La seva fonamentació
Naixem immadurs. Som gairebé no-res, al venir al món. La nostra indefinició biològica demana i facilita un procés educador. Perquè biològicament no som ni això ni allò
altre, vàrem necessitar l'educació. L'home és un animal que ha de ser educat sota pena de no superar el nivell de brut. L'home supera la seva animalitat en la mesura
que pot educar-se. Sense educació, es queda en bèstia. L'home és un animal que ha de fer-se o que ha de ser fet.
Tota fonamentació de la possibilitat educativa resideix en una concepció de l' home com a ésser possible, com a ésser no enterament determinat des del seu naixement, com a conseqüència de l'herència
o de l'ambient. L'ésser humà és un ésser que neix immadur, neix “prematurament”, “no està acabat” al néixer, ni biològica, ni psicològica, ni humanament; s'ha de
desenvolupar, ha de madurar.
L'indeterminació de l'ésser humà:
- L'ésser humà és un ésser indeterminat, és a dir, inacabat, in-complet (no-complet).
- Un ésser no completament determinat, no enterament acabat.
- L'ésser humà com a ésser possible.
- La possibilitat d' “arribar a ser” (projecte).
- L'educació es fonamenta en la possibilitat d'esdevenir plenament ésser humà.
- La necessitat de realitzar-se plenament.
- Flexibilitat, ductilitat, mal•leabilitat en la conducta, plasticitat.
- En totes les definicions d'Educació hi ha un denominador comú , la idea d' “optimització”, de “millora”, de “perfeccionament” de l'individu humà.
- Tota educació s'estableix d'acord a unes finalitats.
- Està lligada a la visió ideal d'home i al seu paper en el món.
El comportament dels humans, a diferencia del de la resta d'animals, no està determinat completament per l'herència. Hi ha un marge de maniobra, dintre del qual l'home
pot escollir entre diverses opcions. Hi ha una ductilitat, plasticitat, flexibilitat en la conducta de l' individu, o el que és el mateix, l'home és lliure. Afirmar
que a l'home li manca per complet la llibertat equival a destruir tota possibilitat de educació; un home immòbil, predeterminat per reflexes i hàbits que l'obliguen i el determinen, no podria
transformar-se ell mateix i, per tant, no podria ser educat. Aquesta possibilitat que té de transformació, de realització és el que es coneix com a “educabilidad” (plasticitat, flexibilitat,
mal•leabilitat o “ductilitat” de l'educant).
Els animals, degut a un sistema de reflexos condicionats, tendeixen sempre a reproduir de la mateixa manera les seves pautes de comportament segons el dictat dels instints; d' aquí que el seu sistema conductual no evolucioni o ho faci molt lentament. La seva conducta es manifesta en un comportament mecanicista que en tot moment determina la seva actuació. Sols l'home té una conducta no predeterminada, perquè «és amo de sí mateix» i té un control constant sobre els seus hàbits que no solament li permeten variar-los, sinó adquirir-ne altres de nous.
L'home sent la necessitat de desplegar-se, de realitzar-se, la qual cosa la va assolint per mitjà de l'educació; és més, si l'home no s'educa no arriba a ser plenament humà. L'Educació
permet la realització de l'home.
Es possible l'educació?
Si l'Educació és influència d'una persona sobre l'altra en vista al seu perfeccionament, ¿és possible l'Educació? ¿ És possible l'educació de l'home? Quines condicions són necessàries per què aquesta
sigui possible ?
L'Educació no solament és possible sinó necessària. No existeixen dubtes que l'educació és possible, a més és necessària i il•limitada. És possible perquè l'home neix
amb la potencialitat humanitzant que farà d'ell, progressivament, un ésser humà. És necessària, perquè l'home que neix com persona, requereix tot un procés de personalització, per a transformar-se en un ésser humà.
No té límits perquè no existeix una mesura, un límit, ni de bon tros un grau màxim, al qual arribar per poder dir que ja "s'està educat completament".
