LA FORÇA DE L’EDUCACIÓ

Més enllà dels estudis o el sentit d’una autèntica Educació

La millora de l’Educació no vindrà exclusivament ni de la renovació de les lleis, ni de la simple actualització del llenguatge acadèmic, ni de l’adopció de les últimes tendències i innovacions pedagògiques. Previ a tot això hi ha la necessitat de recuperar el sentit genuí de l'Educació, el significat profund de la tasca educativa. L’Educació pot esdevenir quelcom important, valuós, vital, transcendental per a la pròpia vida. L’Educació ha de servir  al ciutadà del s. XXI per practicar una vida més plena.

Dos esdeveniments significatius, rellevants, s’han produït últimament en el panorama educatiu de la societat catalana.  Per una part, l’aprovació aquest estiu de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), per altra la irrupció esperançadora de representants de la societat civil amb un Manifest sobre l’Educació que suposa un toc d’atenció per a tota la societat, posant de relleu la importància cabdal del fet educatiu al sí de qualsevol grup humà. Dos esdeveniment que sens dubte poden representar l’inici d’un nou temps educatiu, un punt d’inflexió en el camí del necessari redreçament de l’Educació a casa nostra.

Convocatòria social per l’Educació a Catalunya

Durant el passat curs una colla d’entitats, col·lectius i institucions públiques  pertanyents a diversos àmbits de la societat catalana van presentar un Manifest de la societat civil catalana per l’Educació (veure Manifest) amb la finalitat de fomentar un clima positiu al voltant de l'Educació. És una crida a recuperar el valor que col·lectivament hem de donar a l’Educació al sí de la nostra societat.  D’aquesta forma es vol contribuir a que tota la societat prengui consciència de la importància cabdal de l’Educació per al  futur col·lectiu i que aquesta no és una tasca exclusiva de les institucions específicament dedicades a ella. És una tasca i una responsabilitats de tots. Per altra part, recentment a Catalunya s’ha aprovat una nova Llei d’Educació que pretén establir els fonaments d’una nova etapa educativa al nostre país. La classe política i representants de diversos sectors de la societat civil coincideixen en posar de relleu la transcendència no d’una activitat social qualsevol sinó nuclear en la vertebració de qualsevol societat, aquella de la qual depèn la conformació dels seus membres  i la futura qualitat de la vida col·lectiva. Dos esdeveniments rellevants per al futur de la nostra societat.

Recuperant el millor sentit de l’Educació

La nova etapa educativa que s’inicia a casa nostra ha de partir d’una premissa bàsica: tornar a recuperar el bo i millor del sentit de l’Educació, el sentit més significatiu del concepte d’Educació. De què estem parlant quan parlem d’Educació? I és que per entendre’ns,  donat el caràcter polisèmic amb què se sol utilitzar el terme tant en la societat civil com entre els professionals, convé determinar de què estem parlant quan parlem d’Educació ( amb majúscula, per destacar-ne la seva importància cabdal). Malament ens anirà a tots col·lectivament si no apostem decididament per recuperar el més preuat significat del sentit educatiu. De com concebem  l’Educació a la nostra societat  dependrà l’enfoc  que donem a  tant important activitat social, així com els objectius i metes educatives que col·lectivament ens proposem assolir.

Una vegada més preguntem-nos:  què és això de l’Educació? Per a què serveixen els estudis. Què és persegueix amb l’Educació més enllà de les activitats acadèmiques quotidianes. En últim terme, a la pràctica, quin tipus de “cultura” es transmet  a través del sistema educatiu? Serveix per alguna cosa més que per millorar professionalment la “cultura” adquirida per mitjà de l’Educació oficialment establerta?  A tots, societat civil, món educatiu i professionals ens convé retornar a  les fonts. Ens fa falta a tots superar l’ empobrida concepció de l’Educació amb què de vegades ens movem i transmetem a la població.

