titulo de la web

CADA ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER ÚNIC, ORIGINAL I IRREPETIBLE

El valor i la dignitat de tot ésser humà.

L'Educació guareix molts de mals. Als espanyols ens fa falta una millor Educació en valors. Al ciutadà del carrer l'Educació en valors li és absolutament necessària per contrarestar la lògica materialista i utilitarista present en la mentalitat dominant. Una bona Educació pot ajudar a rescatar el ciutadà actual de la banalitat i superficialitat instal·lats en l’ambient, a superar certes miopies i a apreciar i valorar adequadament la realitat. Per mitjà d’una bona Educació aprenem a descobrir el valor i el sentit de la realitat. Es tracta d'aprendre a valorar el món objectivament, és a dir, valorar-ho tal com és, buscant no alterar, ni deformar la seva percepció.

La vida en general i la vida humana en particular, qualsevol vida humana, no és un fenomen qualsevol al costat de molts altres fenòmens naturals, sinó una manifestació  específica i absolutament singular en el cosmos. A l’hora de ponderar el que significa la vida humana enmig de l’univers no podem simplement equiparar el sentit d’aquesta a la resta de realitats biològiques, sinó que per la seva singularitat hem de reconèixer i atorgar a aquesta realitat el valor específic que es mereix; és vida biològica sí, però una vida biològica singular, específica: vida biològica però “humana”.

Comencem pel principi i, d’entrada ni que sigui tan sols des d’una òptica purament genètica – còsmica, intentem “des-velar”  la singularitat d’aquesta realitat, de la vida humana, enmig del cosmos. Avui, quan a l’hora de ponderar el seu valor se la confronta amb altres realitats contingents que envolten la vida quotidiana dels individus, no és ociós subratllar-ne el seu valor. L’Educació no ens ho ha ressaltat prou i com a conseqüència d’aquesta mancança educativa és comprensible, encara que no admissible, que la voluntat política del legislador, fent la necessària funció  pedagògica que dins la societat li correspon,  no opti explícitament per ressaltar-ne el seu valor màxim.

Actualment es sol contraposar el valor d’una nova vida humana en gestació amb altres realitats, prenent com a paràmetre de mesura l’escala de valors de base materialista, hedonista i utilitarista imperant a la societat actual, volent argumentar i justificar així, per exemple, en les societats avançades la pràctica de l’avortament. Són dos realitats però d’ordre diferent que, transcendint la pura lògica conjuntural i històrica del moment actual, resulten no equiparables; que no  es poden igualar i posar en un mateix pla utilitzant i emparant-se en l’escala de valors actuals. L’argument utilitzat oficialment sobre la necessitat d’ajustar les lleis als valors imperants a la societat en aquest cas no és admissible. A l’interior de la nostra societat es fa necessari anar  vencent la imperant tendència egocèntrica de la mentalitat actual per introduir dosis, superant la hipocresia social actual, d’una major solidaritat i generositat col·lectiva en vers aquesta part d’éssers humans el futur dels qual perilla com a conseqüència de l’escala de valors imperants a l’actualitat. En la germinació de la mentalitat col·lectiva actualment existeix una dura pugna entre una lògica hedonista, individualista, utilitarista i egocèntrica tendent a sobrevalorar per sobre de tot el benestar material i individualista i una lògica més humanista i altruista, adobada de solidaritat i generositat. Encara que a l'època actual la tendència general i els valors dominants no ens menen per aquest camí, la vida humana hauria de constituir, el bé més preuat de qualsevol cor mínimament sensible, per sobre de qualsevol altra consideració materialista i utilitarista. Però la sensibilitat per les coses, la seva valoració i apreciació no és una capacitat que neixi espontàniament en l'ésser humà, sinó facultat a conrear, a educar, a desenvolupar. Al sí de les nostres societats es fa necessària, doncs, una superació històrica de la conjuntural escala de valors actuals que restitueixi a la vida humana, també a la que està en procés de gestació, el valor i el lloc que li correspon. La imposició d’una lògica exclusivament utilitarista por portar-nos a situacions imprevisibles.

L'acció política hauria d'estar encaminada a defensar el màxim bé, el bé suprem de la vida, en qualsevol estadi que aquesta es trobi. No obstant això, certa esquerra espanyola, tan gran i conspícua defensora de la vida en altres circumstàncies, avui presa d'un cert mimetisme europeista, condicionada per certs càlculs electoralistes i adoptant les tesis d’un cert radicalisme regressiu en termes civilitzadors, mostra nul·la voluntat política per defensar la vida humana en les seves primeres fases, per sobre de qualsevol altra circumstància d'ordre material, econòmica o social. S’apunta per interessos partidistes, evitant així nedar contracorrent, a la tendència actualment dominant. La ciutadania en general necessita, doncs, d'una veritable Educació que l’ajudi a “des-vetllar” el valor intrínsec del que significa qualsevol vida humana i que contribueixi a impregnar tots els ciutadans dels valors propis de la cultura de la vida.

