titulo de la web

LA FAMÍLIA, OBJECTE D'ATENCIO I ESTUDI

La família és l'element natural i fonamental de la societat. És la unitat bàsica de la societat. La família és la comunitat humana bàsica, basada en el «vincle de la sang», és a dir, caracteritzada per una homogeneïtat fonamental d'ordre biològic, psicològic, afectiu i cultural. Grup social bàsic creat per vincles de parentesc present en totes les societats. És la cèl·lula primària, sustentadora de la societat.

 L'anàlisi històrica i sociològic revela que la institució familiar ha assumit configuracions distintes en les diverses cultures i èpoques de la història. Cada cultura coneix els seus propis models de família, que gairebé sempre resulten coherents amb l'univers de valors que serveixen de suport i de trama a aquesta cultura. L'estructura i el paper de la família varien segons la societat. La família nuclear (dos adults amb els seus fills) és la unitat principal de les societats més avançades. En unes altres aquest nucli està subordinat a una gran família amb avis i uns altres familiars. Una tercera unitat familiar és la família monoparental, en la qual els fills viuen només amb el pare o amb la mare en situació de solteria, viduïtat o divorci. Idealment, la família proporciona als seus membres protecció, companyia, seguretat i socialització.

 
LA FAMÍLIA, CENTRE D'ATENCIÓ PREFERENT

La família està en el centre de molts temes personals i socials, com són el concepte de persona, els drets humans, la paternitat, l'educació, la transmissió de les creences i de la cultura, i les relacions entre generacions. L'home no aconsegueix la plenitud de si mateix, si no és dintre de la societat a la qual pertany, i en la qual la família té una funció primordial. És la família la que ens capacita, mitjançant el compliment cabal de les seves funcions, per a ser els individus que som o podem arribar a ser. La família és indispensable per a la formació i el desenvolupament de l'home com ésser humà, tant en la seva dimensió individual com social. El benestar de la persona i de la societat està estretament lligat a la “prosperitat” de la comunitat familiar.

La família com “institució bàsica” de tota societat ha estat presa com a objecte d'estudi i abordada per diverses ciències.  La «família» és un objecte d'estudi que pot ser abordat des de múltiples perspectives , amb finalitats diverses. La família pot ser també abordada de forma interdisciplinar i això Implica aspectes biològics, psicològics, socials i legals íntimament lligats al compliment d'un complex de rols i funcions (conjunt de comportaments esperats per part de qui realitza una determinada funció social).

 
LA FAMÍLIA, VISTA DES DE DIVERSES PERSPECTIVES

Des del punt de vista antropològic són temes clau: l'origen, la universalitat temporal i cultural de la família; les formes que adopta al llarg dels temps i en les diverses societats (patriarcal, patriarcal, extenses, nuclear, etc.); les relacions de parentesc i les formes que regeixen aquestes, les relacions de la família amb altres grups, etc. Encara que els antropòlegs difereixen en les seves anàlisis i interpretacions sembla clar que tots coincideixen a afirmar que qualsevol que sigui la forma que adopti, la família està present en totes les societats humanes i a través d'ella la humanitat assegura la seva reproducció biològica i cultural.

La família és fonamental per a la formació i el desenvolupament de l'home com ésser humà, tant en la seva dimensió individual com social. La sociologia, des d'un enfocament “microsociològic” analitza les característiques de la família com grup primari, [és a dir, a) constituït per un nombre reduït d'individus, b) proximitat física dels seus membres, c) relacions íntimes entre ells, d) relativa estabilitat entre ells, i) diferenciació de rols]: elements que la composen, relacions que s'estableix entre ells, rols, funcions, interacció dinàmica, fases, efectes que produeix l'alteració del nombre de membres, etc. Majors i més àmplies perspectives ofereix l'enfocament “macrosociològic” que defineix la família com una institució social encarregada de reproduir l'ordre social i d'assegurar la transmissió del patrimoni tècnic-cultural a les successives generacions. La socialització, [ procés mitjançant el qual es transmeten a l'individu els aprenentatges i valors propis de la cultura a la qual es pertany, capacitant-lo per a la convivència social i per a participar com a membre efectiu del grup] constitueix així la seva funció bàsica tant des del punt de vista de la supervivència individual com de la social.

Per a la psicologia el problema principal d'estudi és la influència de la família en la formació i desenvolupament de la personalitat dels fills i les interrelacions dinàmiques existents entre els seus membres. Analitza també la importància de la família en el posterior desenvolupament psicològic individual, destacant la incidència decisiva de les experiències infantils en els primers anys de vida. La socialització primària és també el procés clau en el qual es produeix una mútua interacció entre les pautes socials que la família ofereix al nen com models de comportament i l'assimilació i interiorització de dites pautes per part del nen.

Les relacions familiars són considerades essencials per a la formació de la personalitat profunda i de les actituds de l'individu adult i influeixen en les posteriors relacions socials. Les interaccions entre medi cultural i personalitat se centren inicialment en el grup familiar. I són precisament els llaços permanents de solidaritat i afecte (apart dels econòmics) entre un nombre reduït de persones el que caracteritza a la família de qualsevol època i qualsevol societat.  

 
PERSPECTIVA PEDAGÒGIA

Des del punt de vista pedagògic la família és el primer i principal agent educatiu. És a ella a qui correspon inicialment l'educació dels seus membres i és en el seu sí on té lloc una acció formativa informal però continua: l'Educació. Des de petits veiem la seva influència, doncs en ella adquirim el llenguatge les costums i les tradicions del nostre grup. És en la família com, per mitjà de la imitació i de la identificació amb els pares, va formant-se la personalitat del nen, es forma el seu caràcter i aprèn a passar de l'egoisme a la trobada amb els altres. Família és necessària per a un desenvolupament equilibrat del nen. També s'ha parlat molt de les greus conseqüències que comporta la falta o insuficiència d'afecte. La classe d'educació que reben els nens en la família i els seus resultats dependran del tipus de la mateixa: una educació autoritària és tan nefasta com una actitud parental massa dèbil. La cohesió de la família és un factor important en l'evolució ulterior dels seus membres. L'ambient de la família, els recursos familiars, el seu nivell d'estudis, els hàbits de treball, l'orientació i el suport acadèmic, les activitats culturals que realitzen, els llibres que es llegeixen, l'estimulació per a explorar i discutir idees i esdeveniments, i les expectatives sobre el nivell d'estudis que poden aconseguir els fills, són factors que tenen una influència molt important en l'educació. 

L'acció de la família és reforçada i completada per l'escola, segona agència educativa. Punt clau per a l'eficàcia de l'actuació d'ambdues agències és la col·laboració família-escola, pares-professors en connexió i dintre del marc més ampli de la comunitat educativa. La participació dels pares en la gestió dels centres docents a través de les associacions de pares és una de les principals formes en què es realitza cooperació de la família i l'escola.

 
Extractes i adaptació a partir de: Dicc. de Ciències de l'Educació. Ed Aula Santillana
 
 
 

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...