de la vida adulta són variats i variables. En cada etapa de la vida apareixen múltiples interessos. Alguns sorgeixen de la seva actuació en la vida familiar, social o laboral, d’altres neixen com imperatiu de la necessitat del desplegament psicològic individual. Per altra part, es produeix l’obsolescència dels coneixements: a mesura que augmenten els coneixements, lògicament hauria d'augmentar el contingut dels programes formatius i per tant el temps dedicat a la formació i l’estudi. Els dèficits en l’ensenyament rebut: l'educació d'adults ha d'afrontar aquesta realitat per rescatar les persones de la seva ignorància, alliberar-les de les seves cadenes  i orientar-les per camins de progrés. Ensenyar les persones a utilitzar convenientment l'oci, orientant els adults en el millor ús del temps lliure de què disposen. La integració cultural de la població adulta, mitjançant la formació d'individus integrats en la cultura del país i, més encara, assimilar i integrar la cultura comuna universal. És evident que l’adult d’avui per poder respondre amb garantia d’èxit als molts reptes que se li plantegen requereix no sols d’ensenyament sinó també d’Educació. L'educació d'adults hauria d'oferir una àmplia gamma de serveis per a la satisfacció dels interessos i neccessitats dels adults. Per tant, millorar l’educació de les persones adultes resulta avui una necessitat imperiosa.

La formació actual: necessària però insuficient

La formació d’adults tal com es practica actualment a casa nostra és adequada i suficient? Anteriorment ja s’han apuntat algunes xifres que reflexen el nivell acadèmic i formatiu dels nostres conciutadans adults. De tant en tant, els mitjans de comunicació es fan ressò d’estudis i estadístiques que mostren el desinterès i baix nivell de coneixement que un important percentatge de la població catalana té, per exemple, sobre qüestions tan bàsiques com les relacionades amb les pròpies institucions d’autogovern. A més, coneixem la realitat  educativa dels participants a molts dels nostres centres. A tot això afegim-hi el fort influx de l’entorn. Les influències que joves i adults rebem de l’entorn són múltiples i diverses i no paren de produir-se al llarg de tota la nostra vida. Són molts els entorns i mitjans que exerceixen el seu influx sobre cadascú de nosaltres i que ens conformen. Les influències educatives que avui tots plegats rebem depassen en molt el marc estrictament escolar. La institució escolar no és la única ni segurament la més influent de les instàncies educatives que ens conformen; ara bé, sí que pot esdevenir un entorn adequat i en certa manera privilegiat, per portar a terme una educació reflexiva i crítica de les persones, també de les persones adultes; però això dependrà del tipus d’educació que es practiqui, de l’orientació que se li doni, de si aquesta és una educació alienada, ancorada en l’academicisme i al servei del pur utilitarisme  o una educació que pretén ser emancipadora, oberta a la vida i lligada a les necessitats de les persones participants.

L’educació formal que actualment es proporciona als adults és necessària sí, però insuficient. És una formació molt condicionada per un model excessivament acadèmic i escolar encara vigent. Un model esgotat que mostra importants febleses. Es parteix d’una concepció empobrida de l’ésser humà i de les seves escasses possibilitats de canvi en determinades etapes de la vida; d’una concepció poc ajustada del concepte d’adultesa i del que significa la “maduresa humana”. Es comença afirmant que en l’adultesa no hi ha res a educar; negant que en l’edat adulta hi hagi alguna cosa a  desenvolupar, perquè per definició ja s’és completament “adult” i per tant completament desenvolupat; no és reconeix que en l’etapa adulta les persones continuen necessitant d’Educació en molts aspectes de la seva vida i no solament d’instrucció o ensenyament; es considera, pot ser insconscientment, que el participant adult no és una persona a desenvolupar integralment sinó tan sols un individu que necessita recuperació estrictament “acadèmica” però no “educativa” en el sentit més ample del terme. Un model en què s’incideix molt en el camí que es realitza, però que oblida massa fàcilment les metes i els horitzons cap als quals ens orientem. Un model en què no ens preguntem massa si el que ensenyem, i els participants aprenen, és el que realment es necessita per a viure d’una forma plena en el context actual. Uns currículums descontextualitzats, poc significatius i funcionals, més centrats en els continguts a ensenyar que en les necessitats dels destinataris, poc lligats amb la vida de l’adult. Un model deficitari en  l’educació de la capacitat de transferència dels aprenentatges assolits dins el marc escolar a altres àmbits de la vida no estrictament acadèmics. Un model, en fi, en què les grans finalitats de la tasca educativa com el desenvolupament integral de les persones o la formació d’una ciutadania crítica, responsable, solidària, cohesionada, professional i cívicament ben formada queden molt allunyades dels objectius realment assolits en la pràctica al final del procés educatiu de les persones adultes.

