titulo de la web

L’EDAT ADULTA, REIVINDICANT EL DRET A L’ATENCIÓ EDUCATIVA

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (2) 1   2    3   4   5   6

L’edat adulta, una etapa del cicle vital que reivindica «Educació» i no tan sols «ensenyament»

Hem de partir d’una anàlisi acurada de les necessitats i reptes que les persones tenim al davant al sí de la societat actual.

L’accés als béns educatius és un dret; tant en la seva dimensió d’extensió quantitativa com també en la possibilitat d’accés a la seva intensitat i profunditat qualitativa.

L’etapa adulta pot i ha de ser objecte d’atenció educativa específica.

L’edat adulta requereix tal com les altres d'«Educació» i no tan sols d'«ensenyament»

L’adultesa suposa un desenvolupament harmònic i integral de la personalitat.

Adult és aquell que ha arribat al major creixement i desenvolupament dels diversos àmbits de la seva personalitat d’una manera integrada.

Seguir aquest procés amb maduresa requereix d’orientació, d’educació i formació.

anterior

LA CONSIDERACIÓ EDUCATIVA DE LA POBLACIÓ ADULTA

Fa unes setmanes Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, en un article titulat “Una universidad de adultos” aparegut al diari El País es sorprenia agradablement del nou decret que flexibilitza l’accés a la universitat de les persones adultes per vies fins ara no convencionals en una institució tradicionalment pensada per al jovent, facilitant així la incorporació a l’ensenyament superior de persones que de manera tardana decideixin incorporar-se a la Universitat. Aquesta flexibilització en els criteris d’accés a l’ensenyament superior està orientada a facilitar que persones adultes amb un alt nivell de coneixements i habilitats, persones plenes d’experiència i inquietuds i mogudes pel desig de buscar resposta a interrogants llargament aplaçats puguin accedir-hi. Però la presència de persones adultes a la universitat, tot i ser esperançadora,  no deixa de ser  anecdòtica en comparació a la situació educativa en què es troba la població adulta en general a casa nostra,  enmig d’un escenari on tradicionalment l’edat adulta ha estat educativament menystinguda. Quin és el nivell educatiu de la gran majoria dels nostres d’adults? Quin és  el panorama que es desprèn de la situació actual de la Formació d’Adults  a Catalunya? Quina és la realitat actual?

D’entrada fem unes consideracions prèvies de caràcter general. En primer lloc, hem de partir d’una anàlisi acurada de les necessitats i reptes que les persones tenim al davant al sí de la societat actual i posar l’educació i la formació al servei d’aquestes necessitats. En segon lloc, afirmar amb la majoria dels estudiosos del tema que l’educació i la formació avui necessaris enmig d’una societat canviant, oberta, globalitzada, plural, multicultural i multiètnica depassa en molt l’educació o formació que tradicionalment han ofert els sistemes educatius; és a dir, que l’educació i la formació necessaris per a fer front a la diversitat de reptes que individualment o col·lectiva avui tenim plantejats en els diversos àmbits de la vida sobrepassa amb escreix la formació que els sistemes educatius estan actualment oferint. En tercer lloc, i això no deixa de ser una constatació històrica, que l’educació i la formació tradicionalment han estat centrades en les primeres etapes de la vida i que l’etapa adulta ha quedat habitualment fora de les preocupacions educatives, ha estat la gran oblidada dels sistemes educatius. I això com a conseqüència de la concepció tradicional del cicle vital humà segons la qual l’educació era pròpia de les primeres etapes de la vida i constituïa la veritable preparació per a l’exercici dels rols tradicionalment associats a la l’etapa adulta. I això perquè en la concepció que d’aquesta se’n tenia  l’individu arribat a aquesta fase de la vida ja havia assolit el ple desplegament i desenvolupament i per tant no tenia sentit intervenir-hi educativament. En quart lloc, que l’accés als béns educatius és un dret; un dret a garantir no solament en la seva dimensió d’ extensió quantitativa a tota la població sinó també en la possibilitat d’accés a la seva intensitat i profunditat qualitativa;  i més encara, definida quina hauria d’estar la formació bàsica adient per a manejar-se eficaçment en el marc del conjunt de reptes presents a la societat actual, en societats canviants com la nostra, al ritme en què aquestes evolucionen, com a signe del grau de civilització assolit per una societat, la formació bàsica hauria de constituir una exigència social, s’hauria de fer extensiva a tota la població i, com a conseqüència de l’alt nivell convivencial regnant al sí d’aquella societat, hauria de constituir quasi una obligació per a tothom i per tant les administracions públiques haurien de garantir el compliment efectiu d’aquest dret.

