Una Educació de Persones Adultes a l'altura del que es necessita al s. XXI

Un camí cap a una més autèntica formació de les persones adultes

1. Una societat en transformació

La societat actual,  sotmesa a  grans  canvis  i transformacions en  múltiples  esferes,  se’ns presenta  alhora  com  a  impulsora de noves  oportunitats  i  com  a  generadora  de  noves  formes  de desigualtat  i  de  desequilibri. La tradicional estructura  social  trontolla. Les  estructures  familiars  en els darrers temps han  anat fent-se més inestables. La influència de l’escola ha disminuït.  El  treball s’ha  fet  també  més  precari  i discontinu. A més, les  tradicionals  vinculacions entre educació i sistema productiu estan també alterades. La  transició cap a una societat en què el coneixement és clau planteja nombrosos interrogants formatius. Alguns  dels  clàssics instruments  de  socialització  i  formació, societat, família, escola, treball s’han afeblit significativament.

En l’actual escenari l’Educació però apareix com a oportunitat per refer-se, com a mecanisme per lluitar contra els desequilibris que la mateixa societat ha produït. La capacitat de desenvolupament de cada persona i la inserció a la societat estan estretament lligades amb el nivell educatiu. Poder desenvolupar-se, ser capaç de dissenyar un projecte personal de vida i estar capacitat per realitzar-lo esdevenen avui competències irrenunciables. Les  capacitats personals, el benestar i l’autonomia tenen molt  a  veure  amb  l’Educació.  A més, una vida personal i social de qualitat no s’aconsegueix solament amb una població mínimament instruïda o vagament ensenyada sinó amb una autèntica i verdadera educació de la població.

2. Reptes i exigències a la societat actual

Enmig d'una societat complexa com la nostra, quins són els reptes i necessitats que tenim plantejats els ciutadans del s. XXI, individual i col·lectivament considerats? Quines són les exigències que la societat actual ens imposa en terrenys com el professional, social, cultural, familiar o personal...? A l'hora d'identificar els reptes i les necessitats formatives que ens assetgen la formació d’adults hauria de superar la concepció reduccionista i empobrida en què tradicionalment s’ha mogut i eixamplar el seus horitzons conceptuals. Avui els reptes educatius no queden circumscrits a l’accés a la cultura lletrada o al sistema educatiu, a la capacitació per desenvolupar-se amb eficàcia a la societat cibernètica o societat de la informació. Els reptes educatius avui són molt més amplis.

En aquestes primeres dècades del s. XXI aquests reptes fan referència a una diversitat d' àmbits ( laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural, però també a l'àmbit individual, personal, familiar...). Reptes i exigències socials per als quals una gran part de les persones adultes no han estat suficientment formades o en el seu temps van assolir una formació teòrica que avui, a la pràctica, ha quedat ja obsoleta i resulta ja insuficient. Reptes i necessitats davant els quals des de l'Educació s’hauria de formar les persones per dotar-les d’eines que els permetessin donar una millor resposta.

Avui davant una societat complexa, diversa i plural, la formació requerida abasta una diversitat d’àmbits que constitueixen part essencial de la vida de les persones adultes a nivell: personal, familiar, professional, social, cívic, etc. I comprèn diferents vessants: l’actualització i ampliació dels coneixements, l’actualització de les competències personals, socials, laborals, digitals, la cultura, el lleure, els mass-media, la realització personal, la societat de consum, l’ecologisme, el perfeccionament del nostre rol com a pares, treballadors, ciutadans, com a persones... Doncs la formació i educació de les persones són la base de temes com la prevenció en salut, la participació política, la implicació ciutadana,  el  respecte  ambiental  o  de molts altres valors que tenen com base el nivell formatiu.

D’altra banda, al llarg de la seva vida tot individu desenvolupa, entre d'altres, 4 grans rols de gran impacte personal i social entorn als quals l'Educació s'hi hauria de sentir concernida i implicada. Una bona educació, funcional i veritablement significativa, no hauria de perdre de vista aquests referents vitals i s’hauria de vertebrar entorn al desenvolupament d’aquests 4 grans rols propis de tota persona adulta: com a persona, com a membre d’una família, com a professional o treballador, com a ciutadà, per tal de millorar el nivell de competència de cada persona per poder fer front, amb garanties d’èxit, als reptes que li puguin sorgir en cadascun d’aquests àmbits al llarg de la vida. En tots ells una autèntica Formació d'Adults, de qualitat i “major d'edat”, s'hi hauria de sentir concernida i implicada.