Una formació que ni per les finalitats que en general es plantegen en la pràctica, ni pels currículums que es proposen, ni pels continguts, metodologia, rol atribuït a les persones adultes participants, ni per la formació dels professionals, ni per l’orientació que en la pràctica en general se li dóna... resulta satisfactòria. Una formació que mostra una gran distància entre allò establert, aquelles finalitats legal i teòricament previstes, i allò possible i realment assolit en la pràctica pels participants al final del seu procés formatiu; una formació condicionada per molts factors i en funció sempre de les possibilitats del públic destinatari. És cert que de vegades el reduït nivell formatiu dels participants condiciona les possibilitats de progrés dels destinataris. Una formació en general que sovint esdevé poc “significativa” i “funcional”. És un model a superar, impropi per als temps que corren. És, doncs, una formació clarament insuficient pels requeriments educatius del moment històric actual.

Es requereix, doncs, un replantejament a fons de les finalitats a perseguir en l’educació de les persones adultes i dels camins per arribar-hi. Si el que pretenem és encaminar les persones pels senders d’una cultura crítica, personal i socialment emancipadora, i orientar-los i ajudar-los a dotar-se d’eines amb què afrontar les seves vides d’una forma qualitativament més positiva i fecunda i al que aspirem, de debò, és a constituir vertaderes persones i ciutadans de qualitat i vertebrar una vida social on primi el civisme, el respecte al pluralisme, la integració i la cohesió entre les persones i pretenem que la nostra esdevingui, tota ella, una societat qualitativament ben educada i educadora alhora, això passa per la millora qualitativa de la nostra ciutadania, per la millora de la seva qualitat com a persones i com a ciutadans, i implica la conformació d’un nou ciutadà, d’una nova ciutadania preparada, ben formada, activa, crítica, participativa, solidària, conscient i capaç d’ exercir plenament les seves responsabilitats. Això implica avui disposar d'unes generacions adultes de qualitat.

I això demana prendre’ns seriosament tots plegats, començant pel poder polític ( i la seva administració ) que és qui té el mandat social de liderar el procés i continuant per tota la societat civil, que l’important per a una vida social de qualitat no solament és el progrés i benestar material i econòmic sinó la qualitat de les persones que la formen. Una societat que aspira a esdevenir veritablement avançada ha de prendre consciència que no hi haurà una veritable vida de qualitat si no tenim persones i ciutadans de qualitat; i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans ben formats. Un país de qualitat necessita ciutadans de qualitat i això solament serà possible amb adults de qualitat. És per això que necessitem més i millor Educació d’adults.

Més i millor educació sí, però quina educació? Una nova formació d'adults per al s. XXI.

Necessitem més i millor educació. Educació sí, però... quina educació, quina formació... Quins són els reptes que avui tenim plantejats els ciutadans i als quals hem de respondre i quina és la formació, l’educació que avui requereix la persona adulta per fer front a aquests reptes? Educació i formació sí, però en què i per a què?

L’Educació de les persones adultes ha de superar l’estadi compensatori i reparador de dèficits en què es troba per projectar-se i anticipar-se al futur. Si l’educació ha de ser “significativa” i “funcional”, és a dir, ha de partir d’experiències d’aprenentatge lligades a la vida de les persones adultes participants i  ha de servir per actuar amb més competència en els diversos àmbits en què la persona es troba immersa... per què no començar identificant els horitzons caps als quals orientar la tasca educativa, cap als quals encaminar-nos i els àmbits fonamentals en els quals la persona adulta necessita millorar les seves competències i per tant requereix d’una intervenció educativa? I en cadascun d’aquests àmbits, quin són els reptes fonamentals als quals ha de fer front? Quines les competències necessàries per fer-hi front amb garantia d’èxit?

