titulo de la web

El lloc del silenci en la vida humana

Paraula i silenci, dues dimensions de la vida humana, dues esferes de l’existir.

De la paraula al silenci : l’espai  que ocupa el silenci en la comunicació humana.

La vida humana és, en un sentit estricte, una alternança entre paraula i silenci. Parlem i callem. El desenvolupament equilibrat de la vida humana requereix l’alternança de paraula i silenci. No podem romandre permanentment en silenci perquè sentim el desig de comunicar-nos. Igualment no podem romandre permanentment en la paraula, perquè necessitem el silenci, el recolliment, la trobada solitària amb els propis pensaments.

Escoltar i callar són realitats inherents a la condició humana. El silenci és la condició sine qua non de l’autèntic procés de comunicació i mútua comprensió. Darrera el rostre d’un home callat s’amaga una experiència inexpressable, un sentiment molt profund. El silenci esdevé un mitjà potent de comunicació quan contrasta agudament amb el medi amb què s’ubica. Un rostre callat diu molt més que un crit potent.

Hi ha realitats que són ben reals, ben patents, però que no es poden encabir dins del discurs conceptual o verbal. La vida humana està farcida d’instants inarticulables a través del verb. En la vida humana no tot és comunicable a través de paraules, de conceptes o d’exclamacions. Són instants de plenitud, d’alegria, de decepció, de fracàs, de solemne abandonament. El silenci es refereix a quelcom que no pot ser comunicat ni transmès a través de la paraula; es refereix a aquell conjunt de vivències humanes que no es poden narrar, que no es poden verbalitzar.

En la vida humana hi ha un temps per callar i un temps per parlar. El silenci no és l’absència de paraula, sinó una actitud interior. El silenci és la condició prèvia de tota paraula dita amb sentit. El silenci és el punt de partença i el punt d’arribada de tota comunicació vertaderament humana.

Heterogeneïtat lingüística

Parlar sobre el silenci és un delicte… és atemptar contra una realitat misteriosa i indescriptible, és trepitjar, una terra desconeguda, és introduir-se en un regne amagat  i desèrtic on la paraula és una intrusa. En el país del silenci, la paraula és una forastera inadaptada. Parla i parla, però no diu res, perquè en el món del silenci les paraules són veus en el desert, veus que no tenen un eco ni resposta.

Entre el silenci i la paraula hi ha una perpètua heterogeneïtat. Hi ha una heterogeneïtat excloent que separa i margina les diferències. La heterogeneïtat indiferent es caracteritza per no reconèixer la diferencia de l’altre, per desconèixer l’alteritat. La heterogeneïtat integradora reconeix l’alteritat i tracta de cercar els fils unitius que uneixen una entitat amb l’entitat estranya. El silenci i la paraula són heterogenis en aquest tercer sentit.

La diferència és bella

La diferència considerada en sí mateixa, és motiu de bellesa i de plenitud. Un món idèntic, sense alteritats, fóra una massa grisenca i aterradora. La diferència possibilita la comunicació, la trobada, el diàleg, la discussió. En un món idèntic la comunicació no té cap sentit, perquè es redueix a un pur solipsisme. L’alteritat embelleix el món, enriqueix l’home, i el converteix en un ésser obert i sensible als altres.

El món és plural i també ho són els mecanismes de comunicació humana. La diferència, des del punt de vista ontològic és bella, però a nivell quotidià pot ser origen de friccions i de tensions, sobretot quan una identitat vol dominar o assumir la identitat veïna.

El llenguatge humà, com la realitat humana, és divers i complex. Hi ha molts registres, codis i canals d’expressió. Cada persona és un món i s’expressa d’una manera determinada. Hi ha el llenguatge de la mirada,  el llenguatge del cos, el llenguatge verbal, el llenguatge musical, el llenguatge del silenci...

El llenguatge és, en el fons, una manera de plasmar deficientment la pròpia identitat personal. El llenguatge és, simultàniament, configurador d’aquesta identitat personal. Els límits del món personal i els límits del llenguatge coincideixen. En qualsevol cas, el llenguatge és un vehicle de comunicació dispers, heterogeni, plural i fascinant. Entre l’emissor i receptor circulen missatges de naturalesa molt diferent i per canals molt diversos.

En aquest trajecte comunicatiu, silenci i paraula són dos registres ben diferents, però cadascun té una entitat i un estatut en la vida humana. En la vida humana no tot és paraula, sinó que també hi ha silenci. La paraula ocupa una bona part de les relacions humanes, mediatitza sentiments, emocions, idees, angoixes i odis, però la paraula no esbandeix tota la complexitat del procés comunicatiu. En la relació interpersonal no tot és paraula. Hi ha espais de silenci i aquests espais també tenen una semàntica i una sintaxis determinada.

