ETS INTEL·LIGENT ?

En la nostra societat de canvis accelerats, en el nostre món orientat al futur, en els nostres mercats de competència despietada, les persones dinàmiques amb vocació de lideratge i de servei se senten obligades a capacitar-se per a produir idees noves i originals. Des de mitjans del segle XX es pren consciència que la vida intel·lectual dels éssers humans no pot reduir-se a conèixer la realitat, sinó que ha d'aprendre a imaginar i dissenyar mons nous; és a dir, es qüestiona el domini descarat del pensament convergent, lineal, seqüencial, i es ressalta la divergència, el pensament lateral, el pensament paral·lel.

La ment és el nom més comunament donat a l'enteniment i la consciència, que són combinació de capacitats com el raciocini, la percepció, l'emoció, la memòria, la imaginació i la voluntat. La ment té dos tipus de processos, els conscients i els inconscients. També abasta funcions no intel·lectuals, funcions afectives. La ment, en psicologia, pot definir-se com una propietat diferent del cervell, però que emergeix d'aquest i el funcionament del qual explicaria la conducta manifesta dels éssers humans.

La ment és allò característic dels éssers humans que permet, a partir de la percepció de la realitat a través dels sentits, raonar i discernir, així com solucionar problemes i deduir, preveure la realitat pròxima. Es veu condicionada per l'exterior, encara que, mitjançant l'abstracció es pot evitar la influència no desitjada . La potent activitat lògica i creativa de la ment és la base que caracteritza als humans com els únics éssers que poden desenvolupar una evolució cultural. L'activitat mental és la base de la cultura i el progrés.

Estudis de laboratori, suggereixen la idea que la ment és un resultat de l'activitat del cervell, podent-se localitzar l'activitat pensant de l'individu en regions concretes, tals com el hipocamp. El terme pensament inclou tots els productes que la ment pot generar incloent les activitats racionals de d'intel·lecte o les abstraccions de la imaginació; tot allò que sigui de naturalesa mental és considerat pensament, bé siguin aquests abstractes, racionals, creatius, artístics, etc. El pensament és l'activitat i el producte de la ment.

El nostre psiquisme és un organisme integrat i solament a efectes metodològics d'estudi podem dividir-ho i analitzar-lo separadament. Tradicionalment les facultats superiors de l'home eren: memòria, intel·ligència i voluntat. Les dues primeres s'abocaven a captar i contemplar la realitat, i la tercera tenia la tasca de realitzar operativament les intencions i projectes. Són les facultats que el distingeixen com ésser racional i lliure.

Pensar, sentir i actuar són alguns dels factors presents en tota conducta humana. L'home confia en les seves facultats superiors, en la seva raó però també en el seu cor, per a inventar camins que el duguin a un resultat veritablement humà. Un gran progrés en les ciències humanes en els últims anys ha estat veure com els projectes són també producte de la intel·ligència emocional: intel·ligència impulsada per l'emoció.

Qui no valora les meravelles de l'enteniment, que penetra en les més complicades operacions de la naturalesa per a posar-les al servei de la humanitat, que pot conduir als homes a la lluna, i pot distingir i utilitzar els innombrables raigs i cossos que escapen a l'abast del microscopi? Però la qüestió és: Per què aquest meravellós instrument actua tan feblement en la persona corrent? És veritat que molts són veritables màquines de pensar. Els seus cervells sempre estan despertant i fermentant idees. Hauríem d'esperar que aquest fos l'estat normal de la ment, i no el contrari! La facultat de pensar, com contraposada a la mera acció dels sentits, sembla estar atrofiada en moltíssima gent. La gent es dedica a les seves distraccions, veient, escoltant, palpant, etc.; no obstant això, gran part del que entra en el cervell de molta gent a través dels sentits és rebut passivament i no se segueix cap activitat mental.