També que, encara que des d’un punt de vista legal l’ensenyament bàsic per als joves actualment és obligatori  fins al nivell de l’ensenyament secundari, amb la  dinàmica amb què evolucionen les societats actuals i en la perspectiva d’una societat avançada, qualitativament ben educada, la formació de les generacions adultes hauria de constituir també una preocupació essencial, no marginal, dels poders públics i de tota la societat, com ho és la preocupació per la formació de les joves generacions. Que aquells haurien d’operar a partir d’una concepció àmplia del que és la Formació Permanent i que s’hauria de superar l’estadi bàsicament compensatori o reparador en què actualment es troba la formació d’adults i implementar una pràctica de la formació permanent no exclusivament utilitarista i orientada a la promoció professional o acadèmica sinó que tingués més present què implica avui la formació integral de les generacions adultes. I que tot això en els fons suposa un replantejament en profunditat del sistema actual pel que fa a l’univers poblacional a qui dirigir aquest tipus de formació, ambicioses finalitats educatives a perseguir, contingut formatiu avui necessari, metodologia a emprar, protagonisme dels participants adults en el seu propi procés formatiu, serveis educatius especialitzats, perfils dels professionals, autonomia dels centres, etc.

Situació de partida: panorama educatiu de la població adulta catalana

Quin és el nivell educatiu de la població adulta catalana? Segons dades de l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d’Educació ( maig de 2006), a Catalunya  la majoria de la població es troba en l’edat adulta (8 de cada 10 catalans són persones adultes). Una gran part d’aquesta població no ha acabat els estudis obligatoris. Aquest fet implica que 4 de cada 10 persones adultes no tenen cap títol del sistema educatiu.  Gairebé dues terceres parts de la població no han assolit un nivell de formació més elevat que l’obligatori. Dit d’una altra manera, a Catalunya, hi ha gairebé dos milions de persones adultes sense cap titulació; i aquest fet incideix desfavorablement en qüestions com els nivells i la qualitat de l’ocupació, el risc d’exclusió i les possibilitats de desenvolupament personal. En el curs 2008-09 les persones adultes que segueixen programes de Formació d’Adults no deixa de representar una petita gota d’aigua enmig d’un oceà. Actualment són al voltant de 60.000; això representa un percentatge molt ínfim respecte a la mitjana de la UE que es situa al voltant del 10%.

I què és el que ofereix l’administració pública  per tota aquesta gent? Quin tipus de formació se’ls ofereix? La manera d’entendre la Formació Permanent per part de l’administració a casa nostra és molt restringida i l’oferta pública del servei està disgregada i dispersa per una diversitat d’institucions i organismes que ofereixen programes de formació per a adults. Aquesta presenta un ampli ventall d’actuacions i programes diversos, dispersos i desconnectats entre ells: formació ocupacional, formació continua, cursos de català per a adults, ensenyaments inicials, aprenentatge de la llengua per a persones nouvingudes, formació bàsica d’adults, educació de joves que no han assolit la titulació bàsica pel sistema ordinari, accés a cicles formatius, accés a la universitat... Aquests programes solen tenir un caire marcadament utilitarista i les finalitats formatives que es proposen sovint escassament ambicioses educativament parlant. Aquesta formació generalment està dirigida a col·lectius amb necessitats educatives específiques però no hi ha una formació més integral orientada a tota la població adulta en general. El que hi ha és una diversitat d’actuacions i programes de formació dirigits a col·lectius i sectors considerats prioritaris i el que es fa és educació per a adults o formació en edat adulta. És a dir, la formació d’adults que es practica abasta des d’una formació a l'empresa dirigida fonamentalment als sectors dirigents i qualificats i una formació cultural en funció de les tendències del mercat fins a una formació bàsica per a la població adulta, més pensada, per part de l’administració, per compensar les carències acadèmiques arrossegades del sistema educatiu ordinari que per oferir un plantejament autènticament projectiu de la formació permanent; però on encara no hi ha un reconeixement ni de l’especificitat formativa del sector ni de la proposta d’un contingut formatiu específic ideat en funció les necessitats formatives de l’etapa adulta i on es repeteixen plantejament i esquemes d'organització no adequats per a aquest àmbit educatiu. Perquè una cosa és oferir formació lligada a finalitats i interessos utilitaristes i molt concrets i un altra no exactament el mateix oferir a aquestes persones en edat adulta, al conjunt de les generacions adultes de la nostra societat, la formació adequada per poder fer front i respondre amb competència als molts reptes de tota mena, no solament laborals, professionals o acadèmics, que la societat actual ens presenta sinó també en tant que persones, adults, responsables d’una família, ciutadans participatius, consumidors crítics que volem esdevenir...

