|
ANIMAL "EDUCAT"
Persona i Personalitat
L'Educació és un procés connatural a l'ésser humà si analitzem la nostra naturalesa. En nosaltres es dóna una naturalesa essencial i altra psicosocial. Ambdues formen part necessàriament de l'ésser
humà en desenvolupament.
La nostra naturalesa essencial està determinada per la notació de “Persona”. Per Persona s'entén tot quant ens fa totalment distints de qualsevol altre ésser que pobla la terra i el cosmos. Mitjançant aquesta notació de Persones ens distingim doncs dels animals, les plantes i les pedres. Aquesta notació de Persona, roman en forma invariable en nosaltres
des del moment de la concepció fins a la ancianitat. S'és persona al néixer i es roman com Persona al llarg de tota la vida i en qualsevol situació física, psicològica o social en la qual ens
trobem. La nostra naturalesa essencial no evoluciona, no canvia, no es modifica en res, des del moment de la nostra concepció fins al final del temps.
La nostra naturalesa psicosocial està designada per la notació de “Personalitat”. Per Personalitat s'entén tot quant ens fa totalment distints els uns dels altres.
Es tracta d'una notació que no es dóna d'igual manera en cadascun de nosaltres i requereix ser adquirida en un procés de desenvolupament psicosocial. Si la notació
de Persona, ens empeny a la necessitat de ser “homes”, la notació de Personalitat, ens empeny a la individualització pròpia dins la nostra espècie. La Personalitat ha de ser necessàriament quelcom adquirit, mitjançant un procés de desenvolupament, de creixement, de canvis.
Aquest procés es troba condicionat per dos factors determinants: l'herència i l'ambient, l'innat i l'adquirit, el biològic i el social, la maduració i l'aprenentatge o potser més encertadament,
lo psicobiològic i lo psicosocial. El que caracteritza la notació de Personalitat es dóna doncs en el fet que evoluciona, canvia, es modifica contínuament.
Immadurs, prematurs i desenvolupament de la personalitat
L'ésser humà neix immadur i pre-matur. En efecte, l'home no neix incomplet (immadur) sinó més aviat prematurament. Això és, està complet (per això el nadó pot sobreviure), però inacabat. La naturalesa real de l'home, duu explícita la necessitat de créixer i de desenvolupar-se. En altres termes: l'home que és concebut com persona, per naturalesa té assignada la tasca de transformar-se en una personalitat, en un individu de l'espècie humana
(en “humà”), mitjançant el procés d'humanització del seu comportament.
Tot ésser concebut per l'home neix doncs com a home; però no tot ésser que neix com a home, realitza necessàriament el procés d'humanització que el converteixi en una
personalitat humana en contínua situació de maduració humanitzant. Neix com a membre de l'espècie “homo”, però s'ha d'humanitzar, s'ha de convertir en “humà”. L'home,
doncs, neix com a persona, però es va fent com a personalitat. Això ocorre mitjançant el desenvolupament de totes les potencialitats humanes i en la mesura que aquest
desenvolupament contribueix a l'assoliment de la progressiva humanització del seu comportament.
Aquesta modificació de la personalitat ocorre per mitjà del que ha vingut a denominar-se: l'aprenentatge. “Aprendre” significa modificar el funcionament global de la personalitat.
No obstant això, la modificació que es produeix en la nostra personalitat, en el nostre comportament, pot ser tant beneficiosa com perjudicial per al desenvolupament de la nostra existència humana. Cadascú de nosaltres es troba capacitat per a aprendre tant el bé com l'inconvenient, el bell com el lleig, el just com l'injust, el civisme
com l'incivisme, la pau com la guerra. El problema radica doncs a determinar quan un aprenentatge ens resulta beneficiós i humanitzant per a la nostra personalitat i quan condueix a la nostra deshumanització.