Paraula i silenci tenen una raó de ser i un lloc en la vida de las persones. Formen un binomi cohesionat i indissoluble. Parlar és articular significativament la comprensibilitat de l’ésser en el món.  Parlar és parlar sobre quelcom. Però parlar no és aliè al silenci, sinó que està íntimament lligat a ell. Com diu Heidegger, escoltar i callar són realitats inherents al fet de parlar.

La comunicació només és possible si entre l’emissor i el receptor hi ha una actitud d’escolta i de receptivitat. Això vol dir que el silenci no és un element accidental en el llenguatge, sinó un element decisiu en vista a una autèntica comprensió. Escoltar és constitutiu de parlar.

Per comprendre amb nitidesa i transparència el sentit d’un text, cal escoltar-lo, cal deixar que parli lliurement, sense tergiversar-lo amb prejudicis. Cal mantenir-se en actitud de silenci, de silenci receptiu y atent a la interpel·lació aliena. El silenci és la condició sine qua non de l’autèntic procés de comunicació i mútua comprensió.

El silenci: expressió inexpressada

El silenci es pot viure, però no es pot descriure. Es viu en la interioritat del jo i s’expressa en el mutisme oral, en la mirada atenta, però revela una experiència molt rica. Darrera el rostre d’un home callat s’amaga una experiència inexpressable, un sentiment molt profund.

El silenci és l’expressió inexpressada.  És l’expressió sense contingut i sense forma, sense substància i sense imatge. El silenci és l’expressió mínima, l’expressió més feble, més humil, més respectuosa. El silenci és una expressió continua i equilibrada que no pertorba el medi, ni causa cap alteració en l’ambient. El silenci destaca per l’absència d’expressivitat, pel mutisme, per l’abstenció del gest, de la parla, de l’acció. Quan el marc és sorollós i inestable, el silenci destaca i s’imposa.

El silenci esdevé un mitjà potent de comunicació quan contrasta agudament amb el medi amb què s’ubica. Un rostre callat diu molt més que un crit potent ( el silenci de l’injuriat falsament, el silenci del màrtir davant l’acusació de la massa... ). Sembla que un crit ben orientat té més força i més poder de convicció que un silenci. Però el silenci té una eficàcia més lenta, més subtil i mediata. El silenci de l’altre desconcerta i fa pensar. El silenci de l’altre capta l’atenció i frena la dinàmica viciosa de l’enfrontament.

El silenci és una expressió inexpressada que es refereix a quelcom que és inexpressable. Es refereix a quelcom que no pot ser comunicat ni transmès a través de la paraula. I què és allò inexpressable? Allò que no es pot dir, però que és. No tot el que és, pot ser dit. Hi ha realitats que són ben reals, ben patents, però que no es poden encabir dins del discurs conceptual o verbal. El llenguatge verbal recull certes experiències, però en negligeix d’altres. El llenguatge és constructor de realitats virtuals, de mons imaginaris que no tenen una presència positiva però que tenen una lògica, una coherència i una existència literària. A través del llenguatge, l’home és capaç de construir una nova llar, un món fictici on hi hagi sentiments, emocions i enfrontaments. El llenguatge verbal no és sinó una interpretació subjectiva i interessada de la realitat exterior.

El silenci es refereix a aquell conjunt de vivències humanes que no es poden narrar, que no es poden verbalitzar. La vida humana està farcida d’instants inarticulables a través del verb. Són instants de plenitud, d’alegria, de decepció, de fracàs, de solemne abandonament. Hi ha límits que no es poden transgredir a través de la paraula. “En els límits, em sembla millor callar i deixar sense resoldre aquelles coses que no tenen solució” (D. Bonhoeffer). Val més no parlar d’allò que no es pot parlar (Wittgenstein). Només l’art pot expressar aquests abismes insondables de l’ànima humana, aquestes vivències tan interiors i sensuals.

N’hi ha tantes d’experiències inenarrables.. podem dir-les, però no podem descriure-les. L’angoixa davant la malaltia, la por a la mort, la plenitud personal, la fusió mística amb la divinitat, la compassió amb el sofriment, l’experiència de la paternitat, la creació artística, la vivència de l’enamorament. En la vida humana no tot és comunicable a través de paraules, de conceptes o d’exclamacions. Hi ha tants d’espais de silenci, de pregunta i d’interrogant... hi ha tantes qüestions alienes al discurs formal.

En la vida humana hi ha un temps per callar i un temps per parlar. El silenci no és l’absència de paraula, no és la privació del verb, sinó que és una actitud que té una forma de ser, una naturalesa pròpia i característica.

El silenci es la condició prèvia de tota paraula dita amb sentit. El silenci és l’actitud més respectuosa davant d’allò desconegut, davant de la pregunta abismal. El silenci és el punt de partença i el punt d’arribada de tota comunicació vertaderament humana. La paraula honesta brolla del silenci de la ment. Paraula i silenci, doncs, són dues dimensions de la vida, dues esferes de l’existir.

Extracte a partir de F. TORRALBA: Rostres del silenci.  Pagès Editors


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...