REPTES ACTUALS. Perquè si l’Educació ha de ser “significativa” i “funcional”, ens podem preguntar quins són els reptes als quals les persones avui hem de fer front enmig de societats com les nostres? Quins són els reptes actuals a respondre més enllà dels propis de la cultura lletrada? Cap a on orientar l’educació i la formació dels adults en una societat complexa i canviant com la nostra? Algú podria pensar que això de l'educació o la formació és cosa de nens o de joves, que per la seva edat ja no van amb ell o que ja va anar a l’escola i no li fa falta tornar-hi perquè ja no ho necessita per treballar... però més enllà d’enfocaments simplistes preguntem-nos quins són els camps en els quals actualment les exigències socials són més evidents i per tant ens hauríem de plantejar millorar les nostres competències, la nostra formació.  Aquesta societat quines exigències ens imposa en terrenys com el professional, social, cultural, familiar o personal? Enmig d'una societat complexa com la nostra, quins són els reptes i necessitats que tenim plantejats els ciutadans del s. XXI, individual i col·lectivament considerats, i als quals des de l'Educació s’hauria de contribuir a preparar les persones per donar-los  una millor resposta?

Les necessitats i els reptes que avui tenim plantejats al sí de les nostres societats abasten un conjunt de camps i estan situats en una amplitud d’àmbits diversos. En la nostra societat tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius,  i  qualsevol aspecte vital pot ser objecte d'aprenentatge i de superació d'incompetència, és a dir, són susceptibles d'educació, formació  i aprenentatge i l'Educació entesa en profunditat i no com quelcom epidèrmic, superficial o cosmètic és l'instrument més adequat per aprendre a fer-hi front.  A l'hora d'identificar les necessitats i reptes que ens assetgen la nostra atenció hauria de focalitzar-se no solament en els aspectes acadèmics o competencials tradicionals sinó també en una diversitat d'àmbits en els quals el ciutadà d'avui necessita millorar la seva competència. En aquesta societat de principis del s. XXI aquest reptes fan referència a una diversitat d' àmbits ( laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural, però també en l'àmbit familiar, individual i personal). Àmbits per als quals les persones adultes no han estat suficienment formades. A més, al llarg de la seva trajectòria tot individu desenvolupa, entre d'altres, 4 grans rols en torn als quals l'educació s'hi hauria de sentir concernida i implicada. La nova Educació que es preconitza hauria de contribuir a la seva formació per tal d' augmentar el nivell de competència de cada persona a fi de prepara-la adequadament per fer-hi front amb garanties d’èxit; com a persona, com a membre d’una família, com a professional o treballador, com a ciutadà. Aquesta societat i la vida actual exigeixen persones, individus, ciutadans, cada cop més preparats, més ben formats, més "competents", per fer front als reptes que se li presentin al llarg de la seva vida en cadascun dels anteriors àmbits. En tots ells una veritable Formació d'Adults de qualitat i “major d'edat” s'hi hauria de sentir concernida i implicada.

Avui la formació requerida abasta una diversitat d’àmbits que constitueixen part essencial de la vida de les persones adultes: personal, familiar, professional, social, cívic, etc. I comprèn diferents vessants: l’actualització i ampliació dels coneixements, l’actualització de les competències personals, socials, laborals, digitals, la cultura, el lleure, els mass-media, la realització personal, la societat de consum, l’ecologisme, el perfeccionament del nostre rol com a pares, treballadors, ciutadans, com a persones... Aquesta nova formació asseguraria una realització més plena del projecte personal i possibilitaria la cohesió social sobre uns fonaments més sòlids que els actuals. Seria convenient, doncs, reflexionar en profunditat sobre les finalitats a perseguir per l’Educació d’Adults i els àmbits d’intervenció educativa, responent no solament als reptes del present sinó anticipar-nos als que es preveu que es produiran en les properes dècades . Això exigeix planificar i donar un caràcter prospectiu i no tan sols compensatori als programes de formació d’adults.

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos

següent

 

 

Vuere també:REPTES EDUCATIUS A LA SOCIETAT DEL S. XXI

Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...

Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...