LA VIDA: UN DESAFIAMENT CONSTANT
La vida sempre ha significat per a l'home, per a tots els homes, una successió de reptes no només a nivell individual sinó també col•lectiu: vellesa, malalties, la pèrdua d'una persona estimada; les trobades i la trobada per excel•lència: el de l'home i la dona; l'elecció del company o companya per a tota la vida; la guerra i les revolucions que no han respectat a les successives generacions; un nen que neix; el misteri de la vida; els enigmes de l'Univers; el sentit de la vida; les relacions de l'ésser amb d'infinit; el treball, el diner necessari, els impostos; les rivalitats; els compromisos religiosos i polítics; l'esclavitud i la llibertat ( política, social, econòmica ); el somni i la realitat.
Aquests desafiaments sempre estan presents, sense haver perdut gens de la seva força, sempre actuals, fent pressió, encara que presentin una combinació original i una jerarquia diferent per a cada destinació concreta i per a cada societat en particular.
A aquests reptes, propis de la condició humana, s'han vingut a afegir des de les últimes dècades i amb creixent urgència, una sèrie de nous desafiaments complicant l'activitat humana, i posant en qüestió els esquemes tradicionals d'actuació i interpretació del món. D'entre aquests factors, que adquireixen molt sovint caràcter de desafiament en els nostres dies, destacarem entre d'altres:
L'acceleració dels canvis: el món està en constant transformació. Les idees, els costums, i els conceptes s'han modificat d'una generació a una altra. La novetat està en l'acceleració del ritme de les transformacions. Cada deu anys l'home s'enfronta amb un univers físic, intel•lectual i moral que presenta unes transformacions tan profundes, que les interpretacions anteriors ja no basten. La concepció del món i de la vida es transforma contínuament. Concebre totes les realitats, materials i socials, en constant i contínua transformació requereixen per part nostra agilitat i flexibilitat, estar en constant adaptació. Si això ens falla ens convertim en estranys en el marc on ens ha tocat viure. Acabem per no reconèixer l'entorn de la nostra existència i per no reconèixer-nos ni a nosaltres mateixos. Mai ha estat tan necessari adquirir l'agilitat i flexibilitat que exigeix la interpretació de les dades canviants del món actual.
L'evolució dels coneixements científics i la tecnologia: qui no es posa al dia està condemnat a ser superat. Cal aprendre a aprendre, doncs contínuament necessitarem reciclar-nos (posar-nos al dia) si no volem ser absorbits per la maquinaria social.
El desafiament social i polític o el repte de la societat a formar veritables ciutadans , capaços d'assumir les seves pròpies responsabilitats en el mitjà social en el qual es troben immersos ( personal, familiar, laboral, social, educatiu, intel•lectual, esportiu, etc.). Hem d'aprendre a assumir, més enllà de la còmoda postura del ciutadà que actua con un espectador, les nostres pròpies responsabilitats a cada moment i circumstància i no defugir-la. La democràcia moderna, sota els seus aspectes polítics, socials, econòmics i culturals no tindrà unes bases sòlides mentre no es disposi en quantitats creixents d'uns veritables ciutadans i dels quadres necessaris a tots els nivells per a democratitzar la nostra societat i aconseguir que aquesta arribi fins a les més baixes instàncies socials i polítiques.
El desafiament que suposa la gran quantitat i varietat d'informació dels nostres dies: avui rebem un gran allau d'informació; cadascú de nosaltres, a través dels mitjans de comunicació, està relacionat amb el més important que succeeix en el món; contínuament ens arriben gran varietat de enfocaments postures divergents sobre un mateix fenomen; és necessari saber triar entre tanta quantitat de dades disperses, fins i tot contradictòries. Tant la comprensió i l'assimilació, com la interpretació i utilització dels missatges i de les informacions exigeixen per la nostra part la capacitat de comprensió i assimilació dels missatges, així com l'hàbit de la seva interpretació i sobretot el desenvolupament de l'esperit crític i la capacitat de selecció.
En les societats industrials el temps lliure i l'oci estan experimentant un espectacular creixement: és necessari que l'individu faci un ús adequat del seu temps lliure, tant en el seu propi interès com en el de la societat a la qual pertany; es tracta, a través de l'educació del temps lliure, d'ajudar a les persones a realitzar-se més com a tals, donant-los els instruments de la consciència, de la reflexió i de l'expressió, tant pel que fa a l'expressió del seu pensament com al cultiu del seu sentiment. Aquells que per desgràcia, abandó o cansament, no passen el llindar de la mansió de la cultura, no saben què fer amb el temps lliure de què disposen.
La crisi dels models de vida i de les relacions: durant segles, en el passat, els homes han adoptat esquemes ja fets, clixés preestablerts per a respondre als problemes, les preguntes fonamentals que la seva existència els plantejava. Cap idea preconcebuda ens serveix avui. Ja tot està en crisi; avui cada situació desafiant exigeix de nosaltres respostes originals i creatives; el pare que pretengui modelar als seus fills de manera semblant al que va ser educat ell mateix, corre el risc de cometre una greu equivocació. El model de dona actual é molt del tradicional; les relacions interpersonals, amistoses, afectives, etc. han variat molt. Es tracta de capacitar-nos per a respondre d'una forma original i creativa, com persones plenament desenvolupades a qualsevol situació per molt nova i inesperada que aquesta sigui.
Davant la crisi de les idees, les ideologies i els valors tots estem davant d'una mateixa alternativa: o prenem una actitud resignada, acceptant el que ens vingui, o l'afrontem positivament creant nous valors i idees. El dret a ser home té el seu complement en el deure d'arribar a ser humà.
Extractes, traducció i adaptació a partir de
LENGRAND, P. : Introducción a la Educación permanente. Ed. Teide/Unesco