Seria convenient, doncs, reflexionar en profunditat sobre les finalitats a perseguir en l’Educació de Persones Adultes i els àmbits preferents d’intervenció educativa, procurant donar resposta no solament als reptes del present sinó anticipar-nos, si és possible, als que es preveu que es produiran en les properes dècades. Aquest tipus de formació més ampli i integral asseguraria una realització més plena del projecte personal de cadascú i possibilitaria una millor inserció i cohesió social, tot edificant-se sobre bases més sòlides que les actuals. Això exigeix planificar i donar un caràcter prospectiu i no tan sols compensatori als programes de formació d’adults.

3. Alguns d’aquest reptes són específics del món adult

Els col·lectius, necessitats formatives i  programes referents a la formació d’adults són diversos. Es reconegui o no la Formació de  Persones  Adultes  és  un àmbit educatiu específic caracteritzat perquè el subjecte sobre el qual s’actua educativament és  una  persona «adulta». En una concepció àmplia de la Formació d’Adults, i no solament escolar o acadèmica, s’hauria de partir de l’especificitat de «l’adultesa» i des d’aquest àmbit educatiu procurar facilitar l’adquisició de competències per fer front als rols i als contextos específics propis d’aquesta etapa del cicle vital (família, feina, oci, pràctiques de consum...) i per viure més plenament l’estadi evolutiu en què es troba.

Un exemple de la formació específica que requereix la persona adulta pot estar representada per la formació necessària per a l’educació dels fills. Estudis rellevants mostren que hi ha una correlació directa entre el nivell formatiu dels pares i nivell educatiu  assolit pels fills.  La qual cosa ens indica que si  un  sistema  educatiu  vol  reeixir en l’educació de les joves generacions, en paral·lel ha de fomentar una bona  educació  de les generacions adultes.

Així ho expressa un pare de família davant la inquietud i el repte que suposa l’educació dels seus fills: l’alta responsabilitat que hom adquireix quan un té fills t’obliga a assumir irrenunciablement la tasca educativa des del primer moment fins pràcticament el final de la teva pròpia vida. L’educació al sí de la família es converteix en el pont que el fill ha de travessar entre l’entorn familiar i la inserció a la societat. Cada pare i mare aporta el millor de sí mateix a tan transcendental tasca, però, deixant de banda la bona voluntat que tothom hi posa, no disposem com a pares de més referents en els quals recolzar-nos en la nostra tasca educativa. Observo amb desencís la total desorientació amb què molts pares estan educant al seus fills. ¿Qui orienta als pares davant els creixents reptes que suposa una adequada educació dels nostres fills? ¿Com els hi transmetem i els ajudem a entendre la complexitat de la vida actual i allò de més rellevant i valuós als nostres fills?

Aquest tipus de formació específica de la persona adulta la podríem referir a molts altres camps com l’educació per al desenvolupament del creixement personal (competències “personals”); l’educació-formació per l’enfortiment de les relacions familiars i convivencials, per tal que pares i mares puguin realitzar amb millors condicions la seva funció (“educació-formació familiar”); competències “transprofessionals”, competències “socials i cíviques”, etc. podrien constituir alguns dels eixos vertebradors de la nova FPA que una societat avançada requereix i que les generacions adultes que la  constitueixen necessiten i es mereixen. Reforçar la centralitat educativa de les competències “personals”, “socials” i “cíviques” i no tan sols les de caire instrumental, intel·lectual o acadèmic, representaria una contribució impagable a la formació dels ciutadans de qualitat i del país de qualitat que tots desitgem.

4. Canvis i transformacions en el sistema educatiu, però no en el sector de l’educació de persones adultes

Ens trobem en una època de grans canvis i transformacions en tots els àmbits de la vida.  És precisament l’àmbit educatiu el que potser queda més  afectat  per  la  sensació  general  de canvi d’època. Però mentre el sistema educatiu ordinari fa anys que està en ebullició, la formació d’adults sembla haver quedat arraconada en les prioritats. El  sistema  educatiu  català en els últims anys ha estat en constant ebullició. En canvi, la   formació   d’adults sembla haver quedat arraconada en les prioritats dels diferents governs. Teòricament les possibilitats i les expectatives d’aquest àmbit educatiu són  moltes,  però  el  compromís  institucional  amb  el sector  és  ben  lluny  del que hauria de ser.