L'Educació necessita de l'acció de dos actors principals: un capaç d'influenciar i l'altre capaç de rebre i acceptar aquesta influència. La capacitat d'exercir influència dependrà de l'educador i
la possibilitat de rebre-la i acceptar-la lliurement depèn de l'educant. I tot això gràcies a dos de les característiques que fan possible l'Educació: l' “educabilitat” i l' “educativitat”
- Educabilitat. L'ésser humà és susceptible de modificació i perfecció. La educabilitat és pròpia del subjecte educant; consisteix en la capacitat subjectiva de desenvolupar-se, de formar-se, de desenvolupar i realitzar la seva personalitat; la plasticitat, la ductilitat, la mal•leabilitat interior del subjecte educant, la possibilitat de transformació, la flexibilitat de l'ésser humà. L'educació està influenciada per una
sèrie de factors que la condicionen: filosòfics, religiosos, psicològics, socioculturals, ètics, biològics, polítics, econòmics. Però per sobre de tots aquests condicionants i limitacions
està la "persona", com a subjecte que s'educa. Per molts condicionants i limitacions que sobre ella incideixin, la meravellosa realitat és que tot home pot i ha de perfeccionar-se.
L'educació és perfeccionament íntim, personal i intransferible del subjecte que s'educa.
-
Educativitat. Junt a la educabilitat, que expressa la plasticitat del subjecte educant, existeix també la “educativitat” o capacitat de l'educador per influir en l'educant, la capacitat per influir en la immaduresa de l'educant a fi de guiar-lo cap a la maduresa; és la contribució de l'educador al desenvolupament i perfeccionament de l'educant.
És la capacitat per influir des de l'exterior; és la capacitat de l'educador d'exercir influència sobre l'educant, a fi de contribuir des de fora al procés de maduració, de configuració,
de formació; hi ha educativitat en la mesura que l'educant és capaç de ser educat per mitjà d'influència exterior. És la capacitat d'alguns educadors d'influir exteriorment
a la maduració d'un altre, de contribuir al procés de construcció de l'altre. L'educador, entès no com "el que educa" sinó com aquell que "ajuda a educar-se”
En realitat ningú pot forçar l'educació de l'altre i per consegüent l'educador és incapaç d'influenciar sobre l'educant, és a dir, de produir en ell un canvi qualitatiu, si aquest no es deixa. L'única cosa que pot fer l'educador és, doncs, proposar a l'educant valors i possibilitats de creixement que aquest els farà seus o no, en virtut de la seva llibertat i de la seva voluntat d'educar-se
o no. L'educador és com el mèdic davant el malalt. El metge no cura, sinó que és el propi malalt qui, prenent els medicaments que el metge li ofereix, es cura a sí mateix. De la mateixa manera
l'educador no educa l'educant, sinó que és l'educant qui, assumint els aprenentatges oferts per l'educador, s'educa o no a sí mateix.
El néixer i el créixer en un ambient altament humanitzat facilita el procés d'humanització, però solament pel fet que l'educant visqui en un ambient molt humanitzat,
no arribarà a ser necessàriament una personalitat més humana. La voluntat d'arribar a ser humà, no li és regalada a l'home. Podrà ser guiat a voler arribar a ser humà, però serà ell mateix en últim extrem el responsable de voler arribar-hi o no.
Notes que la caracteritzen
En la seva definició s'hi inscriuen les següents característiques: optimització, perfeccionament, persecució del fi de l'home, influencia humana, intencionalitat, desenvolupament de les característiques
més específicament humanes (enteniment, raonament, judici crític, voluntat, responsabilitat,... ), guia o orientació, personificació, personalització, socialització, capacitat per part de l'educant
d'estructuració personal.
- Influència humana: l'Educació requereix la presència de l'home que actua com a guia model, el que possibilita l'emergència d'estímuls, informacions, patrons,
normes de conducta, etc. que permeten a l'educant construir la seva personalitat. Es tracta doncs, d'una intervenció, d'una influència d'un home sobre altre.
- L'Educació requereix la presència d'un objectiu o finalitat o patró ideal que orienti el procés o l'acció educativa.
- És una activitat que té una intenció (intencional): l'Educació tracta de que l'educant construeixi la seva personalitat d'acord amb un patró prefixat: aquesta
intencionalitat present en l'educador s'ha de procurar progressivament que sigui assumida pel propi educant perquè sigui ell el principal protagonista de la construcció de la seva personalitat.
