titulo de la web

REFLEXIONS ENTORN L’EDUCACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ

De les dades de la biologia a l’antropologia educativa

Quines característiques té l’espècie humana? Què som els humans? D'on venim, què som i cap a on ens orientem. Podem arribar a ser alguna cosa més que animals? Incomplets, immadurs, i prematurs. Aquestes són les característiques dels humans al néixer.

La condició humana des de la perspectiva educativa: l’home, un animal que ha de ser educat.

Som, abans que res, animals. Els animals neixen ja “pre-fabricats”, determinats, acabats. L’animal humà té la sensació de que és un ésser rar entre els animals, perquè se sent inacabat. Perquè veu que mentre els altres ja ho tenen tot fet, ell és l’únic animal que ha de fer-se a sí mateix.

I quin paper hi juga l'Educació en tot aquest panorama? Ho veurem a continuació. D’entrada diguem-ho clarament: l’home ha de ser educat, si no és així corre el perill de no superar el nivell dels animals. L’home supera la seva animalitat "educant-se". Sense educació es queda en simple bèstia.

Comencem llançant una mirada sobre l’ésser humà, des de la perspectiva de la biologia i l’antropologia; aquest enfocament ens posarà en el bon camí per començar a comprendre què som, cap a on anem i la necessitat que tenim els humans de ser educats. Si no volem quedar-nos al nivell dels animals.

Diguem d’entrada que som uns animals, (en el bon sentit de terme, és clar). L’home és un animal. Plató el va denominar "animal humà" i Aristòtil animal "polític". Però l' «animal humà» és original, és rar. Els altres animals, quan neixen, ja han acabat la carrera; és a dir, neixen pre-fabricats, acabats, complets. El que seran, està ja programat en el seu codi genètic. Herència, estímul, resposta. Determinisme. Necessitat.

L’animal humà, per contra, té la sensació que és inconclús, de què no està acabat, que sempre està per fer, és a dir, que únicament queda totalment acabat, «per-fecte», quan mor. L'home és un animal que ha de fer-se, tant si vol com si no vol.

L’home és un animal, però un animal no acabat, inconclús, un projecte obert. La biologia ho corrobora. L’home és un animal nascut abans d’hora. Si naixéssim un any més tard, naixeríem madurs, amb un sistema nerviós acabat i funcionant quasi com el de l’adult. Però, no succeeix així. Néixer immadurs ens resulta beneficiós. Som gairebé no res quan venim al món, i aquesta pobresa ens constitueix en prodigiosa plasticitat. La nostra estructura biològica ens fa moldejables, flexibles, plàstics. Aquesta enorme plasticitat fa que, des de la immaduresa biològica amb què naixem, se’ns pugui educar.

La nostra indefinició biològica, la nostra invalidesa, davant l’amenaçador entorn exigeix l’ajut de l’educació i a la vegada la facilita. Perquè biològicament estem immadurs per afrontar les amenaces de l’entorn, necessitem de l'Educació. Podríem dir que l’educació apareix com un mecanisme inventat per la nostra espècie per afrontar les exigències de l’entorn, com un mecanisme cultural d’adaptació al medi. L’home és un animal que ha de ser educat; si no és així no supera el nivell del brut. Gràcies a la seva immaduresa i a la seva plasticitat pot ser "educat". Sense educació, es queda en simple bèstia.

La indefinició i immaduresa biològica de l’home exigeix que la seva conclusió, provingui forçosament d’alguna cosa exterior a la biologia. La societat, la cultura humana es converteix en força definidora nostra. Cadascú és el resultat d'una herència i d'un entorn - medi físic i cultural -. L’herència sotmesa a la cultura produeix un ésser personalitzat, socialitzat, culturalitzat, o sigui, educat. L’home és un animal que, o ha de fer-se o ha de ser fet. Aquest és el seu destí.

Naixem homes, però per completar-nos ens hem d’humanitzar. Com un nadó es converteix en “humà”? Gràcies a l’Educació. I què succeeix. El menut animalet se’ns va humanitzant a força de submissió als motlles culturals (sabers i pautes de conducta) que l’acorralen. S’arriba a la humanització pagant l'elevat preu de renunciar a ser únicament éssers naturals. Gràcies a que ens han reprimit, a que han sotmès la nostra naturalesa salvatge, som ara "humans" en comptes de ser feliços animals salvatges.

