titulo de la web

NECESSITATS EDUCATIVES DE LA POBLACIÓ ADULTA I OFERTA FORMATIVA (1)

A Catalunya, la participació de la població adulta en processos de FpA és quasi la més baixa d'Europa.

Es pretén situar l'Educació de Persones Adultes al nivell que demanen els reptes que el país té plantejats.

La justificació de la FpA hi ha que realitzar-la primer des de la perspectiva de les persones, després des de la perspectiva social i, en tercer lloc, des de la perspectiva econòmica. (Consell escolar de Catalunya)

Fa falta crear juntes locals de planificació on l'experiència acumulada dels centres estigui dignament representada i canalitzada.

La qüestió de fons no sols és més gent amb formació bàsica sinó amb quina formació bàsica, quina formació bàsica requereix el ciutadà del s. XXI.

El problema no està tant en què s'ofereix, sinó en com s'utilitza i per a què allò que s'ofereix (finalitats).

La gran majoria de població que no participa directament en l'àmbit de la formació de persones adultes o inclús els propis participants són informativament aliens a les transformacions que s'estan produint en el sector, des que a Catalunya les esquerres ocupen el govern de la Generalitat. Alguna cosa es mou en el sector, un altra cosa és com es mou i en quina direcció, si els moviments que s'estan produint són percebuts i com pel gran públic, quina valoració ens mereixen els moviments i si aquests són o no manifestament millorables. Són qüestions relatives a la concepció sobre la formació permanent i la línea d'actuació que està impulsant la nova administració educativa i relacionades amb el canvi d'estructures de planificació, burocratització dels centres, imposició jerarquitzada de l'oferta, retallada d'autonomia dels centres, papers dels participants,

El poder polític ha estat escollit per governar i l'administració pública per estar al servei dels ciutadans. Governar i administrar dos aspectes claus de l'activitat política, això és, detectar les necessitats socials i buscar-los solució. En l'àmbit educatiu, quina és la interpretació que se'n fa des del poder polític i l'administració de les necessitats formatives de la població adulta a Catalunya en l'actual conjuntura història? Quina interpretació en fan els poders polítics i els agents socials? Quines solucions proposen? Com les porten a la pràctica? És d'ençà d'un parell d'anys que s'estan produint aquests canvis i transformacions i és comença a disposar d'una certa perspectiva per  fer-ne una valoració crítica i assenyalar, a mode de proposta, alguns suggeriments per a la seva millora. El govern governa i els ciutadans observen amb mirada atenta i opinen críticament, com tenen dret a fer, sobre l'actuació dels seus governants. Valgui, doncs, aquest article per a contribuir a la seva difusió i reflexió.

1. Diagnòstic de la FpA a Catalunya i acord d'acolliment

Fora dels estrictes cercles de la Formació d'Adults, entre el gran públic i inclús entre els participants als propis centres, hi ha un desconeixement general dels canvis i transformacions que l'administració educativa catalana està imprimint a la formació de persones adultes,  especialment d'ençà un parell d'anys. Amb l'arribada de les forces d'esquerres al govern de la Generalitat a l'anterior legislatura, la nova administració educativa va encomanar al Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu un diagnòstic sobre la situació de la formació d'adults a Catalunya. (Diagnòstic de la formació de persones adultes a Catalunya, publicat al maig 2006).

D'aquest estudi es desprèn que a Catalunya, la participació de la població adulta en processos de FpA (Formació de Persones Adultes) és quasi la més baixa d'Europa. Incentivar una major participació a la FpA és un repte pendent per tal de superar l'escletxa formativa entre generacions, promoure la ciutadania activa, i millorar l'ocupabilitat i la cohesió social. Entre les finalitats i objectius proposats hi figuren: eliminar l'analfabetisme, satisfer les necessitats de formació bàsica que la societat actual demana, facilitar l'accés a la formació reglada, afavorir l'exercici de la ciutadania activa i promoure el desenvolupament integral de la persona a través d'una formació integral — acadèmica, ocupacional i de lleure/cultura. En el diagnòstic s'assenyala també que, a Catalunya, 3 de cada 10 persones adultes només tenen estudis equivalents a EGB, ESO o FP 1er grau. El nivell de participació en la formació de persones adultes a Catalunya és quasi la més baixa de la Unió Europea. Només un 3% de la població adulta catalana fa algun tipus de formació, mentre la mitjana de la Unió Europea se situa en un 10%.

