UN ÉSSER CURIÓS, QUE S'INTERROGA (continuació)

En certa manera, en el fons, tots som una mica filòsofs. Les preguntes filosòfiques apareixen de forma més o menys natural quan la nostra intel·ligència s'ha desenvolupat adequadament i ha aconseguit un cert grau de maduresa. Arriba un moment en què molta gent comença a pensar pel seu compte en problemes filosòfics: sobre allò que realment existeix, si podem saber alguna cosa, si una cosa és realment bona o dolenta, si la vida té algun significat, si la mort és el final.

Així doncs, en cert sentit de la paraula, tots els éssers humans som una mica filòsofs, perquè tots ens quedem perplexes davant el gran interrogant que és la nostra vida. Podem filosofar perquè el desig de saber, de comprendre està viu en nosaltres, com a éssers capaços de pensar lliure i racionalment que som. Tots els éssers humans són filòsofs perquè, d'una manera o una altra, tots adopten una certa actitud interrogativa davant el que els envolta.

Els humans «captem» el món a través dels sentits, però alhora necessitem «comprendre'l».  Des del començament  l'home ha buscat entendre l'univers i la seva pròpia existència.  Ha estat mogut per la tendència a saber, impulsat per la necessitat de comprendre la realitat, la immensitat i multidimensionalitat de la realitat. Necessitem conèixer la realitat per poder transformar-la i adaptar-la a les nostres necessitats.
Des de sempre l'actitud filosòfica, que ha estat anhel i afany de coneixement, ha intentat aconseguir respostes raonades a determinades qüestions que ens preocupaven. En aquest sentit els éssers humans s'han fet preguntes tals com: de què estan fetes les coses?, com es va originar l'Univers i quin serà el seu futur? què és la vida?, d'on venim i a on anem? qui  sóc jo?, té sentit la nostra vida? què és el bé o què és el mal? i unes altres per l'estil, de caràcter «transcendent» o «metafísic» sobre l'existència dels déus o d'una «vida» posterior a la mort, etc.

La pregunta sobre què és la realitat és la primera pregunta que ens plantejàrem però també qüestions radicals, les qüestions que afecten al conjunt de la realitat de la vida humana com a tal, només així es pot restablir la intel·ligibilitat del món i de la vida.  Si reflexionem sobre el que ens preocupa ens adonarem que hi ha un tipus de preguntes que també ens inquieten profundament i per a les quals no hi ha resposta científica, preguntes com Qui som?, Què fem en aquesta vida?, Hi ha una altra vida més enllà d'aquesta?, En la meva relació amb els altres tot val?, etc. I més encara, més enllà de la recerca de coneixement o de l'afany de saber, sempre s'ha cercat també com viure bé i com conviure en harmonia en aquest univers que ens acull.

El mite, la religió, la filosofia o la ciència han intentat donar resposta a aquestes preguntes. La filosofia és un tipus de saber, encara que no és l'únic, que pretén respondre aquestes preguntes tot intentant esbrinar el sentit últim de les coses, la vida i l'existència.

Segons les distintes problemàtiques que s'intenten aclarir trobem distintes preguntes a les quals responen els diferents tipus de sabers. Quines són algunes de les preguntes fonamentals que l'home s'ha plantejat al llarg de la història?

Adaptació i síntesi a partir de: Apuntes de filofosía i altres materials i articles diversos.