Massa sovint confonem l’Educació amb escola, estudis, matèries curriculars, mòduls, exàmens, proves, notes…  però l’Educació és molt més que tot això. La millora de l’Educació, la major eficàcia educativa, no vindrà exclusivament ni de la renovació de les lleis, ni de la simple substitució del llenguatge acadèmic, ni de l’adopció de les últimes tendències i innovacions pedagògiques. Previ a tot això hi ha la necessitat de recuperar el significat profund de la tasca educativa. Per sobre la pobra concepció anteriorment descrita hi ha significats del fet educatiu molt més rellevants i enriquidors i generadors de veritable «cultura personal». L’Educació no es redueix a uns simples aprenentatges acadèmics, ni a l’escàs desenvolupament d’unes determinades competències. L’Educació és molt més que tot això... pot esdevenir quelcom molt més important, valuós, vital, transcendental per a la pròpia vida. L’Educació  no és una activitats social més entre les que es practiquen a l’interior d’un grup humà. És l’element central  per a la millora personal i col·lectiva. Ben practicada, pot esdevenir  l’element  transformador del nostre propi ésser.  

Conscients de la repercussió que la nostra concepció de l’Educació i pràctica de la mateixa tenen en la conformació de les persones, cal concebre-la no com una activitat de simple transmissió cultural ( amb l’agreujant de sovint concebre aquesta transmissió en un sentit molt restrictiu), com quelcom epidèrmic, superficial o cosmètic sinó en el seu sentit més genuí, com element transformador de les persones.  Cal superar l’estadi del consumisme acadèmic i de valorar l’Educació no només pel seu valor de canvi, com a mecanisme d’ ascens, promoció professional o reconeixement social, sinó com a element possibilitador i transformador del nostre propi ésser.  L’Educació ha de servir  al ciutadà del s. XXI per practicar una vida més plena. Cal redescobrir, doncs, el valor de l’Educació més enllà del seu valor de canvi. Ens cal, doncs, recuperar el sentit més genuí de l’Educació, redescobrir el seu vertader sentit.   Cal tornar a donar a l’Educació, al saber i al coneixement la importància i el crèdit que  mereixen.

Contribuint a formar  «ciutadans de qualitat»

En un altre lloc ja hem parlat del gran repte de l’Educació ( veure El gran reto de la tarea educativa ). Com  s’ha apuntat anteriorment  l’Educació és l’element central  per  a  la  millora i el progrés personal i social. Entenem l’Educació com  un  procés  que, independentment de l’edat,  abasta  tota  la  vida de la persona. L’Educació no es limita a una edat concreta, es produeix al llarg de les diverses etapes de la vida. L’Educació sempre ha estat vinculada a la formació integral de la persona, a la formació  de les seves diverses dimensiones.  Una activitat que tendeix a estimular el desenvolupament continuat de les diferents dimensions i capacitats de la persona com a individu i com a membre d’una societat. Aquesta  formació  té  dues  vessants:  el desenvolupament de la seva dimensió més individual i personal i el desenvolupament de la seva dimensió  social. L’Educació contribueix a conformar la identitat de la persona, facilitar l’adquisició de noves habilitats i competències i possibilitar la interiorització dels valors i actituds més preuats al sí de la nostra tradició cultural.  El desenvolupament personal, la formació per  a l’exercici de les competències personals, professionals i socials i la formació per al desenvolupament  social,  el civisme i la pràctica d’una ciutadania activa, conscient i responsable constitueixen alguns dels seus continguts.

Una de les finalitats últimes de l’activitat educativa és  la formació de «ciudatans de qualitat». L’Educació intenta conformar «ciudatans de qualitat», en el seu més ampli sentit.  Forjar autèntics ciutadans, responsables, ètics i justos és, en el fons, el gran repte de tota la tasca educativa . Per altra part, l’Educació ha d’estar al servei de la millora de la qualitat de la vida personal. Una  autèntica Educació hauria d’ajudar a fer una reflexió serena, oberta i crítica sobre les qüestions fonamentals que afecten la nostra vida. L’Educació ha de contribuir a que les persones prenguin consciència sobre els reptes en els quals ens trobem immersos, i que sovint no en som massa conscients, i a adquirir el compromís per treballar responsablement en la millora del nostre propi entorn.