Per altra part, en l'acord d'acollida de la EPA des del departament de Benestar i Família al d'Educació de maig del 2006, entre d'altres coses s'afirma que les escoles d'Educació de Persones Adultes i, molt especialment, el professorat que les ha fet funcionar durant molts anys, són, sense cap mena de dubte, el principal actiu del que disposa el país per a fer front a la ingent tasca d'elevar els nivells educatius de la població adulta i que la necessària planificació del sector es realitzarà d'acord amb una anàlisi de necessitats acurada i amb una planificació de l'oferta feta conjuntament per les corporacions locals i els Serveis Territorials del Departament d'Educació en el marc de les instàncies comunes que es creïn a aquest efecte. L'Acord recull un conjunt de mesures consensuades entre les organitzacions sindicals i el Departament d'Educació que han de fer possible que qualsevol persona pugui exercir el seu dret a l'educació al llarg de la vida i han de contribuir a situar l'Educació de Persones Adultes al nivell que demanen els reptes que el país té plantejats.

2. El públic destinatari

El públic destinatari. La formació de persones adultes s'adreça a un públic molt divers. Persones de diferents edats que tenen diversitat d'interessos, disponibilitat de temps diferent, graus de maduresa i ritmes de treball diferents i uns coneixements previs que depenen de la seva formació anterior i del seu bagatge personal. Cal, per tant, que totes les persones adultes que vulguin millorar les seves competències bàsiques puguin accedir-hi en el moment i forma més adequat a les seves necessitats. ( acord d'acollida maig 2006 )

A més, els participants als nostres centres solen acudir amb tradicions culturals diverses, amb una experiència escolar prèvia determinada, una concepció de l'escola i l'aprenentatge determinats i una imatge de l'educació, la formació i la cultura que sovint requereixen d'un esforç extra de motivació, incentivació i d'actualització...., ja que no és fàcil que es vulgui participar en un procés de formació continuat si les experiències d'aprenentatge de la infància i de l'adolescència han estat negatives.

3. L'orientació de la FpA: la perspectiva europea i recomanacions del Consell Escolar de Catalunya

La referència europea. Europa no és la panacea però les seves orientacions són indicatives i ens poden ser útils. La UE defineix l'aprenentatge permanent com "tota activitat d'aprenentatge realitzada al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb l'ocupació". Es tracta d'un procés que ha de durar tota la vida i que enriqueix la persona, al mateix temps que l'ajuda a desenvolupar-se en les situacions del seu entorn social i laboral. L'altre vessant de l'educació permanent és, doncs, el desenvolupament personal, cívic i social de l'individu. Així, doncs, queda clar que l'objectiu d'educació al llarg de la vida és molt més ampli que el d'aconseguir i actualitzar la formació bàsica. La definició de la Comissió Europea parla de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb el treball.

Per la seva part, des del Consell escolar de Catalunya es demana que es reordeni la justificació de l'educació de persones adultes situant primer la perspectiva de les persones, després la perspectiva social i, en tercer lloc, la perspectiva econòmica.

4. La planificació

Amb l'alternança de governs de distint signe, el poder polític de torn i la seva administració de vegades tenen la temptació de fer taula rasa d'un determinat àmbit o sector; a cops,  emparant-se en el discurs de la modernitat i els aires d'apropament a Europa es corre el risc d'adoptar línies d'actuació que ens poden homologar formalment amb Europa sí, però que corren el perill de no connectar, reconèixer i aprofitar la riquesa de la saba transformadora continguda en la millor tradició de la formació d'adults que a casa nostra arranca de finals dels anys 70. El seu menysteniment no és precisament un signe positiu de modernitat. 

Qui planifica i com. En els acords esmentats anteriorment es determina que la planificació del sector es realitzarà conjuntament per les corporacions locals i els Serveis Territorials del Departament d'Educació en el marc de les instàncies comunes creades a l'efecte i d'acord amb una anàlisi acurada de les necessitats.