Les  escoles  d’adults han patit i pateixen la manca d’un projecte de formació específica orientada a les persones adultes que mostri amb suficient claredat i nitidesa  cap  a  on  orientar els programes de formació al llarg de la vida. Això ha quedat apaivagat en part amb la incorporació de la formació secundària. Però aquest horitzó formatiu, bàsicament de caràcter compensatori i com a segona oportunitat, encara que necessari, no respon als reptes específics de «l’adultesa», entesa aquesta en profunditat, i bàsicament proporciona una formació general que a la pràctica resulta clarament insuficient per fer front amb garantía d’èxit als molts reptes que la complexitat de la societat actual i el moment evolutiu que està travessant la persona adulta ens planteja ens els diversos àmbits abans esmentats.

5. Això requereix d’un canvi de model, d’una nova formació d’adults

El  nou  escenari  social  i  l’obsolescència del model dominant d’educació  de  persones  adultes  posen en evidència la necessitat de repensar el sentit d’aquest sector educatiu. És  necessari  un  nou replantejament en la concepció del sector i superar el mimetisme amb l’escola. Els plantejaments actuals a la pràctica encara es troben lluny de contemplar les exigències eductives derivades d’una concepció específica de «l’adultesa» i dels punyents reptes de la societat actual. En general està lluny encara de ser una educació pertinent i adequada per a afrontar i respondre satisfactòriament a les exigències del moment present. Efectivament, l’Educació d’adults necessita fer una reflexió en profunditat sobre què vol dir avui “educar” i “formar” (i no solament “ensenyar”) la població adulta i en conseqüència reformular les finalitats a perseguir .

Per tant,  si volem posar l’Educació de les persones adultes a l’altura de les circumstàncies, aquesta necessita fer un salt qualitatiu endavant, salt qualitatiu en què s’eixampli la seva concepció,  es desescolaritzi la seva gestió, es parteixi de les necessitats específiques de la persona adulta al sí de la societat actual i es doti aquestes persones de les competències necessàries per fer-hi front.

Així, encara que aquest àmbit educatiu  teòricament té  com  a  grans  encàrrecs  socials, elevar la qualificació de la població adulta per fer front a un canvi de paradigma econòmic  que  pretén  edificar-se  sobre  el coneixement  i  la  innovació,  i  vetllar  per la cohesió social i l’enfortiment de la democràcia en un context multicultural, de creixent diversitat i desafecció política..., a la pràctica tot això es queda bastant en paper mullat.

Això contrasta amb la manca decidida de voluntat política per impulsar aquest sector cap a una nova etapa.  Els últims canvis introduïts, més aviat cosmètics però no de replantejament a fons, no donen resposta suficient a les necessitats del sector. No  es  tracta  tant d’adaptar  a  la baixa el currículum escolar, sinó de facilitar l’adquisició d’aquelles competències que es consideren claus en cada moment per fer front al rols i als contextos propis de  l’adultesa  (família,  feina,  comunitat, organitzacions socials i culturals, temps d’oci, pràctiques de consum...). Un tractament específic per part de les administracions educatives,  una formació centrada en el subjecte adult i uns professionals  degudament especialitzats i preparats per portar a terme la nova formació d’adults requerida,  semblen  elements clau per caminar en aquesta direcció.

Requereix també d’uns centres públics gestionats democràticament, amb  implicació directa dels participants. Es  tracta de  trobar  fórmules  perquè  els participants  tinguin  l’oportunitat  d’expressar  i  defensar  quina  educació  consideren  valuosa, tot intervenint en  la determinació del contingut de l’educació, el plantejament metodològic, els horaris o el paper del centre en el territori. Una educació capaç d’estimular el creixement personal dels participants, d’ampliar les oportunitats de la població adulta i enfortir la democràcia participativa.

6. L’especificitat del sector: especificitat en quan a la concepció, orientació, gestió, contingut educatiu, metodologia, especialització específica  dels professionals, etc.

Després de tot l’apuntat anteriorment podem afirma amb bona lògica que el no reconeixement de l’especificitat del sector grinyola en una època de superespecialització en tants altres aspectes i representa un anacronisme impropi dels temps actuals i d’una societat que pretén ser avançada. En realitat funcionem encara amb paràmetres i amb una mentalitat propis del segle XX, per a educar, formar i preparar persones i ciutadans que han de viure immersos i afrontar els reptes i problemes propis de la societat del s. XXI.