La concepció tradicional del cicle vital: l’ adultesa

El desenvolupament humà abasta un llarg procés que comença en la fase embrionària i acaba amb l’edat senil. Els estudiosos del tema l’han dividit en una sèrie d’estadis evolutius o etapes successives de complexitat creixent. Aquestes diverses  etapes han estat presentades com un cicle que evoluciona d’acord amb l’edat i la maduració de la persona.  Però en la concepció tradicional del cicle vital humà no totes les etapes d’aquest desenvolupament han estat considerades d’igual importància, unes es vivien en funció de les altres. L’adultesa era considerada la culminació, la plenitud de totes les fases del desenvolupament anterior. Es considerava que hi havia unes etapes preparatòries per assolir-la i un cop esgotada aquesta s'entrava ja en la decadència. L’infantesa, l’adolescència, la joventut tenien entitat en tant i en quant ens menaven cap a l’adultesa, edat pròpia de la "maduresa". D'aquí la preocupació educativa per fer assolir als educants la "maduresa", finalitat de l'educació, meta a assolir. La maduresa de la personalitat però no guarda necessàriament relació amb l'edat cronològica.

Però què entenem per un ésser humà «adult»?  Fem una breu pinzellada sobre el concepte i intentem explicar ni que sigui breument en què consisteix això d’esdevenir «adult». Etimològicament la paraula «adult», de la veu llatina "adultus"(el que ja ha crescut) fa referència a la persona que ha aconseguit el seu ple desenvolupament. Segons el diccionari de RAE és l’individu que ha arribat al seu major creixement, aquell que ha assolit el seu complet desenvolupament. L’adultesa és la fase vital en què s’ha arribat al major desplegament o desenvolupament, tant físic com psicològic. Però això no explica el procés per a convertir-se en adult, el procés que condueix a l'adultesa. El desplegament no es desenvolupa uniformement en els diferents aspectes de la personalitat. Precisar el terme "adult" obliga a certes consideracions relatives a l'edat, la maduresa psicològica i el rol social. L'edat cronològica, per exemple, no és un criteri determinant; seria més apropiat acceptar el criteri de la maduresa psicològica; el rol social, que comporta responsabilitats des del punt de vista econòmic i cívic, identifica millor l'adultesa. En l'ésser humà a la plenitud vital s'hi arriba en etapes successives i en diferents edats ( adultesa biològica, psicològica, jurídica). L’adultesa es correspon amb «maduresa personal» i aquesta suposa  un desenvolupament harmònic i integral d’un conjunt de factors que conformen la personalitat. Adult és aquell que ha arribat al major creixement i desenvolupament dels diversos àmbits de la seva personalitat d’una manera integrada.

El creixement però, essent integral, no es desenvolupa uniformement en els diferents aspectes de la personalitat de l'individu. El creixement biològic de l'ésser humà finalitza en assolir el màxim desenvolupament de la seva fisiologia i morfologia orgànica, però des del punt de vista psico-social, el desenvolupament de l'ésser humà, a diferència d'altres espècies, es manifesta ininterrompuda i permanentment. L'ésser humà esdevé, doncs, adult no per la juxtaposició d'un aspecte de la seva personalitat sobre els altres, sinó per un procés d'integració dels diferents estats tant biològics, psicològics i mentals, així com ergológicos, socials i jurídics.