Hem passat, doncs, d'una etapa anterior de planificació centralitzada en què l'administració educativa realitzava una planificació general que permetia als centres una certa autonomia i un cert marge de maniobra i d'adaptació de l'oferta a les necessitats de l'entorn, a un altra, descentralitzada territorialment, però on l'oferta de cursos a impartir s'imposa jeràrquicament als centres, sense cap marge de maniobra, reduint dràsticament la seva autonomia i la capacitat d'adaptació a les característiques sociològiques del seu entorn immediat i sovint fent cas omís de les demandes i peticions dels centres i dels professionals que en ells hi treballen, que són els qui realment coneixen i tenen una percepció més directa de les problemàtiques concretes i reals dels participants. La planificació des de les estadístiques i les dades fredes, sense el concurs de qui realment té un coneixement més directe i real de les necessitats i problemàtiques existents, no és la millor forma de practicar una cogestió més democràtica i participativa del sector ni la millor manera de respondre a les necessitats reals i concretes dels centres. Situar la planificació exclusivament en instàncies burocràtiques, sovint desconeixedores de les problemàtiques concretes i reals i allunyades del coneixement proper de cada centre, menystenint el concurs de qui està vivint i tenint que solucionar en el dia a dia les problemàtiques reals dels participants i constrenyit per una oferta formativa tancada, rígida, inflexible, sense marge de maniobra, no és la millor forma de portar-la a terme. Sovint el “vestit de disseny” confeccionat per l'administració per a cada centre no s'adiu amb la mida que aquest necessita. Fa falta crear, doncs, juntes locals de planificació en les quals el coneixement i l'experiència acumulada dels centres al llarg de la seva història estigui suficient i dignament representada i canalitzada.

5. Detecció de necessitats i oferta formativa
Oferta formativa a Catalunya, consensuada entre el Departament d'Educació i les organitzacions sindicals.
Quines són les necessitats educatives i formatives de la població adulta? Quines són les necessitats educatives detectades pels poders públics, inclús pels agents socials? Quines són les necessitats que  interpreten que tenen els seus conciutadans? I quina és la resposta a aquestes necessitats, quina l'oferta formativa que els poders públics ofereixen als ciutadans per tal de satisfer aquestes necessitats? Com entén l'administració responsable la formació de les persones adultes, la Formació Permanent? Quines són les necessitats prioritzades en aquesta conjuntura històrica de principis de segle? Com han concretat la resposta a aquestes necessitats?

Els poders públics es solen situar més en una òptica o perspectiva sociologista,  més en l'àmbit de les necessitat col·lectives, que en el de les necessitats més individuals i personals. Oficialment l'oferta educativa dels centres i aules d'educació de persones adultes té com a finalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l'entorn, tot fent especial incidència en els ensenyaments inicials, en especial l'aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, i a la formació bàsica. No obstant això, responen amb una oferta formativa tancada, rígida, inflexible, i reduïda a la formació inicial i bàsica, fonamentalment de caire acadèmic i seguint un model escolar i burocràtic.

Un dels objectius proposats en l'acord signat entre els agents socials i el departament era l'augment quantitatiu de participants en els cursos de FpA. L'objectiu d'augmentar la població adulta amb formació bàsica és lloable, la qüestió està però en saber si el que interessa és tan sols maquillar les xifres per poder presentar unes dades més dignes que les actuals davant Europa o si el que realment s'està interessat en impulsar és una autèntica formació permanent. La qüestió de fons no sols és més gent amb nivell de formació bàsica sinó amb quina formació bàsica, quina formació bàsica necessita, requereix, el ciutadà del s. XXI.

En la formació d'adults es solen donar ofertes formatives molt diverses arreu de l'Estat; a l'actualitat a Catalunya s'està experimentant una dràstica restricció en l'oferta formativa. Totes elles poden tenir una funció positiva, sempre i quan es situïn més enllà del pur àmbit mercantilista, utilitarista i se'ls imprimeixi una autèntica orientació educativa, formativa i no solament academicista; el problema no està tant en què s'ofereix, sinó en com s'utilitza i per a què s'utilitza allò que s'ofereix (finalitats), què es vol fer amb aquesta oferta, què es pretén, quin enfocament se li dóna.

En el diagnòstic esmentat més amunt es proposa que a partir d'una planificació de mínims els centres disposarien d'autonomia per poder desenvolupar el propi projecte educatiu, adaptat al territori i en funció de les seves necessitats, per tal de promoure una formació arrelada a l'entorn local. Activitats d'ampliació cultural, artístics, d'ocupació del temps lliure, associacionisme que fomentin la participació de la persona adulta a la vida dels barris, pobles, ciutats... En aquest sentit tallers, seminaris, preparació per a una jubilació activa entre d'altres.

 

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...