EDUCACIÓ FAMILIAR
La família, primer bressol de personalització, socialització i culturització.
La família és per a l'individu el primer bressol de personalització, socialització i culturització. En això rau la vinculació essencial de la família amb l'Educació: educar és una funció ineludible de la família, la qual sempre i a tot arreu compleix amb la tasca d'adaptar als seus membres al grup social dintre del qual han nascut. L'escola apareix com una prolongació de la família, en el sentit d'assumir una tasca iniciada per aquesta a partir del moment que ha de subministrar una formació intel·lectual i professional que excedeix les possibilitats operatives de la família.
Els pares doncs, són els principals responsables de l'educació dels seus fills, reconeixent-los el dret a educar i per tant, a triar el tipus d'educació i d'escola que consideren millor per a ells. No obstant això, al llarg de la història, amb el progressiu desenvolupament de la societat i la divisió del treball social, la família ha anat cedint funcions en el terreny de l'educació, les quals han passat a l'escola. Si bé la família sol ser incapaç de donar als seus fills cotes elevades d'educació física, política, cultural o laboral, és insubstituïble en funcions formatives primàries, com l'educació en el terreny dels sentiments, de les actituds, dels valors, oferint en definitiva una cosmovisió fonamental, proporcionant als seus membres una seguretat bàsica, contribuint a construir la seva “autoimatge”, “la seva autoafirmació” i la seva integració social, la consciència de status, la seva vivència de rols i un gran conjunt d'expectatives. La vida afectiva de l'individu, tan fonamental per a la seva higiene mental, es troba enterament condicionada per les seves relacions familiars.
És dins la família on es donen el primers processos d'ensenyament i aprenentatge, encara que els pares no han rebut formació per això; en gran mesura l'educació familiar funciona per la via de l'exemple. La família és la principal transmissora dels valors humans de comportament i convivència. Els pares, pare i mare simultàniament i amb idèntiques responsabilitats i compromisos, són els principals educadors dels fills que han decidit tenir. És on es realitza la socialització primària dels individus, on s'aprenen actituds, valors... que constituiran el sostrat per a la seva vida personal i social, i influiran en el seu desenvolupament al llarg de tota la vida.
La funció primordial de la família és la personalització del petit, és a dir, reconèixer-lo i tractar-lo com a persona; per mitjà de l'acolliment afectiu, del diàleg i la comunicació interpersonal fer-lo sentir com a persona, que se'l tracta com a persona que és, que se l'atent, que se li parla, a qui s'estima, amb qui ens comuniquem, a qui comprenem i tractem com a ésser original i únic que és, en definitiva, com a ésser personal que és i tot això enmig d'un clima d'acolliment, tendresa i amor. En segon lloc, és molt important la socialització primària, gràcies a la qual l'infant, a partir d'un clima d'afecte però també d'autoritat per part dels pares, se l'ajuda a anar-se adaptant i ajustant a les condicions del medi familiar. L'assoliment reeixit d'aquesta socialització primària a casa fa molt més fàcil i molt menys traumàtica la transició posterior al medi escolar . Un dels problemes de la societat actual és que les famílies proporcionen una insuficient socialització primària, delegant aquesta funció a l'escola.
Rof Carballo es referia, amb les següents paraules, a la importància transcendental d'aquest clima i diàleg afectiu necessaris al sí de la família en els primers anys de vida d'un ésser humà:
"Bastaría despertar en la humanidad la conciencia de que el hombre no sólo corre gravísimo peligro en el momento de nacer, en la asfixia del parto o en sus peripecias sino que es aún mayor el riesgo que le acecha en los primeros meses de vida. ¿Por qué extraña ceguera, pediatras, educadores, filósofos, psicólogos, todo el mundo, olvidan esto?. Es el momento en que se va a realizar su encuentro decisivo, en la constitución física del cerebro, en sus neuronas y sistemas encimáticos, la percepción y el afecto, la primera vivencia temporal, las tensiones internas, el placer y el dolor. Lo que entonces ocurra puede ser tan irreversible como una lesión anatómica. En el alborear de la vida el mundo perceptivo requiere el hábito del amor, del afecto, para franquear, ese misterioso puente sobre lo estrictamente material que lleva a esa maravillosa armoniosa unidad psicosomàtica (...). La disminución de la tutela diatrófica, el raquitismo de la ternura, la asfixia del diálogo constitutivo, lanzará al mundo, en proporción creciente, millones de seres en apariencia inteligentes, cultivados, diestros en admirables raciocinios. Pero profundamente tarados en su núcleo espiritual, preesquizofrénicos o pre-psicóticos, delincuentes potenciales o neuróticos".
Ambient familiar i nivell educatiu dels fills.
Per altra part, els nens que viuen en ambients familiars desestructurats solen tenir més dificultats per a integrar-se a l'escola i a la societat. Estudis internacionals, com el PISA 2003, demostren la forta correlació que hi ha entre el nivell formatiu de les famílies i els resultats acadèmics dels fills i filles. Tant el nivell formatiu dels pares i mares com l'estatus econòmic, social i cultural de la família i els recursos educatius disponibles a la llar estan altament correlacionats amb els resultats educatius dels fills i filles.
El determinisme de l'ambient familiar és, doncs, enorme en un ampli sector del creixement personal. Aquest influx pot ser encara més acusat degut a circumstàncies externes a la família: des d'una manca de recursos a una falta d'oportunitats per a la instrucció, o en la incubació d'un sentiment d'inferioritat; també en funció del grau cultural de les famílies, les seves pautes educatives, el tipus de relació mantinguda amb els fills, el nivell de vida que se'ls proporciona, etc. De manera semblant les investigacions procuren detectar correlacions existents entre la situació familiar i el procés educatiu dels seus fills. És fàcil comprendre que la formació dels seus membres no discorrerà igual segons pertanyin a famílies completes o incompletes, nombrosos o reduïdes, equilibrades o desactivades, estructurades o desestructurades, satisfetes o frustrades, autoritàries o pessimistes.
La necessària col·laboració escola - pares
Educar juntament amb les famílies. En aquesta tasca d'educar els nois i noies, la col·laboració família-escola és fonamental. A fi que aquestes dues instàncies eduquin de veritat conjuntament, caldrà reconstruir un pacte sobre els objectius de l'educació, i sobre la confiança i la col·laboració mútues, creant entre ambdues instàncies una vertadera sinergia. S'haurà de fer un esforç per idear noves formes de col·laboració que facilitin la feina de crear llaços, sense oblidar aspectes tan bàsics com l'establiment de criteris compartits, l'obertura dels centres a la cooperació dels pares i mares, i la creació d'espais de formació per a uns i altres.
