UN MÓN PLE DE COMUNICACIONS
|
|||
Immersos en un món de comunicacions |
|||
Al matí, el despertador, amb el seu agut i penetrant so, avisa que és l'hora d'aixecar-se. Els qui viuen a la casa intercanvien, mentre l'esmorzar s'està preparant, algunes paraules sobre el que faran al llarg del dia. El xiulet de la cafetera indica que el cafè està llest i cal apagar el foc. S'escolta, a la casa del costat, una ràdio: entre cançó i cançó el locutor desitja bon dia als oïdors.
Un pilot encès indica que l'ascensor està ocupat. A l'entrar-hi, els qui baixen tenen la certesa que els ha precedit la veïna del tercer: és, sens dubte, el seu perfum, car i penetrant. Al prendre l'ascensor, s'encén una llum que indica en quin pis es troba. Al sortir de casa, una mirada al rellotge: són les vuit i deu. En direcció a la parada de l'autobús, un conegut ens saluda amb un gest. Arriba el 30 amb temps per a recollir els viatgers i reiniciar la marxa, abans que el semàfor de la cantonada es posi en vermell. El clàxon d'un cotxe avisa a un vianant, que es disposa a creuar, que no ho faci. Durant el trajecte, els viatgers fan un cop d'ull al periòdic. Un ancià pregunta al conductor quina és la parada més pròxima per anar a un determinat lloc. Un senyor cedeix el seu seient, amb un gest, a l'ancià... El timbre del col•legi assenyala les hores de classe i d'esbarjo. El semàfor, amb els seus tres colors, regula el tràfic de la ciutat. El termòstat de la calefacció dóna ordres al calefactor per a mantenir una temperatura constant. Una noia vestida de blanc i amb un ram de flors de taronger a les seves mans és l'anunci d'una boda. Els primers brots dels arbres anuncien la primavera i la caiguda de les fulles, la tardor. El crit d'un animal pot expressat fam o perill, un cel ennuvolat pot indicar tempesta imminent...; un quadre representant l'enyorança, un himne, l'alegria o l'arribada de la primavera, un conjunt escultòric, la fraternitat. Es tracta d'una extensió de la capacitat humana d'expressar i interpretar la realitat, que s'efectua amb l' ajut d'uns símbols especials, el dibuix, els colors, les notes musicals,... Sons, imatges, olors, gestos, paraules, comuniquen coses; és a dir, proporcionen a qui els rep informacions molt diverses sobre la vida pràctica de tots els dies: notícies, peticions, preguntes. Informen de fets, d'idees o sentiments. Recorden, als qui cada dia surten encara mig dormits de casa seva, que viuen en comunitat. «Algú diu quelcom a un altre»: en això consisteix la comunicació. Anomenem «signes» a aquestes paraules, colors i sons. “Comunicar” vol dir «posar en comú». Tots i cadascun dels éssers humans intercanvien nombrosíssimes informacions al llarg d'un dia qualsevol. Les donen i les reben. De vegades les donen sense saber molt bé a qui, o les reben sense saber amb exactitud de qui procedeixen. |
|||
No solament els homes es comuniquen |
|||
Certament, no només els homes es comuniquen. Existeix també comunicació entre màquines : un flotador, per exemple, en un embassament, que, a l'arribar l'aigua a un determinat nivell, envia un senyal a un aparell, el qual alerta a un altre que dispara un mecanisme per a l'evacuació de l'aigua embassada. I existeix comunicació entre animals : totes les espècies estan dotades de sistemes que permeten intercanviar informacions sobre el perill, l'obtenció d'aliment, la delimitació del seu territori o la seva disposició per a l'aparellament. Es tracta, per descomptat, d'una comunicació ben diferent de la que relaciona als éssers humans. Les màquines són incapaces de comunicar coses per a les que no estiguin programades, i la comunicació animal difereix molt de la humana. Les abelles, les formigues, els ocells o els micos en absolut són conscients del procés pel qual es comuniquen, ni l'intercanvi d'informacions és entre ells deliberat; els seus moviments, crits, gestos, pertanyen a la seva herència genètica; són en l'essencial immodificables i se cenyeixen estretament a situacions concretes com les que s'han esmentat. |
|||
La comunicació humana |
|||
També els humans coneixen la comunicació instintiva i expressen fam, por, entusiasme o qualsevol estat emocional lligat a experiències immediates. Però hi ha un altre nivell, específicament humà, en el qual l'home pot comunicar idees, coneixements i estats mentals no directament vinculats a necessitats ni estímuls. És a dir, la comunicació humana, es basa en l'abstracció i en la generalització: un gest, un so o una paraula se separen de la situació concreta de la qual havien nascut, per a referir-les posteriorment a molt diverses situacions. Naturalment, això implica un desenvolupament psicològic i social del que les espècies animals manquen; l'home és l'únic capaç d'usar signes, com és l'únic capaç d'usar eines i l'únic que coneix el pensament abstracte.
Per això, l'ésser humà és també l'únic capaç de parlar no només del que està davant seu, sinó del que succeeix lluny, en l'espai o en el temps o del que potser no ocorri mai (i també l'únic capaç de mentir). L'únic amb possibilitat de triar entre dir i no dir res; i també la manera de dir-ho, doncs té un control i una consciència sobre la seva pròpia comunicació. |
|||
La comunicació, fonament de la vida social |
|||
La comunicació és fonament de la vida social. Ocorre així perquè l'intercanvi d'informacions compleix objectius molt valuosos: des d'informar als individus sobre com resoldre les necessitats més elementals (la supervivència en el medi o la producció de béns) fins a garantir l'organització econòmica i social mitjançant valors i normes. La comunicació permet la relació entre els individus i integra, per tant, a l'individu en el grup. Però a més assegura la transmissió cultural i, així, la continuïtat històrica. En fi, en el procés de comunicació humana, comunicació humana i pensament abstracte són interdepenents; sorgeix així la pssibilitat del coneixement científic, la producció d'idees o el canvi històric i social.
La comunicació, procés pel qual algú fa saber alguna cosa a un altre, és doncs el fonament de la vida social. No hi ha vida humana sense comunicació. Un emissor envia un missatge a un receptor. Aquest missatge està xifrat en un determinat codi, circula per un canal i es refereix a una situació. La diferent naturalesa i complexitat dels codis, els diferents tipus de canals, les variades relacions entre emissors i receptors, expliquen els nombrosos i diversos sistemes de comunicació humans. De tots ells, el més important és el llenguatge verbal. La natura sencera i la vida és una constant comunicació. L'home ha d'aprendre a percebre i interpretar els seus senyals i, d'aquesta manera, conèixer cada dia més el món que l'envolta. Donada la importància del fet comunicatiu, anem ara a determinar quins elements intervenen en la comunicació i especialment en la comunicació humana. |
|||
Adaptació i síntesi a partir de materials i articles diversos. |
|||
El sistema ideal de comunicació | |||
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...