REPTES EDUCATIUS A LA SOCIETAT DEL S. XXI

Enmig d'una societat complexa com la nostra, quins són avui alguns dels reptes i necessitats que tenim plantejats els ciutadans del s. XXI, individual i col·lectivament considerats, i als quals des de l'Educació se'ls hi hauria de donar resposta?

Els reptes educatius que avui tenim plantejats estan situats en una amplitud de camps i àmbits diversos. En aquesta societat tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius, i  qualsevol aspecte vital pot ser objecte d'aprenentatge i de superació d'incompetència, és a dir, són susceptibles d'educació, formació  i aprenentatge. A l'hora d'identificar les necessitats i reptes que ens assetgen la nostra atenció hauria de focalitzar-se no solament en els aspectes acadèmics tradicionals sinó també en una diversitat d'àmbits en els quals el ciutadà d'avui necessita millorar la seva competència: laboral, professional, ocupacional, social, cívic, familiar, individual i personal... en tots ells una veritable Formació d'Adults de qualitat i “major d'edat” s'hi hauria de sentir concernida i implicada.

I més encara, avui com ahir l'animal humà ha de buscar resposta a dos de les tasques essencials de l'existència humana: viure una vida feliç i viure de manera justa. És a dir, ha d'aprendre a viure. Avui però això ho hem de fer en una situació de notable incertesa, caracteritzada per la manca de seguretats, l'acumulació d'interrogants i la gran diversitat. Davant la diversitat de formes i models de vida i el multiculturalisme, davant la tendència a l'individualisme, la mercantilització de la vida privada, el consumisme, la diversitat moral, davant la manca de referents sobre les formes de vida correctes a adoptar..., avui es fa més necessari que mai aprendre a viure ara i aquí.  Què vol dir però avui «aprendre a viure»?

Els reptes que individual i col·lectivament avui tenim plantejats són enormes. El nostre món és un món ple de reptes. A escala planetària estem posant en perill la sostenibilitat del planeta, a nivell global les desigualtats entre nacions, classes socials s'aguditzen i això provoca moviments migratoris cap al “paradís occidental” on sovint els immigrants són explotats sense contemplacions, els problemes de convivència relacionats amb la multiculturalitat de les nostres societats, el racisme, la xenofòbia, la desafecció de molts ciutadans davant el sistema de representació política establert, la necessitat d'aprofundiment en la democràcia participativa...

Per altra part, avui tenim al nostre abast multitud d'avenços amb diverses possibilitats d'ús. El repte que suposa, per exemple,  l'ús dels mitjans de comunicació: la TV, per exemple, està plena d'oportunitats per a aprendre, per a conrear l'esperit, per a contar amb la informació necessària, però, d'altra banda, és una temptació atractiva per a deixar-se dur, per a no posar esforç, per a la passivitat... De la mateixa manera, és possible utilitzar la potència del mitjà per a crear actituds de concòrdia i solidaritat, o per a manipular l'opinió pública. Internet, per exemple, resulta també una riquíssima font d'informació, de comunicació, d'accés democràtic al saber..., alhora que una via cap al consum desenfrenat de productes i béns banals ( consumisme). Al mateix temps, la voràgine davant la quantitat d'informació, la falta de temps per a llegir i, més encara, per a reflexionar amb una mínima atenció sobre el contingut, han de posar-nos en alerta davant els riscos de manipulació. Tal manipulació pot tenir la seva base en la falta de capacitat reflexiva i de sentit crític, la qual cosa afavoreix l'enfocament reduccionista dels problemes, en lloc d'apreciar les seves múltiples facetes i implicacions positives... el predomini d'enfocaments amb criteris miops en les relacions socials, entre persones i entre grups, entre comunitats i entre països,…

En un àmbit més individual i personal: la crisi de les relacions personals, l'afebliment de les relacions familiars i intergeneracionals, la ràpida obsolescència dels aprenentatges en terrenys com el laboral i professional, educatiu, familiar o personal, la necessitat de formació permanent, la crisi de les grans ideologies, el relativisme, el laïcisme com a nova forma d'autoritarisme militant…

A nivell AFECTIU: la necessitat d'afavorir l'autoestima, la satisfacció amb si mateix, la formació de la voluntat, el foment de la capacitat d'esforç. Proposar-se metes ambicioses, esforçar-se pel seu assoliment, valorar el propi esforç ... A més, una bona educació contribuirà a la capacitació per a viure personal i socialment alegre, a estimular la coherència entre el que s'és i el que es vol ser, entre el que es pensa, se sent i es fa.

A nivell INTEL·LECTIU/COGNITIU: es necessari promoure l'actitud per a seguir aprenent constantment, capacitar les persones per a decidir quins sabers, dels molts disponibles, són imprescindibles per a abordar els problemes i estar ben situats en el món, aprendre a seleccionar aquells aprenentatges més significatius pel seu valor formatiu. La formació intel·lectual haurà de posar èmfasi especial en el desenvolupament de la capacitat de pensar, capacitar per a identificar i localitzar la informació pertinent, en el cultiu de la reflexió i l'esperit crític, la capacitat d'anticipació en la resolució de problemes i la capacitació per a seleccionar la informació ( en les societats avançades, el problema no és avui l'accés a la informació sinó la capacitat per a seleccionar el rellevant, amb criteri propi ).

A nivell SOCIAL: capacitar per a viure en harmonia amb els altres i amb la naturalesa. Fomentar els valors de tolerància, respecte, solidaritat, sentiment de pertinença a la Humanitat (tots som humans) han de tenir un paper de protagonisme. L'ésser humà no només ha d'aprendre a viure en societat, en comunitat, per a contribuir a un projecte comú, sinó que per a arribar a la seva plenitud com a persona té la imperiosa necessitat d'obrir-se als altres, de relacionar-se amb ells, d'aprendre “a viure junts”, com diu l'informe Delors.

Com pot veure's, avui hem d'afrontar problemes complexos, situacions noves, sense precedents, difícils d'abordar que afecten la nostra vida personal, social o cívica. Davant aquests, cal plantejar-se una important qüestió: pot l'Educació obviar aquesta realitat canviant i seguir actuant com fins ara o ha de tractar de donar l'adequada resposta a tals canvis?