COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL

En la comunicació intervé la persona sencera. En la comunicaió podem distingir els aspectes verbals i els no verbals. Som sensibles a les informacions, alegries, tristeses i sentiments que ens comuniquen els altres perquè escoltem i veiem les expressions verbals, els gestos, el plor, l'expressió de la cara, el to de veu, la cadència i ritme dels moviments del cos, la mirada, la proximitat o llunyania emocional de l'altre. Escoltem, sentim i veiem conductes del nostre interlocutor, i aquest les veu, escolta i sent de nosaltres. No podia ser d'altra manera. Si poséssim als nostres interlocutors aïllats de tal manera que no poguéssim observar o sentir les seves conductes, i ells les nostres, no podríem arribar a comunicar-nos.

En la comunicació podem utilitzar el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal és un sistema convencional que s'expressa a través de senyals i símbols. La comunicació no verbal fa referència a la comunicació realitzada per mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal; conscients o no, aquesta és, doncs, la principal forma de comunicació amb els altres.

La majoria del que transmetem ho fem parlant. La comunicació verbal és usada per a comunicar idees o donar informació, sobre fets personals o no, opinions i actituds, descriure o expressar sentiments, acords o desacords, fer preguntes, donar o demandar informació, raonar i argumentar. Les paraules que s'utilitzen depenen del tema de discussió, de la situació, del paper dels interlocutors en la situació i dels objectius que es pretén arribar a assolir.

La comunicació verbal té com a funció servir de vehicle als continguts explícits del missatge; l'única cosa que es requereix per a garantir una comunicació efectiva és que siguin realment explícits, és a dir, que siguin presentats amb un codi comprensible per als nostres interlocutors.

Els aspectes que enumerem a continuació poden influir en el que intentem transmetre i en el que interpreten els interlocutors, per això és important tenir-los en compte:

• Vocabulari assequible: controlar els termes que utilitzes, .
• Un to teva veu adequat, ni massa alt ni massa baix.
• La velocitat de la parla. Encara que nosaltres ens escoltem i ens entenguem perfectament, pot ser que parlem massa ràpid per ala nostres interlocutors, per tant hem d'adaptar-nos en la mesura del possibles.
• La durada i direccionalitat de la comunicació. Si parlem solament nosaltres durant molt temps podem arribar a ser monòtons, és recomanable estimular la participació dels nostres interlocutors perquè expressin els seus coneixements i intercanviïn idees.

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbal s. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... La comunicació no verbal està compresa per multitud de factors:

Aspecte exterior.L'aparença personal, l'estil de vestir, el pentinat...de vegades matisen la comunicació verbal.
Moviments. Són els mostrats pels posats, el caminar, els tics nerviosos, la lentitud al moure's, el moviment d'algunes parts del cos, etc.
Expressió del rostre, gesticulació. A través de l'expressió de la cara podem comunicar el grau de satisfacció o d'indignació que sentim, comprensió, interès, l'estat emocional. És la manifestació expressada pels gestos i les actituds, el front arrugat, la “ carota ”, etc.
Postura. Aquesta es refereix a com s'acomoda el cos; existeix una gran diferència entre la postura d'un escolta avorrit i la d'un atent, així com entre la d'una persona que repta i altra que accepta. Comunica senyals socials o indica l'estat emocional d'una persona. Revela l'estat emocional de la persona, actituds i sentiments cap a si mateix i cap als altres.
Veu. Amb ella s'indica el to, la velocitat, la força i la modulació, la calidesa, amb ella es sol comunicar més que amb el contingut de les pròpies paraules.
Tacte. Es dóna amb una abraçada, una estreta de mà o una empenta: es comunica afecte, fermesa, indiferència o qualsevol altre tipus de sentiments.
Ús de l'espai, proximitat física. Està en funció del nivell de confiança entre els interlocutors. A l'asseure's lluny de l'interlocutor o fora d'un cercle, s'expressa el voler estar sol; per contra, a l'asseure's prop d'un interlocutor o dintre d'un cercle s'expressa l'actitud d'estar comunicativament en sintonia amb l'altre. El contacte físic expressa cordialitat o simpatia, o aversió.
Els gestos amb les mans. Emfatitzen els missatges verbals .
Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu.
Mirada. Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc. Per a expressar emocions, desig o aversió.
Silenci. Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord; distint també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retiri, etc.

Així mateix com en el comportament verbal, cada comportament no verbal pot tenir diversos significats possibles, segons el context en què es doni. De vegades, el mateix comportament pot significar coses distintes per a diferents persones o inclús per a la mateixa persona. No sempre és fàcil controlar el comportament no verbal, doncs, sovint no som conscients del mateix.

En síntesis, el comportament no verbal permet principalment, l'expressió d'emocions i sentiments, que en definitiva són els que defineixen la relació que establim amb els altres. És important, doncs, fer-nos conscients d'aquest tipus de comportament, la qual cosa permetrà determinar la relació que es desitja establir i l'observació del comportament no verbal de l'altre; així podrem conèixer millor dels nostres interlocutors què és el que desitgen, esperen, senten i comprenen i d'aquesta forma podem millora la nostra relació.

Tenim, doncs, molt que aprendre en aquest camp, com receptors, per a poder captar tots els missatges no verbals que ens envien i els seus matisos; i com emissors, per a controlar l'enviament de missatges. Conjugar adequadament els missatges verbals i no verbals és important per a una adequada comunicació.

Adaptació i síntesi a partir de:

Articles diversos trets d'INTERNET