Així, doncs, som, abans que res, animals. Els animals neixen pre-fabricats, determinats, acabats. L’animal humà té la sensació de que és un ésser no acabat . L’home és l’únic animal que ha de fer-se a sí mateix. L’home ha de ser educat, sota pena de no superar el nivell de l’animal. L’home supera la seva animalitat "educant-se". Sense educació es queda en simple bèstia.

L’educació, en els seus orígens

Com acabem de veure doncs....L’HOME O ES EDUCACIÓ O NO ÉS. Això d’educar evolutivament parlant és cosa recent. A molt estirar, només fa tres milions d’anys que van irrompre els processos educatius. L’Educació està inexorablement unida a la mateixa essència l’home, sense ella probablement l’espècie humana desapareixeria. Hi ha educació des del moment en què la biologia es va tornar impotent per a transmetre, a través del codi genètic, totes les possibilitats de sobreviure. La nostra espècie sobreviu gràcies a la cultura, perquè la biologia fa anys que ens va abandonar.

Fa milions d’anys, una rara bèstia havia fet aparició en el planeta Terra; es tractava d’un animal estrany; inventava argúcies intel·ligents per a tirar endavant, amb la seva existència: destrals, arcs i fletxes, teixits, coves, pedres tallades ...; coses totes que eren necessàries per a la seva supervivència i que no hi havia manera de comunicar-les a la descendència mitjançant l’herència genètica. Hi va haver necessitat d’ensenyar-les a la prole perquè aquesta no morís de fam. La vida civilitzada ja no es comunica per herència, sinó a través d’educació. Si no existís aquest traspàs de cultura a través de l'Educació, probablement l’home desapareixeria, bé per falta de recursos o bé perquè l’home, com a tal, deixaria de ésser humà     i es quedaria en una simple bèstia.

L’home, animal social, ha de civilitzar-se, ha d’aprendre a ser "humà". Per tant, l’ésser humà, tant entès com a individu o com espècie, consisteix en educació.

L’home necessita de l’educació per poder arribar a ser humà. L’Educació, tan necessària a l’home, és una cosa que, per contra, no quadra amb els animals. A les bèsties podem sotmetre-les a uns determinats aprenentatges però els resultarà una cosa estranya,  perquè el propi dels animals és viure al marge de tota educació. Ells, tenint en compte les seves característiques específiques, no tenen necessitat d’aquests aprenentatges, no tenen necessitat d’educació ni la plasticitat per a ser educats; serien uns “mal educats”.

L’animal humà, pel contrari, té necessitat de tot un bagatge cultural per a poder sobreviure enmig d’un entorn estrany i hostil i és l’Educació qui li ho proporciona. Sobretot a partir l’instant en què comença a haver informacions i habilitats que no vénen proporcionades per l’herència genètica i que, no obstant això, resulten imprescindibles i necessàries per a la seva supervivència; a partir de l’instant en què les pautes de conductes incloses en el codi genètic de cadascú deixen de ser suficients per a viure i es fa necessari aprendre noves coses. És per això que es sol dir que cada individu és el resultat de tres grans variables: el codi genètic, el condicionament del medi i la cultura de la societat en la qual es viu.

Si l'Educació és un procés que contribueix a què cadascú actualitzi plenament la seva naturalesa, optimitzi el seu propi codi genètic o herència biològica cal pensar que per a saber com és la millor manera d’optimitzar o actualitzar aquest codi genètic s’ha de tenir en compte què és l’ésser humà, doncs en definitiva és ell el destinatari final  d'aquest procés educador. No és possible plantejar-se seriosament les qüestions que fan referència a l’Educació sense tenir com horitzó d'aquest discurs al destinatari últim de la tasca educativa.

La «cultura humana» és la forma més eficaç creada per l’home per a respondre a les exigències de l’entorn. En la nostra espècie la importància de l'evolució biològica disminueix a mesura que es desenvolupa el patrimoni cultura. L'adaptació de l'home al medi ja no és genètica sinó cultural. L’home ja no necessita sofrir canvis biològics hereditaris per a adquirir una «civilització» cada vegada més elevada. Som més el resultat de l'educació que de l'herència biològica. Per a viure en societat no n’hi ha prou amb el que la naturalesa li atorga al néixer. Ha d’assimilar l'essencial de la «cultura humana», en què viu immers.

L'home «civilitzat» serà aquell que hagi estat capaç d' assimilar i integrar els valors essencials de la «cultura humana».

Elaboració pròpia

Ver también: Animals o humans?


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...