Ens fa falta una millor Educació en valors. Per mitjà d’una bona Educació aprenem a descobrir el valor i el sentit de la realitat.

La vida humana és una manifestació específica i absolutament singular en el cosmos.

En la germinació de la mentalitat col·lectiva actual hi ha una dura pugna entre una lògica hedonista, individualista, utilitarista i egocèntrica i una lògica més humanista i altruista, adobada de solidaritat i generositat.

La imposició d’una lògica exclusivament utilitarista por portar-nos a situacions imprevisibles.

L'ésser humà és la criatura més complexa, més complerta, més perfecta de l’univers. és la culminació de l'evolució, la joia de la creació. Cadascú de nosaltres som éssers únics dins l’univers.

Una vida humana -encara que es trobi en estat de formació- implica un valor que mereix un immens respecte.

La societat actual disposa de la creativitat necessària i dels recursos necessaris per no deixar perdre cap vida humana.

El que manca és veritable voluntat política i jerarquització ètica dels valors imperants.

L’expressió més avançada de l’evolució.

La fecundació d’un òvul i d’un espermatozoide en els humans suposa l’inici d’un complex procés natural, únic en l’univers pel seu resultat final. Aquest procés dóna lloc a una cèl·lula nova que conté en sí tota la informació i la potencialitat necessàries per desplegar-se en una vida humana, la qual s’expressa a través de les diverses etapes del cicle vital, i que si no se l’interromp culmina amb un individu adult, plenament desenvolupat, amb unes característiques i unes capacitats singulars desconegudes fins ara en el cosmos.

Cada ésser humà, des de la seva concepció, conté  en sí mateix tota la força ontogenètica i potencialitat necessàries per esdevenir, arribar a ser, una criatura original, única i irrepetible en l’univers. Tota persona, tot individu, en funció de l’herència genètica rebuda però també en funció de les circumstàncies ambientals que l’envoltin podrà desenvolupar, amb més o menys grau ,una sèrie de característiques físiques, biològiques, fisiològiques, psicològiques, emocionals, afectives, mentals, comunicatives,  ètiques, religioses, etc. que el constitueixen en un ésser original i únic.

L'ésser humà és la criatura més  complexa, més complerta, més perfecta de l’univers. Evolutivament parlant, podem considerar l'Ésser humà com l'únic tros de matèria còsmica  que ha arribat a pensar, a reflexionar, planificar, decidir, escollir. És un ésser: racional ( capacitat de pensar, reflexionar, valorar ); lliure ( capacitat d'escollir, de seleccionar entre diverses opcions ) i  responsable de les seves decisions i les seves accions.

El seu cervell és capaç de sentir, de generar emocions; capaç de pensar, de reflexionar, de planificar el seu futur, de fer projectes i portar-los a terme... d'estimar i odiar; és la culminació de l'evolució,  la joia de la creació. Cada ésser humà és com una joia preciosa, com un tresor, com una flor única. Des d’aquesta perspectiva, encara que només sigui contemplant-lo des de la òptica de la seva composició genètica, podem considerar cada ésser humà com a un ésser original i únic en el cosmos. Cadascú de nosaltres som éssers únics dins l’univers. En el cosmos no coneixem cap altre ésser tan preciós com ell. Dins de l’Univers és quelcom original i únic. És l’expressió més avançada de l’evolució.

És per això que cada vida humana, cada ésser humà, encara que només el contemplem  de forma parcial des d’aquest punt de vista,  és quelcom  enormement valuós, quelcom digne d’admiració i respecte, absolutament preciós i valuós. Aquesta originalitat i no repetibilitat confereix a cada ésser humà un valor exclusiu. Tot ésser humà, ja des del principi, té un valor absolutament incalculable, inestimable: és, doncs, quelcom digne d'admiració i respecte. És per això que diem que tot ésser humà té un valor, una dignitat: és la «dignitat humana».

Essent això així, una societat que es preui d’avançada ha de reflectir en el seu ordenament jurídic i en la seva praxis individual i col·lectiva el reconeixement explícit d’aquest valor. Ha d’explicitar col·lectivament i reconèixer en les seves lleis l’inestimable valor i riquesa de qualsevol ésser humà. I  per tant ha de cuidar i protegir aquest valor, independentment de la fase de la vida en què aquest es trobi.