- Procés de perfeccionament o optimització perquè intenta acostar-lo, encaminar-lo progressivament a un ideal d'home més valuós, més perfecte i de vida més
plena.
- Procés gradual que permet des de cada nivell aconseguit aspirar, assolir noves fites.
- Procés integral referit a la totalitat de la persona, a la persona com a unitat i no a dimensions o aspectes parcials.
- Procés actiu per part de l'educant. És l'educant qui s'ha d'educar a sí mateix, de donar-se forma, de construir-se a sí mateix. L'educador promou, guia, estimula,
ajuda però no educa.
- Procés permanent que dura tota la vida, doncs, l'ésser humà està i és permanentment inacabat i la seva “construcció” l'ocupa tota la seva vida.
Perfeccionament integral
L'Educació configura, forma, estructura, dóna coherència a tota la nostra persona. Pretén afectar la totalitat de la personalitat. Ara bé,
l'acció educativa pot anar encaminada a introduir modificacions purament materials, i llavors les modificacions introduïdes tindran un caràcter físic. Poden tenir una finalitat físico-psicològica
i les variants introduïdes entrin de ple a l'àmbit de la psicologia, de la conducta interior; per exemple, l'ensinistrament d'un animal. Per últim, la finalitat de la influència externa pot voler
incidir en l' àmbit més pròpiament humà, i llavors les transformacions entrin en l' àrea de la personalitat del subjecte. Es aquesta última intervenció la més pròpiament educativa
És un procés de perfeccionament, d'optimització integral, de millora de nosaltres mateixos, en el sentit que ens afegeix qualitats que abans no posseíem o no teníem prou
desenvolupades. És una perfecció renovadora, una optimització o evolució positiva i permanent; no de simple d'acomodació o adaptació a les circumstàncies; té un sentit dinàmic en tant i en quan
ens orienta cap a l'ésser perfecte”.
L'educació és també un perfeccionament integral de l'home. És l'home integral, la persona tota la que es perfecciona. No hi ha parts en l'home sinó manifestacions múltiples
de la seva persona, singular i irrepetible. En tota conducta és la persona sencera la qual es manifesta.
Es pot parlar de distints tipus d'educació, que fan referència a les diferents dimensions o aspectes humans: educació intel·lectual, moral, estètica, física, etc., però no com elements dispersos, sinó com manifestacions de l'home, implicades, interrelacionades, unes amb les altres, de tal sort, que no són separables en la persona. Només serà, radicalment educació, la que posi l'accent en la persona, és a dir, aquell procés que consideri l'home com un tot harmònic, complex i integral. L'educació ha de ser, per tant, integral, responent a l'exigència unitària de la persona.
L'efecte o resultat de l'Educació
L'Educació té un efecte sobre l'educant. Segons quins siguin aquests efectes podem tenir com a resultat: persones "instruïdes", persones
"formades" o persones educades però "no ben formades". Es diu d'una persona que està educada o que té educació quan posseeix un
nivell de formació suficient per entendre i jutjar, per autogovernar-se de forma eficient i personal, quan, per la seva preparació i experiència, té coneixements ben adquirits i consistents i,
al mateix temps, la força de voluntat necessària per actuar racionalment i respondre de la seva actuació. Aquest seria el resultat de l'acció formativa i educativa, com a conseqüència ja sigui
de l'influència exterior (heteroeducació) o de l'autoformació. Implicaria haver aconseguit coneixements útils, formació intel•lectual adequada i, també, un grau d'afectivitat conscient i ben
orientada, junt amb capacitat de autodomini, de l'exercici racional i voluntari de la seva llibertat.
En l'àmbit social es considera "educada" o "ben educada" a la persona que pel seu tracte i per la seva conducta demostra saber comportar-se, saber estar o saber decidir-se, a més de saber relacionar-se.
També es diu de la persona que posseeix el nivell suficient de coneixements i de cultura per fer front als problemes, situacions i reptes de la vida. En aquest sentit l' educació és el resultat
o l'efecte de l'acció formativa sobre el subjecte educant; és el producte resultant d'una bona preparació o aprenentatge, així com de l' experiència adquirida.
Veure: "Tres nivells de Formació"
|
