titulo de la web

UN NOU HORITZÓ EDUCATIU PER AL S. XXI

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (2) 1   2    3   4   5   6

Una nova orientació amb un nou contingut educatiu per a l’Educació de les persones adultes al S.XXI.

Si l’adult no és ben educat, qui educarà les noves generacions?

L’Educació d’adults necessita fer una reflexió en profunditat sobre què vol dir avui educar les persones adultes i quines les finalitats a perseguir.

Quina hauria de ser l’Educació que avui requereixen les persones adultes?

Necessiten una formació específica en quant a l’orientació, contingut educatiu i metodologia a seguir.

La finalitat última: la forja de “ciutadans de qualitat”.

Quina hauria de ser l'orientació d'una Educació de qualitat?Aprendre a SER, aprendre a CONÈIXER, aprendre a FER, aprendre a CONVIURE.

anterior

A finals del curs passat, en un reduït i familiar acte commemoratiu del 30è aniversari de la creació del SEPT ( Servei per a l’Educació Permanent dels Treballadors), nucli originari a Catalunya del que després es convertiria en l’actual sector de formació d’adults, algú que està treballant actualment en aquest sector a l’Amèrica llatina em va comentar, quasi a cau d’orella, que l’Educació Permanent és una cosa i que la formació d’adults, tal com ha evolucionat i es practica avui a casa nostra, és una altra cosa, va per un altre camí, té ja poc a veure amb aquella.

Alfons Formariz, estudiós de la formació d’adults a casa nostra, en el debat sobre el document de bases per a una futura Llei d’E. d’A. a Catalunya (2006) sostenia que no s'ha obert un debat en profunditat que plantegi la formació de la ciutadania més enllà de l'escola, en una societat que ha transformat moltes de les seves pautes de conducta i convivència. Una societat complexa i canviant amb nous reptes i possibilitats per a la qual la majoria de la població adulta no ha estat adequadament formada. I criticava que les tendències utilitaristes de l'educació en edat adulta no entenguin que a més de formar les persones per a la productivitat, per a la competitivitat econòmica, cal formar-les per a la convivència ciutadana, la participació i l'autorealització personal. No tenim gaire models de com ha de ser aquesta formació. Per això, insistia en la necessitat d'aprofundir en el debat sobre l’Educació que avui requereixen les persones adultes.

Dignificar la formació d’adults

Ja entrats en ple S. XXI, l’Educació de persones adultes s’ha de dignificar potenciant-la abastament, amb un nou impuls. Dignificar la formació d’adults a Catalunya vol dir dotar-la d’un nou horitzó educatiu, d’una nova orientació i enfocament qualitativament diferents,  perseguir unes finalitats educativament més ambicioses, encaminar-la cap a una veritable Formació Permanent més integral i plena, en definitiva imbuir-la d’un nou contingut “educatiu” qualitativament superior. La qual cosa implica adoptar un conjunt de mesures per avançar en aquesta direcció. Tot això comporta d’entrada dos grans reptes qualitativament rellevants: dignificar internament el sector i prestigiar-lo socialment; és a dir, de cara dintre bastir-lo d’aquells elements que puguin contribuir a dotar al servei d’una major i millor qualitat i de cara enfora prestigiar-lo socialment dignificant la imatge que el propi sistema transmet del que és l’educació, la formació i la cultura entesos en profunditat, del que suposa avui l'Educació permanent al sí d’una societat com l’actual i revertint progressivament l’empobrida imatge que en general la ciutadania en té de la mateixa.

Convindria començar per dignificar la concepció que en la pràctica tots plegats tenim de l’Educació. La idea que hom tingui de la mateixa és clau. La concepció que es té sobre l’educació condiciona i fins i tot determina la praxis educativa i les finalitats a perseguir. Caldria dignificar la imatge que de la mateixa transmetem als usuaris dels nostres centres. Un alt concepte de l’Educació, la Formació i la Cultura ens indueix a la formació integral i plena de les persones i ens empeny cap a la conformació dels “adults de qualitat” que perseguim. Pel contrari, operar amb la idea latent subconscientment de què, com es deia abans, els adults per  treballar amb les 4 regles i amb poca cosa més ja en tenen prou ( encara que aquestes avui hagin pujat força de nivell) és fer un flac favor al sector, doncs es transmet una imatge reduïda i molt empobrida de la noble tasca educativa i això a la llarga ens aboca al descrèdit educatiu, doncs la formació de persones adultes avui ha de ser una formació molt més integral i plena i abastar molt més que tot això.