L’adultesa és plenitud vital. Això implica haver desenvolupat capacitats com la de procrear, de participar en el treball productiu, assumir responsabilitats inherents a la vida social, actuar amb independència i saber prendre les pròpies decisions amb plena llibertat. Precisament, el trànsit de la dependència, pròpia de les primeres etapes de la vida, a la vida autònoma social i econòmicament  és el que distingeix en part la vida de l’adult. Ser adult en certa manera implica ser capaç de dirigir-se i governar-se a si mateix, capaç de prendre decisions, autodirigir-se. Se la podria definir com la plenitud vital a la qual arriben els éssers vius en un moment donat de la seva existència. Aquella fase de la vida en què s’ha assolit el major grau de desenvolupament i perfecció. Algunes de les seves característiques: la capacitat de donar sentit i orientació a la pròpia vida, la capacitat d’autoorganitzar-la, assumir la responsabilitat del seu desenvolupament i, en general, la construcció  i el govern de la seva destinació. I seguir tot aquest procés amb maduresa i assolir aquestes fites específicament humanes requereixen també d’orientació, d’educació i formació.

La consideració educativa de l’etapa adulta

Avui cada cop es va prenent més consciència dels diversos estadis pels quals transcorre la nostra vida i el procés individual d’humanització es realitza vivint pròpiament cadascuna de les seves etapes. A l'actualitat, el desenvolupament de la pròpia personalitat és viscut com un procés de desplegament personal i es procura viure amb intensitat i plenitud cadascuna de les etapes vitals.

La concepció tradicional del cicle vital descrita anteriorment ha tingut el seu reflex en el camp educatiu. Ningú no nega que l’adultesa sigui una etapa important dins el cicle vital. Però històricament, educativament parlant, no se l’ha considerada, no se l’ha tingut en compte. L’etapa adulta educativament ha estat menystinguda històricament; no era pròpiament una etapa per formar-se, objecte directe d’atenció educativa, sinó l’etapa per aplicar la formació anteriorment rebuda. Al llarg de la història, en els processos educatius ha predominat la “pedagogia”. L’educació històricament ha estat sobretot  “pedagogia”, és a dir, conducció, acompanyament, guiatge de les joves generacions. L'educació com a procés concebut per a la infància i l'adolescència s'ha vingut practicant des que l'home existeix: l'educació servia per transmetre els béns culturals i modelar la conducta de les noves generacions. Però mentre l'educació ha estat interpretada com la formació d'hàbits, costums, destreses, habilitats i adquisició de coneixements durant els primers anys de la vida de l'home només la infància, l'adolescència i la joventut eren beneficiaris de la seva acció amb vista a la seva preparació plena i idònia per a afrontar la complexitat de la vida adulta. Sota aquesta concepció limitada i restringida, el procés educatiu pròpiament dit finalitzava en concloure aquest període, i l'educació es circumscrivia dins d'aquests límits, doncs des de temps remots es sostenia que la capacitat d'aprendre solament era possible durant els primers anys de la vida de l'individu.

L'educació tradicionalment s’ha entès com una activitat circumscrita a les primeres etapes de la vida i no com un procés permanent a través de totes les edats i fases de la vida humana. Als nostres dies l’educació s'entén ja com un procés global que abasta la totalitat de la vida de l'ésser humà: comença a educar-se en el ventre matern i acaba la seva educació amb la mort. Dins d'aquest concepte d'educació permanent de l'ésser humà, la pedagogia ha limitat el seu camp d’acció als primers anys de la vida i s’ha despreocupat de l'etapa en què l’individu arriba a la seva plenitud vital o adultesa. Ara bé, el nen, i per extensió l'adolescent, és una realitat concreta i dinàmica diferent a l'adult. Ambdós són biològica, psicològica, ergológica i socialment diferents en estructura i comportament.

Avui ja està clar que l’educabilitat o plasticitat dels éssers humans per ser educats i formats és una característica que es manté al llarg de tot el cicle vital. I per tant, també l’etapa adulta pot i ha de ser objecte d’atenció educativa específica. L’edat adulta, una etapa del cicle vital que reivindica «Educació» i no tan sols «ensenyament». Educar i formar la persona adulta més enllà d’interessos utilitaristes concrets resulta avui, enmig d’una societat complexa com la nostra, una necessitat imperiosa.

Educar l'individu també en la seva etapa adulta i establir la manera més efectiva de fer-ho, ha estat una preocupació d’alguns investigadors i interessats en el tema que han formulat els seus plantejaments i propostes al respecte.

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos

següent





Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...