LA COMUNICACIÓ HUMANA (I)

«Comunicar» ve del llatí communicare, que significa conversar, tractar amb algú de paraula o per escrit. La comunicació és la transmissió d'idees i sentiments entre dos o més persones. Comunicar-se és, doncs, compartir experiències, estar en relació, sentir emocions i fer que uns altres les sentin; entendre i ser entès, donar i rebre informació; provocar canvis, modificar conductes en els altres i en un mateix. Comunicar és sobretot l'acte de provocar respostes.

Perquè existeixi realment comunicació, cal que aquesta es doni en dos sentits; no és només emetre missatges, el concepte de comunicació es dóna quan una persona envia un missatge, i l'altre al rebre'l, emet al seu torn un altre missatge de resposta; comunicar-se, llavors és establir un diàleg. Quan el diàleg no existeix, no es pot parlar de veritable comunicació. Així, es considera que el propòsit fonamental de la comunicació és assolir el coneixement i la comprensió de l'altre.

Perquè la comunicació sigui realment efectiva, ha de tenir com a base l'autèntic respecte per l'altre i l'empatia. Això vol dir que és indispensable un clima de confiança mútua, cortesia i credibilitat, procurar eliminar al màxim les tensions i sobretot, buscar fermament el ser útil i positiu; en una paraula actuar com adults...amb maduresa.

La comunicació és un procés dinàmic del que no es poden separar els seus components; no obstant això, a fi d'analitzar aquest procés anem a disseccionar-lo prenent com a referència el següent esquema.

La font d'informació: el punt on s'origina o des d'on parteix la informació.

Tota comunicació té un emissor; és qui transmeteix el missatge, qui pretén comunicar, qui pren la iniciativa per comunicar; és a dir, alguna persona o grup de persones amb un objectiu o una raó per comunicar quelcom. L'emissor dóna a la seva comunicació un segell propi: les habilitats, els coneixements, els sentiments, el sistema social al que pertany, la cultura, les motivacions i els interessos, són elements que fan diferent tota comunicació humana.

El propòsit de l'emissor s'expressa en missatges ( és la informació transmesa, el contingut del que es vol comunicar, l'informació que l'emissor envia al receptor ; és el que expressa una persona ). Quan es parla, el discurs és el missatge; quan es fa un gest, el gest és el missatge, el missatge és el producte físic, resultat del propòsit de la comunicació de l'emissor; el seu contingut pot consistir en fets, idees, opinions o emocions.

Codi. Conjunt de signes i normes que utilitzem per comunicar-nos. El codi permet a l'emissor elaborar el missatge i al receptor interpretar-lo. L'emissor i el receptor han de conèixer el codi utilitzat. La llengua és un dels codis més utilitzats per a establir la comunicació.

El canal és el conducte per on s'envia i es reben missatges, mitjà material pel qual l'emissor i el receptor intercanvien el missatg, suport material pel qual circula el missatge,. Aquest conducte està representat per cadascun dels sentits a través dels quals s'emeten o reben els missatges. Els canals més usats són els sentits ( vista, oïda, tacte, olfacte i gust), així com el moviment corporal.

El receptor és la persona o grup de persones que reben el missatge. És qui rep el missatge i l'interpreta. L'ideal en la comunicació és que el receptor no només rebi el missatge en forma passiva sinó es doni la transformació de receptor en perceptor; és a dir, que faci seu el missatge en forma activa, analitzant-lo, sentint-lo, comprenent-lo i no només limitant-se a acceptar-lo o a rebutjar-lo, perquè després de percebre el missatge pugui donar una resposta ja sigui d'admissió, de rebot o de modificació; gràcies al seu paper es fa possible el diàleg, al respondre en forma adequada, produint intercanvi d'idees, emocions, opinions i sentiments.

El destinatari és la persona o grup de persones per a qui s'ha construït el missatge, a qui l'emissor vol dirigir el seu missatge; són els destinataris per als quals s'ha emès el missatge i als quals es desitja que arribi aquest missatge. Receptor i destinatari poden coincidir però  no sempre coincidixen.

La comunicació mai es dóna en el vuit, sinó sempre en una situació i ambient i unes circumstàncies determinades que incideixen en el procés. El context és l'espai físic, psicològic o conjunt de circumstàncies en què es porta a terme la interacció comunicativa. No és el mateix dir a la teva parella «t'estimo»  enmig d'un abocador d'escombreries, que en un mirador a la llum de la lluna. El context psicològic és d'especial importància per a l'èxit comunicatiu. Un dels factores principals d'aquest context psicològic és el clima de confiança, temor, tensió, etc.; els missatges no seran interpretats de la mateixa forma, si aquest clima és de confiança, seguritat, calidesa, etc. o no.

La retroalimentació és la resposta que arriba de l'interlocutor i que comprova o verifica que ha tingut lloc la comunicació. Aquest mecanisme és crucial en el procés comunicatiu, doncs constitueix un mecanisme de verificació del nivell d'èxit obtingut en la nostra comunicació, determinant si s'ha assolit o no per part del receptor la comprensió del missatge transmès.

La comunicació pot realitzar-se a dos nivells: l'intrapersonal i l'interpersonal. En l'intrapersonal s'identifica el món interior de la persona; en contrast , en l'interpersonal és on la persona estableix contacte amb el món exterior, no obstant això en ambdós nivells és possible ser: competent, àgil, fluid i sa, o al contrari ser: sapastre, lent i malaltís.

Adaptació i síntesi a partir de:

Articles diversos trobats a INTERNET