Dignificar la imatge de l’Educació, la Formació i la Cultura vol dir també començar a transformar la concepció que el paradigma educatiu encara predominant té de la formació i de la  cultura i que el propi sistema reprodueix i transmet als seus usuaris. Imatge excessivament lligada encara a concepcions tradicionals i acadèmiques i al servei d’objectius bàsicament utilitaristes i del mercat (ja siguin aquests laborals, professionals o acadèmics) i massa deslligats de les necessitats i dels reptes no estrictament laborals o acadèmics amb què les persones es troben al llarg de les seves vides. Una formació encara orientada preponderantment per part dels usuaris a l’obtenció i l’acumulació de titulacions per a l’inflament del propi currículum, valorant més l’educació com a mercaderia, com a valor de canvi, seguint la lògica predominant a la societat de primar més el tenir que el ser, que pel valor intrínsec que proporciona una bona Educació. És a dir, ens trobem encara en un estadi en què el món educatiu encara és ostatge de la lògica interna predominant a la nostra societat, on la categoria del tenir se sobreposa a la del ser. En l’àmbit educatiu, com en la majoria de la resta d’àmbits socials, a la pràctica continua valorant-se més el tenir que el ser, però és precisament en aquest nostre àmbit i en l’àmbit familiar on primerament caldrà començar a revertir aquesta lògica inconscient.

Atenció educativa específica

Efectivament, l’Educació d’adults necessita fer una reflexió en profunditat sobre què vol dir avui educar les persones adultes i quines les finalitats a perseguir . Fer una anàlisi molt més acurada de les necessitats educatives de la població adulta al sí de la societat actual, i dissenyar una oferta d’acord amb aquestes necessitats.  Els plantejaments actuals a la pràctica encara es troben lluny de contemplar i afrontar les exigències eductives que es deriven de la societat i del moment històric actuals, caracteritzats en part per la profunda  transformació social i la forta convulsió «cultural» que estan experimentant les societats en les quals ens trobem immersos. Com s’ha vist anteriorment, l’educació d’adults  es troba en un estadi en què encara és poc “significativa” i “funcional”. En general està lluny encara de ser una educació pertinent i adequada per  respondre a les fortes exigències educatives del moment actual. Potser també aquí passa, com s’ha afirmat en determinats entorns educatius, que en la dialèctica escola-societat, no és l’escola la que fa canviar la societat sinó a l’inrevés, és l’escola la que va a remolc de la societat i és aquesta la que obliga a canviar l’escola. Per tant,  si volem posar l’Educació de les persones adultes a l’altura de les circumstàncies aquesta necessita fer un salt qualitatiu endavant, salt qualitatiu en què es parteixi d’aquelles necessitats i es doti les persones de les competències necessàries per fer-hi front. Ja entrats en ple segle XXI l’Educació de persones adultes necessita d’una revisió a fons davant els  insuficients plantejaments actuals.

Específica en quant a l’orientació, contingut educatiu i metodologia específica. L’edat adulta reclama atenció educativa, atenció educativa amb una formació específica, adequada a aquesta fase de la vida i al moment històric actual. De models clars no en tenim. De solucions preestablertes no n’hi han. El que està clar és que el model escolar, academicista i utilitarista, en molts llocs encara predominant, com s’ha vist anteriorment resulta insuficient i no el més adequat per la formació avui dia necessària. No hi ha receptes definitives que permetin donar una resposta satisfactòria a les qüestions plantejades però es poden assajar temptatives de resposta, possibles camins a indagar, a investigar, a explorar, a recórrer. I per això, el primer que es necessita és idear, dissenyar, nous escenaris que ens orientin cap als nous horitzons educatius vers els quals volem encaminar-nos.

En l’Educació de persones adultes solen distingir-se tres grans enfocaments: a) aquells que parteixen de les característiques de l’aprenent adult; b) els que es basen en la situació vital de la persona adulta, partint de la seva experiència, rols i responsabilitats; i c) els que persegueixen el canvi de la consciència de la persona adulta, des d’aquesta perspectiva l’educació d’adults és sobretot un procés de transformació personal.

Davant l’amplitud de reptes que assetgen l’individu en el món actual convé partir d’una concepció àmplia i integral de l’Educació Permanent. Sovint però en certs ambients educatius dóna la impressió de què la manca d’un model antropològic de referència o el desdibuixament d’aquest fa que la formació de les persones no s’abordi en la seva integralitat sinó en aspectes puntuals, parcials, conjunturals, epidèrmics i que es perdi de vista o quedi diluït el que en aquesta hi ha d’essencial i no d’accidental.  Educativament parlant l'orientació d'aquesta nova formació hauria d'anar encaminada a proporcionar als ciutadans majors quotes de formació per a viure en un món complex i canviant com l'actual. Alguns estudis apunten a que l’Educació hauria d’ajudar la persona  que s’està formant a desenvolupar-se en 4 grans direccions: una dimensió decodificadora per mitjà de la qual captar i entendre l’entorn; una dimensió adaptativa que li permeti  estar preparat per adaptar-se críticament a aquest entorn; la dimensió projectiva per la qual es capacita per intervenir-hi;  i una dimensió introjectiva que l’ajuda a prendre consciència de sí mateix, dels seu actes i responsabilitats.