L'Educació és un procés que pretén produir canvis que perfeccionin el comportament de l'educant. Un aprenentatge és educatiu sempre que el canvi que es produeixi en el nostre comportament contribueixi al millorament de la nostra personalitat i per tant contribueixi a una major humanització de
la nostra existència. L'aprenentatge esdevé educatiu quan ens permet ser més éssers humans. La nostra perfecció com a “humans” depèn, doncs, del tipus d'aprenentatge que realitzem durant tota
la nostra existència.
Educació i humanització
El que anomenem Educació és un procés de progressiva humanització del comportament de l'home. La necessitat de l'educació de l'home està, doncs, en la seva mateixa naturalesa,
en la necessitat de desplegament i construcció de la nostra personalitat, a fi d'esdevenir plenament humans. Aquesta naturalesa requereix desplegament, desenvolupament, creixement, canvi, transformacions de la nostra personalitat tant qualitativa com quantitativament. I això s'aconsegueix per mitjà de l'Educació.
L'objectiu fonamental del procés educatiu consistirà, doncs, en ajudar a comprendre que no estem del tot fets, que ens hem de desplegar, de desenvolupar; l'Educació persegueix
que la personalitat de l'home no s'estanqui mai, que visqui en una actitud de continu esforç per a incorporar nous canvis, nous continguts, nova comprensió del món i de sí mateix i noves vivències, que li permetin desenvolupar-se plenament com
individu i així arribar al gran projecte vital d'esdevenir plenament “humà”.
Aquest procés que permet a l'home desenvolupar el projecte total del seu ésser és un procés que s'inicia amb la concepció i només finalitza amb la mort. La necessitat
i la possibilitat de l'educació no són idèntiques en tots els períodes de la vida. Existeixen moments, en el desenvolupament de la personalitat, que adquireixen un significat educatiu major que
uns altres. Un d'aquests moments està marcat pel pas d'una edat a una altra: per exemple, el pas de la joventut a l'adultesa, de l'adultesa a l'ancianitat. El procés educatiu ha d'aportar a cada etapa la seva contribució perquè cada persona adquireixi:
- Una consciència de si mateix i del món cada vegada més crítica i creativa.
- Un coneixement de si mateix i del món cada vegada més complet.
- Un domini de si mateix:del seu comportament, cada vegada més humà.
Aquest desenvolupament progressiu no és fàcil i de vegades comporta renúncies o conquestes, frustracions o satisfaccions, tant a nivell físic, com afectiu, relacional, professional, etc., en els
àmbits social, polític, econòmic, religiós, cultural, etc.
El desenvolupament de la personalitat és doncs, en el sentit total del terme, un projecte vital que comprèn tota de vida. L'Educació, com procés d'humanització, consistirà,
per tant, a viure sempre a partir d'aquest dinamisme interior i sense quedar-se mai estancat. Aquest estil de vida, a partir de la pròpia necessitat d'evolució personal, permet a l'home apropar-se cada vegada més a la "veritat" de la seva naturalesa, de manera que la ”Finalitat de l'Educació" no sigui altra que el d'ajudar a comprendre que hem de desenvolupar-nos humanament ( si no volem restar estancats en un
estadi animal ) i viure amb l'actitud de no estancar-se mai, de seguir sempre endavant.
L'home és l'únic ésser que ha d'aprendre el que pot arribar a ser i ha de ser; és a dir, l'home és l'únic ésser que ha d'aprendre a ser ell mateix.
El que l'home ha d'aprendre és fonamentalment a “ser humà”, és a dir, a realitzar en sí mateix el procés d'humanització; això és, a viure amb l'actitud de voler progressar, de voler avançar, d'anar
sempre cap a endavant en el llarg i laboriós camí de fer-se cada vegada més humà, de convertir-se a sí mateix en més humà.
Extractes, traducció i adaptació a partir de: LUDOJOSKI, Roque L: "Antropogogía. Educación del hombre" . Ed. Guadalupe
|
