COMUNICACIÓ INTRAPERSONAL I INTERPERSONAL

És produeix quan sovint la persona sosté un diàleg amb sí mateixa. Aquesta comunicació converteix a la persona en actor i espectador alhora i li permet endinsar-se en ella mateixa a través del seu autoconeixement, de la seva autoimatge i la seva autoaceptació.

Gràcies a l'autoconeixement ens anem formant, al llarg dels anys, un autoconcepte, una autoimatge de nosaltres mateixos que pot ser positiva o negativa, estimulant o depriment, equilibrada o esbiaixada, verdadera o falsa.

A l'igual que el desenvolupament de la personalitat, la intel·ligència, l'anatomia, la coordinació motora, etc., l'autoimatge és un procés complex, que requereix d'autoreconeixements successius per a la seva conformació. Per tant : cap concepte o judici és més important per a una persona que el que ella mateixa es fa de sí mateix.

Quan la persona es reconeix, però es rebutja alhora, la comunicació amb sí mateix serà conflictiva i destructiva;  per a assolir una veritable autoaceptació, almenys es requereix de la pràctica de tres hàbits d'acceptació:

• Acceptació del propi jo físic.
• Estar en contacte amb els propis sentiments i no negar-los.
• Aprendre a acceptar-se i perdonar-se.

És la comunicació que establim amb el altres. És el mitjà pel qual la persona expressa al món exterior les seves idees, desitjos, inquietuds, coneixements, etc. Aquesta comunicació es veu afavorida o entorpida per la forma en què s'utilitza el llenguatge verbal i no verbal.

Adaptació i síntesi a partir de:

Articles diversos trets d'INTERNET