Referents educatius

Però més enllà de tot això, quins podrien ser els referents educatius, els horitzons, cap als quals orientar el nou enfocament de l’Educació? Sovint els arbres potser ens impedeixen veure el bosc. I enmig de tanta feina tenim el perill d’anar-nos-en per les rames i oblidar-nos del que hauria de ser el pal de paller,  el nucli, l’eix vertebrador de la tasca educativa: la forja de “ciutadans de qualitat”. Educar és ajudar les persones a què s’orientin en la vida perquè es facin a si mateixos i per a viure una vida més fecunda i plena. El gran desafiament de la societat i del sistema educatiu que la representa consisteix en formar autèntics ciutadans, disposats a obrar rectament, a pensar bé i a compartir amb altres acció i pensament, és a dir, forjar vertaders subjectes morals ( Veure article de A. Cortina).

L’Educació sempre ha estat vinculada a la formació integral de la persona, al desenvolupament de la seva consciència moral i del seu judici crític, ja que ningú neix sabent discernir entre el bé i el mal o entre la justícia i la injustícia. A través de l’Educació aprenem a valorar la realitat i el món en què vivim. Sense una cultura i una moral que ensenyin a discriminar entre el bé i el mal, el just i l’injust, el ver i el fals, és fàcil que les institucions es deteriorin, les lleis no es compleixin i la democràcia perdi credibilitat.

Davant la complexitat d’aquesta tasca alguns professionals potser es troben perduts, com desorientats. Com a professionals de l’Educació de persones adultes no podem seguir com aquell ferroviari que cada dia colpejava les rodes del tren amb un martell sense comprendre per a què ho feia. Davant el desencís d’una part del món educatiu recuperar el nord, redescobrir l’essencial de la tasca educativa és condició primordial. Tan important és el camí a recórrer com l'horitzó cap al qual ens volem encaminar. Aquest nord i aquesta orientació ens l’indicava J. Delors fa ja més d’una dècada al referir-se als 4 grans aprenentatges a realitzar per tot ciutadà del S. XXI, que queden sintetitzats en les conegudes expressions: Aprendre a SER, aprendre a CONÈIXER, aprendre a FER, aprendre a CONVIURE. La nova Educació d’adults però no pot centrar-se només en l'aprendre a fer, en induir aprenentatges educativament asèptics, sinó que ha d’incloure l'aprendre a ser, l'aprendre a conèixer i l'aprendre a viure junts. La finalitat de l'Educació no consisteix solament en preparar per al món del treball, o per al progrés acadèmic sinó també per aprendre a saber, a saber fer, a conviure i, sobretot, aprendre a ser, meta sempre inacabada en el llarg i laboriós itinerari personal.

Evitar la dissonància educativa: missatges clars i diàfans.

A mesura que la complexitat de les societats augmenta, el món educatiu es veu obligat cada dia més a abastar camps, fronts i àmbits que sovint ens depassen. Però enmig del tràfec de la feina diària convindria no perdre de vista l’horitzó cap al qual ens dirigim. L’actual pràctica educativa encara és hereva d’una concepció tradicional de l’educació molt focalitzada en l’ensenyament del “logos”, del “saber” i del “saber fer” (ensenyament logocèntric) i potser no tan preocupada per potenciar el “ser”, és a dir,  pel desenvolupament personal (enfocament antropocèntric). Quins són realment els missatges que es transmeten des del món educatiu, i que finalment arriben i són integrats pels seus destinataris? Quin podria ser el missatge primordial a transmetre per una autèntica Educació, per un sistema educatiu que col·loca en el frontispici de les seves finalitats el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes? Quina hauria de ser la finalitat central a potenciar pel sistema educatiu en tots els seus nivells, superant la dissonància educativa o disharmonia educativa que es produeix entre les diverses etapes? I des d’un punt de vista comunicatiu ser capaços de fer autocrítica, revisant la qualitat de la transmissió i l’eficàcia del missatge.

Quin hauria de ser  el missatge primordial a transmetre per l’Educació? Un destacat pedagog, catedràtic universitari, l’expressava així:

«No es tracta de que l'Educació sigui només un procés que possibiliti integrar l'home en el complex món actual i futur, sinó que a més, l’Educació hauria de plantejar-se com a primera exigència, que cada individu senti la necessitat d’una vida més plena, més perfecta, més autèntica perquè així esdevindrà més cabalment ésser humà».