Malgrat els profunds canvis i transformacions d’aquests darrers 50 anys, la formació d’adults continua ancorada en el passat. Així es fa palès en aspectes com la mateixa concepció de l’educació de persones adultes, la seva orientació, gestió, contingut educatiu, metodologia, falta d’especialització específica dels professionals, etc. En aquestes mateixes pàgines he realitzat una anàlisi exhaustiva de la seva situació. En general ni la percepció que se’n té a l’imaginari intern del propi sector ni la percepció present a l’imaginari social són els més adequats per a realitzar el salt qualitatiu endavant que avui es necessita. La formació de persones adultes a la pràctica continua veient-se com a mecanisme de legitimació social de les mancances del sistema escolar ordinari i fonamentalment una segona oportunitat al servei del sistema productiu i no gaire al servei de l’educació integral, àmplia i plena que avui es necessita. La Formació de Persones Adultes és un sector educatiu a dignificar internament i a prestigiar socialment (veure aquí).

A tota aquesta situació no és aliena la responsabilitat de l’administració educativa. Aquesta té la responsabilitat de marcar la direcció a seguir, però nosaltres compromesos a peu de canó la d’assenyalar-ne de forma constructiva els que creiem que són els seus errors. Des dels anys 70 diferents administracions s’han succeït en la gestió de la Formació d’Adults a Catalunya: Ministerio  de  Educación,  Departament d’Ensenyament, Departament de Benestar i, més recentment, el Departament d’Educació. Administracions de diferents signes polítics, però una mateixa concepció empobrida i reduccionista comuna de l’ EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES.

El govern tripartit després de diagnosticar  l’etapa anterior com a etapa de disbauxa administrativa,  es  va decidir  gestionar  la nova  època  des  de  la  burocràcia  uniformitzadora,  mimètica  del  sistema  escolar obligatori,  diluint i invisibilitzant el sector dins el magma de l’estructura administrativa general, esborrant tot signe d’especificitat pròpia del sector, oblidant  que el subjecte destinatari del servei és «adult» , (protagonista principal de la seva educació i gestor de la seva formació) no un infant ni un adolescent, i que com a tal necessita d’una formació específica  i per tant que no es tracta simplement d’oferir formació “compensatòria” en edat adulta sinó de quelcom educativament, formativa i cultural molt més ambiciós. És per tot això que l'administació ha de reconèixer l’especificitat educativa del sector, amb característiques pròpies en l’organització dels centres, forma d’aprenentatge, calendari, agents  avaluadors,  professionals especialitzats i en la seva relació amb l’entorn.

En aquest sentit la lògica seguida per l’administració no reconeixent l’especificitat d’aquest àmbit educatiu i en concret la política de personal seguida (deixant ara de banda els drets legítimament adquirits per cada professional) “inundant” el sector de professionals sense cap mena d’especialització en aquest àmbit, ha produït una cesura, un trencament entre generacions de professionals en la transmissió de la rica cultura conceptual, vitalitat i tradició pedagògica generades en el seus inicis, a finals dels anys 70.

La concepció educativa i la mentalitat dels professionals és clau en tot procés educatiu. Per a que el sector i la nova educació de persones adultes que proposem pugui reeixir, entre d’altres coses, necessita d’uns professionals amb un perfil específic i especialitzats en l’Educació de les Persones Adultes dels quals en l’actualitat encara no disposem. Aquest “trencament en la transmissió cultural” entre generacions de professionals, des del meu punt de vista, ha resultat letal per a un futur veritablement esperançador del sector, superador del model escolar i de l’estadi «compensatori» en què actualment es troba.

Clar que tot això està en funció del tipus de formació que volem per a les persones, per als ciutadans, en aquestes primeres dècades del s. XXI? A què aspira la societat catalana? Quin és l’horitzó educatiu i formatiu que l’administració educativa es proposa per a unes generacions adultes que són les que han d’educar les noves generacions? De segur que no pretén tan sols maquillar les xifres de graduats en secundària per presentar una millor cara davant Europa, però en realitat continuar amb una formació de baix nivell. De ben segur que la millora del “capital humà” que es proposa té més àmplies finalitats que l’augment de la competitivitat i l'eficiència en el sistema productiu i que sens dubte vetlla també pel desenvolupament «personal» i no solament «social» dels seus ciutadans. Així almenys ho va indicar fa uns anys el Consell Escolar de Catalunya al demanar que es reordeni l'educació de persones adultes situant primer la perspectiva de les persones, després la perspectiva social i, en tercer lloc, la perspectiva econòmica.