Tots els éssers humans estan constituïts aproximadament amb semblants capacitats. Tan sols algunes persones arriben a sobresortir sobre les altres en camps com l'esport, la música, la gimnàstica, la cuina, etc. però podem pensar que una part molt gran de la humanitat és capaç d'arribar al mateix grau de desenvolupament mental tenint l'oportunitat i la deguda preparació. En quin grau s'aplica això al cervell? Segurament tots els cervells són creats amb les mateixes possibilitats, més o menys. Com podem anar desenvolupant la nostra capacitat intel·lectual? És de suposar que la millora en l'educació i la formació desenvoluparà més la intel·ligència.

Comunament  per intel·ligència s'entén  la capacitat d'un sistema (ja sigui humà o no) d'entendre i comprendre el seu entorn, i de resoldre problemes. Actualment s'entén que perquè es pugui aplicar l'adjectiu d'intel·ligent a un sistema, aquest ha d'abastar diverses habilitats tals com la capacitat de raonar, planejar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees i llenguatges, i aprendre. Entre la multitud de definicions que existeixen sobre intel·ligència algunes inclouen  trets com la creativitat, personalitat, caràcter, coneixement o saviesa.

En les últimes dècades s'ha desenvolupat el model de les intel·ligències múltiples. Segons aquest model la intel·ligència no és vista com quelcom unitari, sinó com un conjunt d'intel·ligències múltiples, distintes i independents. H. Gardner, creador de la Teoria de les intel·ligències múltiples, defineix la intel·ligència com la "capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures". Segons Gardner en l'ésser humà poden distingir-se diversos tipus d'intel.ligència:

La importància de la definició de Gardner és doble. Primer, amplia el camp del que és la intel·ligència. Reconeix el que se sabia intuïtivament: que la brillantor acadèmica no ho és tot. A l'hora d'espavilar-se en la vida no n'hi ha prou amb tenir un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual però incapaç de, per exemple, triar bé als seus amics; per contra, hi ha gent menys brillant en el col·legi que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal. Triomfar en els negocis, o en els esports, requereix ser intel·ligent, però en cada camp s'utilitza un tipus d'intel·ligència distint. No millor ni pitjor, però sí distint. Dit d'una altra manera, Einstein no és més ni menys intel·ligent que Michael  Jordan, simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents.

Segon, i no menys important, Gardner defineix la intel·ligència com una capacitat. Fins a fa molt poc temps la intel·ligència es considerava quelcom innat i inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l'educació no podia canviar aquest fet. Tant és així que en èpoques molt properes als deficients psíquics no se'ls educava, perquè es considerava que era un esforç inútil.

La intel·ligència és fruit d'un conjunt de variables genètiques i ambientals. Definir la intel·ligència com una capacitat vol dir considerar-la com una destresa que es pot desenvolupar: les potencialitats innates es van  desenvolupant d'una o altra manera depenent del medi ambient, les experiències viscudes, l'educació rebuda, etc . Cap esportista d'elit arriba al cim sense entrenar, per bones que siguin les seves qualitats naturals. El mateix es pot dir dels matemàtics, els poetes, o de la gent emocionalment intel·ligent. Segons aquest model tots els éssers humans estan capacitats per al desenvolupament de la seva intel·ligència, estimulant les seves capacitats i la seva motivació.

Aquest model sosté que igual que hi ha molts tipus de problemes a resoldre, també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Alguns dels tipus d'intel·ligència identificats són els següents:

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans posseeixen aquestes vuit intel·ligències en major o menor mesura. No hi ha tipus purs: un enginyer necessita una intel·ligència espacial ben desenvolupada, però també necessita de totes les altres, de la intel·ligència lògic-matemàtica per a poder realitzar càlculs d'estructures, de la intel·ligència interpersonal per a poder presentar els seus projectes, de la intel·ligència corporal – kinestèsica per a poder conduir el seu cotxe fins a l'obra, etc. Totes les intel·ligències són igualment importants. Educativament el problema rau en que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza les dues primeres, (la intel·ligència lògic - matemàtica i la intel·ligència lingüística) fins al punt d'oblidar l'existència de les altres.