Efectivament, enmig de tan batibull, de tan terrabastall com envolta la tasca educativa, sovint aquest missatge queda absolutament diluït en el conjunt de la tasca formativa i escassament arriba de forma diàfana, clara, unívoca als seus destinataris. Es produeixen serioses distorsions en la seva comunicació: sovint per falta de claredat en la idea educativa de l’emissor i també per distorsions en la pròpia transmissió del missatge. Si amb això li afegim la quantitat de “sorolls” i “pertorbacions” que envolten la tasca educativa, la distorsió en la percepció i integració del missatge, el perill de dissonància educativa, resulta evident. Cada dia es pot comprovar en la pràctica quotidiana com el missatge educatiu primordial ha quedat desfigurat al llarg del procés formatiu i fins a quin punt ha arribat diluït als seus destinataris.

Competències necessàries per al S. XXI

Si superem la reduïda concepció que de vegades tenim de l’Educació i no la confonem amb mer ensenyament o simple aprenentatge de competències i entenem que és un procés d’acompanyament i d’orientació que dura tota la vida, encaminat a afavorir el desenvolupament integral de la persona com a individu i com a membre d’una societat, l’Educació, la Formació i la Cultura constitueixen les condicions necessàries per a una vida de qualitat, per a una vida «qualitativament» més plena. La nova educació per competències que s’està obrint pas entre nosaltres no hauria de quedar reduïda a llur ensenyament, ni hauria de perdre mai de vista alguns dels horitzons educatius cap als quals està orientada: ajudar a assolir la realització personal de la persona que s’està educant, exercir la ciutadania activa, viure la vida adulta de manera satisfactòria i plena i preparar-se per continuar aprenent permanentment al llarg de la seva vida. Per al s. XXI, necessitem formar “ciutadans de qualitat”. És, doncs, desitjable que «educar» no acabi reduint-se exclusivament a «formar en habilitats i en coneixements». A continuació enumerem algunes de les competències a desenvolupar en la formació de tot ciutadà en aquest s. XXI.

SER: Capacitat d’autoconeixement i d'autocrítica. Cercar l'equilibri personal i conrear la interioritat. Autoestima. Aprendre a ser feliç,  Adaptació a les circumstàncies canviants. Disposició a aprendre i desaprendre. Acceptar els fets com una forma d'autorealització, viure amb humor. Control emotiu i de l'estrès. Intel·ligència emocional. Actitud curiosa, observadora i crítica davant el que ens envolta. Formular preguntes, investigar. Gust per aprendre. Capacitat d’abstracció, de raonament i reflexió. Interpretar i valorar amb pensament obert, lògic i crític. Autenticitat, sinceritat. Responsabilitat i flexibilitat en les actuacions.

SABER: Coneixement de les visions del món i dels fonaments de la ciència, dels instruments i formes de comunicació, normes, valors... Estar immers en la realitat del moment, i estar informat. Observar, llegir, buscar informació rellevant per formar-se els propis judicis. Ser capaç de convertir la informació en coneixement. Aprendre a aprendre: dominar les tècniques d'estudi i de treball intel·lectual. Capacitat de reflexió i d’ autoavaluació. Aprenentatge a partir dels errors. Domini dels nous codis en què es presenta la informació

FER: Iniciativa en la presa de decisions, anticipació als fets. Perseverança i atenció continuada, persistir en les activitats malgrat les dificultats. Raonament crític i pensament sistèmic . Comprensió holística de la realitat superant la imatge d'una realitat compartimentada. Actitud creativa, imaginació, que és una manera de percebre el medi i una manera original de realitzar les tasques quotidianes, aportar noves idees. Motivació i estar disposat a assumir riscos i afrontar fracassos o frustracions. Anàlisi de situacions complexes. Identificar problemes, analitzar i actuar per solucionar-los. Planificar, organitzar, aplicar, avaluar. Discriminar entre el que és important i el secundari. Experimentar, explorar solucions diferents, distingir causes i conseqüències. Ús eficient de recursos: informació, matemàtiques, TIC, temps... Utilitzar amb confiança les tècniques i els coneixements. Tenir bons hàbits de treball. Adaptació a un món laboral en canvi.

CONVIURE:  Saber expressar-se: parlar, escriure i redactar correctament, dibuixar, presentar treballs i conclusions. Comunicar-se amb eficàcia i sensibilitat cap als altres. Saber parlar en públic, escoltar, dialogar, comprendre, afirmar, negociar, intercanviar, tenir empatia... Tenir un bon nivell de comunicació interpersonal , amb capacitat de gestionar conflictes, discutir, persuadir i negociar. Sociabilitat i respecte a les persones, a la diversitat. Cooperació. Saber treballar en col·laboració, en projectes conjunts. Resolució pacífica dels inevitables conflictes, amb comprensió mútua i respecte al pluralisme. Solidaritat i participació en la vida social i democràtica de la comunitat. Sentit de servei a la comunitat.

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos

següent




Vuere també:Presentació flash : ELS 4 APRENENTATGES FONAMENTALS


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...