titulo de la web

UNA VIDA SALUDABLE

Viure la vida saludablement és haver assumit la vida tal com ve.

Vivim temps fràgils, un temps trencadís, temps d’incertesa per molts motius... tot d’una la desconfiança generalitzada ha planat a escala planetària, sembla con si els fonaments trontollessin, dóna la impressió que  al nostre voltant tot tremola, que el món mig s’enfonsa. És enmig d’aquestes situacions difícils que les persones hem de tirar dels recursos personals de què disposem  per  no acabar també enfonsant-nos.  Viure la vida saludablement és haver assumit la vida tal com ve. Comprendre que la vida ens depassa, que  transcendeix totes les nostres expectatives.... Comprendre la vida en temps d’incertesa és signe de salut psicològica i maduresa personal.

Prendre’s  la vida amb bon humor és prendre-se-la saludablement. Pressuposa haver-la comprès  i haver assumit que la vida i la mort ens transcendeixen. Un humor que prové no de la ingenuïtat sinó de la maduresa d’haver-la compresa. Assumir-la des de la perspectiva que s’està lluitant per positivar-la i  trobar un nou sentit. El plor pot esdevenir també fecund.

Avui es parla molt de la necessitat de prendre’s la vida amb bon humor i que fer-ho així exactament és un signe de viure-la saludablement. Ara farà ja una dècada que s’estan imposant certes metodologies per intentar viure la vida de la manera més saludable possible i a tots ens ressonen les tècniques com la risoterapia y les d’autorealització en un llarg etcètera que pretenen que ens prenguem la vida des de les vessants més positives, per tal de poder-la viure i fruir-la des de perspectives no destructives i per tant saludables.

No pretenc discutir el que per a mi és una obvietat, però sí que voldria fer certes consideracions. Entenc que viure la vida saludablement és haver assumit la vida tal com ve, amb els seus dalts i baixos, els seus trencaments i les seves expectatives i possibilitats; és a dir, que també hi ha possibilitats i expectatives i aquí és on està el nus de la qüestió, saber veure que també hi ha això. Assumir la vida des de la perspectiva que s’està lluitant per positivar (extreure una lliçó de tot allò que li ha succeït suposa a un) i trobar un nou sentit que et permeti voler viure-la amb il·lusió.

Per a mi és evident que la vida ens depassa, transcendeix totes les nostres expectatives que són esperançades i esperançadores i moltes vegades ens destrossa el cor a cops d’infortuni i mala sort (el fracàs, la frustració, el patiment, la mort d’un ésser estimat, la teva pròpia malaltia...). Ens costa d’assumir-ho i a cops plorem, plorem d’enyorança y recerquem voler retrobar-nos amb aquelles situacions anteriors viscudes a on pretesament ens retrobàvem feliços. Plorar, doncs, esdevé un pas necessari, una necessitat imperiosa per poder viure l’ existència d’una manera saludable. Però, també he de dir que perquè sigui saludable el plor ens ha de permetre respondre la vida i viure-la amb la dignitat que pressuposa haver-la comprès, i la gran lliçó que aquesta ens ensenya és que la vida i la mort ens transcendeixen. Visquem-les, doncs, amb la profunditat que aquestes mereixen i ara sí, amb el bon humor. Un humor que prové no de la ingenuïtat sinó de la maduresa que ens fa comprenedors de la vida. Des d’aquesta perspectiva, doncs, prendre’s la vida amb bon humor és prendre-se-la saludablement.

Ja en un dels llibres de l’Antic Testament, el “Cohelet”, que pertany a la literatura sapiencial i on se’ns descriu la saviesa del savi, se’ns parla que cada cosa té el seu moment, hi ha un moment per infantar i un moment per morir..., un moment per a riure i altre per plorar..., saber acceptar tot això, el que és la vida en definitiva, i fer-ho sabent apreciar la contradicció amb el plor, és un fet que ens humanitza. Si el plor significa, doncs, que has viscut amb tendresa allò que ha mort i la convicció d’intentar reprendre la vida des d’una perspectiva més plena, podrem dir que aquest, el plor, ens la fa viure (la vida) amb un cert bon humor i per tant saludablement.

Per F. CONSOLA.
L’autor és professor d’Antropologia a l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Blanquerna.
Universitat Ramón Llull. Barcelona
Article aparegut al Diari de Terrassa


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...