APRENDRE ALS 50

Més d'un lector recordarà el "q.w.e.r.t." amb els quatre dits esquerres i allò de les 250 pulsacions -no de cor- per minut, la regla de càlcul, el paper carbó..., fins i tot el tippex salvador. Tot això ha passat de moda perquè avui es treballa d'una altra manera, millor dit amb unes altres eines i una mentalitat diferent.

Afortunadament, quan portes més de 30 anys treballant, has après com a mínim el que no has de fer. Tot el coneixement, que és l'experiència que realment ens pertany, ens hauria de servir per entendre la resta.

Per molt que evolucionin els temps, les màquines i gairebé totes les tecnologies que donen algun benefici, les empreses segueixen depenent de les persones i aquestes de la seva actitud enfront del treball, i el cert és que tot es pot Aprendre. No vull caure en el tòpic d'afirmar que la vida és un aprenentatge continu perquè se m'acudeix una idea més radical que definiria de la següent manera: quan la tecnologia avança, més ràpid del que pots controlar, o t'adaptes o el propi sistema t'expulsa.

El que ens passa és imparable: Internet, flexibilització, network, teleofimàtica, virtualitat i, a més, tot això passa al mateix temps i traduït en llenguatge laboral vol dir que es necessiten persones aptes per comunicar-se en xarxa, integrar-se en equips de projectes, usuaris de recursos digitals, oberts de ment, flexibles, adaptables i que a més, es portin bé entre ells.

L'avantatge que tenim els que portem anys en això i ho patim, és que sabem perfectament el que cal fer per integrar-nos, els proposo exemple. A mi, com a molta gent, m'agraden les històries perquè sóc curiós, m'agrada que m'expliquin alguna cosa, ja sigui a través d'un llibre, al cinema, a la radio o a la televisió. A més, com a formador en comunicació, prefereixo els arguments estructurats o sigui, una presentació de personatges, un nus, un desenllaç i un final, és a dir, una història ben explicada. Es més relaxant per a la ment, veritat? Quan desprès d'una jornada, em connecto uns minuts al televisor, he descobert gràcies a una eina increïble -el comandament a distància- que puc introduir-me en moltes històries a la vegada, sense importar el fons que estan explicant. Sempre distreuen tot i que són absolutament superficials. És evident que finalment no entens ni de què va, però això tampoc importa massa.

Amb allò nou que aprenem passa una cosa semblant. Per això, hem d'adreçar-nos a la formació útil, que envelleix sense fer-la nostra perquè tot canvia ràpidament. En l'actualitat el reciclatge no és complicat, ens val tot allò après i a partir d'aquí fins i tot podem desaprendre el que no serveix i extreure allò que de veritat volem aprendre. És la mateixa diferencia que hi ha entre un escolar de 6 anys, que és tota una esponja o un alumne de quart de carrera que sap separar allò important d'allò que no ho és. Mai amb anys d'universitat o escola-taller, prenem apunts de tot perquè sabem que hi ha un coneixement important i un altre que no ho és.

Per tant i com a conclusió, si has d'assumir amb certa edat laboral la necessitat de formar-te, has de tenir l'enorme avantatge d'utilitzar tot, absolutament tot el que vas aprendre de veritat en el passat, per obrir espai cap a les coses que realment t'interessen. Ser adult significa simplement conèixer alguna cosa més sobre el que et convé i madurar equival a prendre decisions, per això reconeixem de seguida el bon líder perquè és capaç d'organitzar gent i òbviament assumir riscos del grup. Dirigir és una mica com conduir l'autobús.

Naturalment, en el passiu de tot això hi ha inconvenients perquè ni tot és fàcil ni sempre volem que ho sigui, ja sigui per cansament en la vida laboral, perquè hem perdut part de la capacitat de sorprendre'ns i ni tan sols estem motivats i el nostre horitzó es clava amb major facilitat en la jubilació que en la pròpia promoció personal . Però també hi ha respostes per a això, ja que sovint oblidem el reconeixement i l'autoestima, que són les grans crosses que el porten a construir castells a l'aire durant mitja vida ja que al final el que compta de veritat és descobrir com un se sent amb ell mateix i com contribuir a millorar una mica la nostra societat. És clar que, darrera d'una formació adulta s'amaga un repte, però ¿és que la pròpia vida no significa una lluita permanent? Primer és la pressió dels pares, després descobrim l'interès per saber coses alhora que això ens proporciona benestar, normalment ens aparellem per construir un projecte comú, finalment l'excusa són els fills i després tornem a ser nosaltres. I és que hi ha un millor eix per a un mateix que la seva pròpia vida, gaudir d'un mateix, la pau de sentir-se amb els deures fets, sense oblidar la sensació de respecte que podem provocar als altres.

No sé vostè, però en el meu cas mai m'he plantejat deixar d'aprendre, fins i lot quan deixi les meves activitats executives, penso seguir amb l'antropologia, l'estudi dels ocells... ¿Qui no té projectes? Però, mai hem de perdre de vista que el nostre millor projecte, el que realment ens ha d'il•lusionar és la nostra pròpia vida.