Cercant la  millora de la «qualitat de vida” personal i col·lectiva

Sovint l’Educació, com a expressió de la desorientació en què està sumida i de desvinculació amb la seva essència més genuïna, es troba molt allunyada de tot això. Malgrat la seva intrínseca vocació de desenvolupament integral de les persones, en realitat l’Educació però, en els últims segles, ha estat més centrada i focalitzada en la mostració i el coneixement de la realitat exterior al propi individu que en ajudar-nos en el laboriós camí de l’autoconeixement, en el reconeixement de la nostra pròpia naturalesa com a humans. Els canvis més profunds que hauria de perseguir una autèntica Educació són de l’ordre de l’esperit i de la mentalitat més que no pas de la matèria i de les tècniques. Des d’aquesta perspectiva, en aquest s. XXI l’Educació ha d’esdevenir molt més humanista i humanitzadora.

L’Educació està molt lluny encara d’ensenyar a preocupar-se per les preguntes fonamentals que es planteja cada ésser humà, així com també de les qüestions fonamentals que preocupen els homes i les dones d’avui. Les persones necessiten disposar de punts de referència  on ancorar-se i fonamentar els seus projectes. Cal construir sobre bases sòlides. Una autèntica Educació hauria d’interessar-se per les necessitats de les persones i ensenyar la millor manera per satisfer-les. Buscar una vida «de qualitat» exigeix aprendre a exercitar un art: l’art d’atendre curosament al propi context vital. La «qualitat de les nostres vides» té  a veure amb un tipus de vida intel·ligent, disposada a valorar aquells béns que no pertanyen a l’àmbit del consum, sinó al de la fruïció serena: les relacions humanes, l’exercici físic, els béns culturals. La qualitat depèn de l’exercici d’activitats estretament relacionades amb la capacitat de posseir-se a sí mateix, amb la capacitat de no «alinear-se», de no «expropiar-se», no  perdent la vida quotidiana en coses que no valguin realment la pena (veure Adela Cortina: El gran reto de la tarea educativa).

Aquests són alguns dels senders pels quals ens pot conduir una bona Educació. El camí no és fàcil, però ens podem preguntar fins a quin punt l’Educació actual, en general, incideix en aquest tipus de  formació. L’Educació, ben practicada, lluny dels interessos exclusivament utilitaristes, pot esdevenir, doncs, l’element transformador del nostre propi ésser, d’aquí la seva importància vital. L’ Educació: una dinàmica a descobrir, a  explorar; una força transformadora de la nostra persona,  la seva força es mostra invisible a la mirada... però se sent, es nota en aquell en qui hi és present.  

Encara un llarg camí a recórrer

Per arribar però a aquest ideal educatiu a la nostra societat encara li falta molt camí a recórrer. Ha de començar redreçant  la idea mateixa d’Educació, l’empobrida concepció heretada del passat que individual i col·lectivament encara tenim sobre la mateixa, recuperant i dignificant la seva importància cabdal i el seu valor al sí de la nostra societat, tenint uns referents  educatius clars, clarificant l’horitzó últim que sempre ha de guiar qualsevol acte educatiu més enllà de la retòrica del discurs oficial i políticament correcte, uns professionals convençuts de la importància de l’activitat que es porten entre mans i de l’impacte que encara té la seva tasca com agents educatius, malgrat la disminució de seva influencia en societats conformades mediàticament, i de què la seva tasca no s’esgota en una simple transmissió cultural, sovint estretament concebuda. I es requereix també, una societat que hagi comprès la seva corresponsabilitat en la tasca educativa i  per tant s’hi senti activa i directament implicada, doncs l’Educació en una societat avançada no pot ser altra cosa que una necessitat i una exigència fortament sentida i una tasca de tots, personal i col·lectivament  compartida («societat educadora»).

Elaboració pròpia

Veure presentació flash: La fuerza de la Educación.swf