Es dirà que ara no és el moment del reconeixement que es demana, que històricament encara no estem preparats, que implicaria un alt cost econòmic, etc. però, ara que a Catalunya ja tenim una nova Llei d’educació (LEC), afrontar de forma àmpliament participativa l’elaboració d’una llei específica per a l’Educació de les Persones Adultes al sí d’una societat com la del S. XXI, suposaria un primer pas endavant important.

7. I mentre això no arriba...

... A molts adults, absorts en els seus “entreteniments” quotidians. els hi continuaran passant com a desapercebuts qüestions i temes de capital importància per a la seva vida. Molts d’ells continuaran desorientats i escassament formats per afrontar decididament els punyents reptes que tenim al davant en tant que responsables d'una família, productors, consumidors, usuaris dels  mas-mèdia o simplement com a ciutadans. Reptes que afecten la seva vida personal, familiar o social, com els que es produeixen en l’àmbit domèstic o laboral, en la relació de parella o l’educació dels fills, l'afebliment de les relacions familiars i les transmissions culturals intergeneracionals, la violència de gènere, el reconeixement i la defensa de la dignitat humana, la maduresa emocional o psicològica, la salut mental, la cultura de la vida front la cultura de la mort, els efectes derivats de la globalització econòmica i laboral, cultural i digital, la multiculturalitat, la convivència amb altres cultures, el pluralisme en l’escala de valors, l'ús ponderat dels mitjans de comunicació, la manca de pràctica reflexiva i de sentit crític, el consumisme,  la banalitat en les relacions socials, el saber destriar allò veritablement significatiu per a la pròpia realització, el processament crític de la informació, la capacitat per a viure en harmonia amb els altres i amb la natura, el foment de la tolerància, el respecte a la terra, la sostenibilitat ambiental...

Amic/ga: ¿què busques, què persegueixes en la teva formació?

Algú ha afirmat:  “La formació d’adults, tal com es practica avui entre nosaltres, cada cop s’assembla menys al que hauria de ser una autèntica Educació de persones adultes.”

Però tu amic... de ben segur que ets capaç de mirar més enllà, de no deixar-te atrapar per les urpes del conformisme, el mercantilisme, l’utilitarisme o l’activisme educatiu... i ets també capaç, enmig de tant “soroll” ambiental, de descobrir i distingir el que tu necessites i per tant et convé.

Més enllà de l'actual sistema oficial... ¡ UNA ALTRA FORMACIÓ és possible !

UN TIPUS «D’EDUCACIÓ» a la que tu també tens dret... i que no és fàcil trobar en els centres oficials.

Existirà una «Educació» i una «Cultura» no alienadores, capaces d’ajudar-nos a recuperar la nostra pròpia identitat com a éssers humans i el nostre posicionament en el món?

¿Podrà la Formació d’Adults superar la pobre concepció a què ha quedat reduïda i l’estadi «compensatori» en què actualment es troba?

¿Sabrà endinsar-se en una «Educació», qualitativament superior, que tingui com a nord i horitzó educatiu la formació en 4 dels grans «rols» de tota persona adulta?:

- Com a persones, individus en procés constant de creixement.
- Com a pares, responsables de la formació d’una família i de l’educació dels fills.
- Com a treballadors o professionals.
- Com a ciutadans...

Per això és necessari:


• Una concepció àmplia i plena de l’«adultesa».
• Uns sistemes educatius que de veritat persegueixin el desenvolupament integral de les persones.
• Unes administracions que contemplin l’especificitat educativa d’aquesta etapa del cicle vital.
• Uns currículums orientats a potenciar els «rols» específics d’aquesta etapa.
• Uns professionals degudament especialitzats, capaços de portar a terme la formació específica necessària en aquesta etapa de la vida.

¡¡¡Apostem per la  «força transformadora» de l’Educació i la Cultura!!!

Sens dubte, en aquest s. XXI una altra EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES no solament és possible, sinó necessària.

Elaboració pròpia a partir de Carrer 113: El repte de la Formació d’Adults i altres.

Veure també: