SAPS COMUNICAR-TE?

Comprendre i saber comunicar adientment són sabers pràctics que avui qualsevol persona hauria de tenir suficientment desenvolupats i dominar.

En la vida de cada dia, a conseqüència d'un deficient desenvolupament de la capacitat comunicativa, es solen produir malentesos, desavinences, incomprensions... dificultats i obstacles en la comunicació entre les persones. Deficiències en la comprensió o l'expressió dels missatges  ens poden abocar  a dificultats en les relacions interpersonals, veïnals, relacions familiars, entre pares i fills, etc.

En el món actual aquestes competències abasten qualsevol tipus de «llenguatge» fins i tot la capacitat de comprensió i interpretació dels diferents àmbits artístics i culturals. D'aquí la necessitat de començar comprenent l'abast i la importància de les competències comunicatives en la nostra vida quotidiana i en la societat actual.

Les persones anem construint el nostre pensament en les interaccions que establim amb les altres persones.  Desenvolupar les capacitats comunicatives resulta essencial per al desenvolupament personal de cada individu. Saber comunicar-se esdevé una competència clau, fonamental per a la comprensió significativa de les informacions que percebem i la construcció de nous coneixements.

Aprendre  a  comunicar  vol  dir  saber  expressar  fets,  conceptes,  emocions, sentiments  i   idees.   Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús d'altres llenguatges (el  propi  cos, les  tecnologies  de  la  comunicació, gestió  de  diverses llengües...).  L'habilitat  per   expressar,   argumentar   i interpretar  pensaments,  sentiments  i  fets és   fonamental  i inclou  l'habilitat  d'interactuar  de  manera adequada   en   contextos   socials   i   culturals   diversos.

En la comunicació s'interpreta la informació que es rep (comprensió), es  desenvolupa  la  capacitat per generar informació amb noves idees, sabent-les combinar adequadament amb d'altres (expressió), i s'avalua la informació rebuda més enllà del seu significat aparent (valoració dels significats).  Aprendre a comunicar és saber utilitzar diferents «llenguatges» i diferents tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament d'altres competències bàsiques i  la  construcció  del  coneixement  i  afavoreix el  desenvolupament  del pensament propi i de la pròpia identitat.

La competència comunicativa lingüística  consisteix en  saber  comunicar-se  oralment (conversar, escoltar expressar-se) per escrit i amb altres llenguatges .  Aquesta  competència  ha  de  permetre  interactuar  i  dialogar  amb  altres persones  de  manera  adequada:  expressar observacions,   explicacions,   opinions,   pensaments,   emocions,   vivències, argumentacions;  gaudir  escoltant,  observant,  llegint  o  expressant-se  utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de  la  realitat  que  ens  envolta  i  el  món. 

A més, la competència comunicativa lingüística és a la base de qualsevol  aprenentatge. Aquesta   competència   és   essencial   en   la   construcció dels coneixements  i  d'un pensament  crític,  en  el  domini de tècniques de tractament  de  la  informació (tècniques  per  memoritzar,  organitzar,  recuperar,  resumir,  sintetitzar,  etc.)  i en el domini dels recursos comunicatius més específics (descrivint, explicant, justificant,  interpretant o argumentant).

El domini de la llengua oral. En qualsevol  activitat que hom desenvolupi  en la seva vida quotidiana el domini de la llengua oral és fonamental:  cal  aprendre  a  parlar,  escoltar,  exposar  i  dialogar. Això   implica  ser progressivament  competent  en  l'expressió  i  comprensió  dels  missatges  orals que s'intercanvien.  En el desenvolupament d'aquesta competència juga un paper essencial saber emprar habilitats per a representar-se, interpretar, comprendre i organitzar mentalment la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l'acció dotant-los de coherència.

La competència   comunicativa cal que s'apliqui també en la cerca, selecció  i  processament  de  la  informació provinents de tot tipus de mitjans convencionals o digitals;  la  comprensió  i  la composició  de  missatges  diferents  amb  intencions  comunicatives diverses, i en suports diversos, així com també per donar coherència i cohesió al propi discurs. A  més,  aquesta competència  comunicativa  inclou tant  el llenguatge verbal com l'ús adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicació:  recursos  visuals,  gestuals,  corporals... 

Aprendre  a  expressar  i  interpretar  diferents  tipus  de  discursos  en  diferents  contextos  socials  i  culturals,  implica  el coneixement  d'alguns  aspectes  de  la  diversitat  lingüística  i  cultural,  així  com algunes de les   estratègies necessàries per  a  interactuar  d'una manera adequada en contextos plurals. Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de la comunicació suposa poder comunicar-se en diverses llengües  amb  la  qual  cosa, s'afavoreix  l'accés  a  noves  i  més  variades  fonts  d'informació,  comunicació  i aprenentatge.  La competència comunicativa també és imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i realitzar crítiques constructives; posar-se  en  el  lloc  d'altri  de  manera  empàtica;  respectar  opinions  diferents  a  les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; desenvolupar l'autoestima i la confiança en un mateix o mateixa; treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se  i  conversar  són  accions  que  suposen  habilitats  per  a  establir  vincles  i relacions constructives amb les altres persones i amb l'entorn.

La cultura i l'art, com la llengua, són diferents formes d'expressió que utilitzen els grups humans per  expressar-se i comunicar-se. La   competència   artística   i   cultural   és   un   complement   necessari   de   la competència  comunicativa  i  com  a  tal,  cabdal  per  al  desenvolupament  de  la ciutadania,  crítica  i  solidària,  de  la  nova  societat  del  segle  XXI. Aquesta competència   suposa   conèixer,   comprendre,   apreciar   i   valorar   críticament diferents  manifestacions  culturals  i  artístiques,  utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col.lectiva les representacions de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i conviure en societat.

Apreciar i valorar el fet artístic i cultural. Apreciar  el  fet  cultural  en  general,  i  el  fet  artístic  en  particular,  porta  implícit disposar d'aquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així  com capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre- les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les. Es tracta d'una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar,  comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l'art i de la cultura considerats en el sentit més ampli del terme.

La competència artística i cultural requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se  mitjançant  codis  artístics.  La   competència   creativa   artística   i   cultural   comporta el coneixement  bàsic per comunicar-se amb els diferents  llenguatges  artístics,  així  com  la capacitat per comprendre les  obres  i  manifestacions  més destacades   del   patrimoni   cultural,   de   manera   especial   el   de   la   cultura tradicional. A més, comporta  identificar la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han tingut i tenen en la vida quotidiana de la persona i de les societats. Implica igualment una actitud d'estima de la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics, com la música, la literatura, les arts visuals i escèniques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix també  valorar el  diàleg  intercultural  i  la  defensa  de  la  llibertat  d'expressió  en  un  marc  de respecte i empatia per les persones.

Adaptació a partir de:
Currículum ESO. Annex 1 – Competències bàsiques.
Dpt. Educació Generalitat de Catalunya