Al sí d’una societat veritablement avançada, tot individu ha d’estar adequadament format per descobrir i reconèixer aquest valor. Tota persona ha de  fer un esforç per descobrir-lo i reconèixer l’enorme valor de cada ésser humà, la seva originalitat,  la seva dignitat. Cada ciutadà aquesta dignitat l'ha de conèixer, l'ha de saber valorar i respectar adequadament.

Una de les primeres lliçons, doncs, a ensenyar i transmetre  a tothom des de casa, des de l’escola, des de la comunitat, des de les institucions públiques o privades o des de l’anonimat, és la valoració positiva de qualsevol vida humana. Es tracta d’ajudar al ciutadà actual a descobrir,  reconèixer, apreciar i valorar l’enorme riquesa, l’incalculable valor de cada ésser humà: a reconèixer des de l’inici la seva dignitat intrínseca.

EL DRET A LA VIDA

El primer dels drets humans, fonament de la resta de drets i deures de les persones és, doncs, el dret a la vida. En l’article 3 de la Declaració Universal dels Drets humans s’afirma: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.

En relació amb aquest dret avui es plantegen algunes  temes que estan a debat. En les societats occidentals anomenades “avançades”, actualment hi ha un gran debat al voltant de qüestions com: quan comença la vida humana i com s’ha d’entendre  aquest “dret a la vida”, si en un sentit ampli o restringit  i també entorn al respecte que cal atorgar a la vida humana en les seves fases inicials o finals ( avortament -  eutanàsia).  

La humanitat, no sense esforç, ha aconseguit al llarg de la història incrementar el respecte a la vida. La humanitat ha aconseguit al llarg de segles incrementar el respecte a la vida, fins al punt que molts països han renunciat a aplicar la pena cabdal fins i tot als delinqüents més perillosos. Aquesta actitud és considerada, generalment, com un signe de veritable progrés en humanitat, un avanç quant a maduresa social. Disposar d'una vida humana ens sembla avui una desmesura tal que preferim respectar l'existència dels qui semblen obstinar-se a privar-la de tot sentit.  Una vida humana -encara que es trobi en estat de formació- implica un valor que mereix un immens respecte.

Enfront d'aquests fets, quina actitud ens recomana adoptar la nostra raó, amb la seva capacitat de raonar, destriar i decidir lliurement de forma madura i no arbitràriament? La primera recomanació és no buscar raons per legitimar l'avortament en contra dels drets d'éssers indefensos i a favor de la «capacitat de maniobra» dels majors. El respecte a la vida humana ha de ser incondicional i absolut. Raons per anul·lar la vida no és difícil trobar-ne, perquè l'afany de domini ens encega per als valors i considerem com a vàlides unes raons que estan lluny de ser-ho. Una vegada oberta aquesta via del domini i el maneig arbitrari de la vida d'altres éssers, poden trobar-se raons per eliminar no només als qui encara manquen de veu i no poden reclamar els seus drets, sinó als qui no s'acomodin al model de «vida útil i justificable» que imposin els grups més poderosos. 

La Declaració universal, de fet, es refereix als drets humans “iguals i inalienables” i proclama solemnement que els éssers humans tenen la “dignitat intrínseca de tots els membres de la família humana” (Preàmbul). La ciència, amb alguns dels seus descobriments més significatius en l'àmbit genètic posteriors a la Declaració, documenta de forma irrefutable l'existència d'un patrimoni genètic humà en l'embrió, un patrimoni únic i irrepetible, a partir de la seva primera etapa de desenvolupament. Es proposa el següent redactat per l'art 3: “Tot individu té dret a la vida, (“des de la concepció fins a la mort natural”), a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.” Es fa una crida als governs perquè respectin escrupolosament els drets humans i, el primer d'aquests drets és el dret inviolable a la vida. (Moratòria sobre l'avortament, 2008, presentada davant l'ONU per un grup de personalitats internacionals).                  

El respecte incondicional a la vida humana en tota situació suposa un gran assoliment que hauria de ser definitiu en la història de la Humanitat.

La societat actual disposa de la creativitat necessària i dels recursos humans i econòmics alternatius necessaris per no menysprear i deixar perdre cap vida humana.

El que manca és veritable voluntat política i jerarquització ètica dels valors imperants. Una societat, en la valoració de les realitats humanes, no pot deixar de banda els principis i els valors que l’han sostinguda i regir-se exclusivament amb criteris utilitaristes. La imposició d’una lògica exclusivament utilitarista por portar-nos a situacions imprevisibles. El veritablement culte és respectar incondicionalment la vida humana. A aquest alt grau de «cultura» havia arribat la nostra espècie.

Font: materials i recursos diversos.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...