QUÈ ENTENEM PER INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL...?
La cultura occidental, hereva com és del racionalisme dels últims segles, ha estat operant amb una concepció antropològica excessivament sesgada, parcial i no integral de l'ésser humà, primant unes dimensions en detriment
d'altres ( veure l'Ésser humà ) ; en aquesta cultura la sobrevaloració dels aspectes racionals, intel.lectuals i cognitius ha estat una de les seves notes característiques. Som raó, intel.ligència però també sentiment i emoció. Tradicionalment s'ha valorat en excés la dimensió més racional de l'ésser humà i s'ha mesurat la intel.ligència de les persones especialment en funció del seu èxit acadèmic.
Són molts però els qui, partint d'una concepció integral de l'ésser humà, pensen que la intel·ligència emocional és més important que la merament intel·lectual, que l'Educació i la formació haurien de vetllar fonamentalment per assegurar l'èxit en la vida, l'èxit personal, i no tan sols preocupar-se per l'èxit acadèmic. Sembla existir una important correlació entre el nivell de desenvolupament emocional i el grau de satisfacció personal.
Els éssers humans som intel.ligència,raó però també sentiment i emoció.
Per a triomfar a la vida, no només cal posseir coneixements, sinó que és necessari, el tenir capacitat per a relacionar-se, el gaudir d' autoestima, el saber superar les dificultats, el valorar a les persones, el desenvolupar la voluntat i el caràcter...
|
«Som intel.ligència, lògica, pensament, raó...però també emoció, sentiment, recreació...»
|
|
|
|
|
per Gregorio IRIARTE |
|
|
Tradicionalment, s'ha mesurat la intel·ligència de les persones en funció de la seva capacitat per a resoldre problemes de física, de matemàtiques, de química, o per a exposar conceptes filosòfics o altres branques abstractes del saber. El grau d'aquesta intel·ligència és avaluat, en forma «científica», a través dels famosos "test del quocient intel·lectual" i, d'una manera molt més simple, per mitjà dels exàmens de tipus acadèmic. La immensa majoria dels mestres, professors i catedràtics estan convençuts que els seus criteris d'avaluació, basats exclusivament sobre aquest concepte d'intel·ligència, són objectius i justos. No obstant això, no poques vegades, la realitat de la vida, ens dóna un veredicte totalment contrari. No són, amb massa freqüència, aquests alumnes qualificats amb altes puntuacions pels seus mestres els qui assoleixen més èxit en la seva vida professional, social o familiar. |
|
|
Desenvolupament emocional i grau de satisfacció personal |
|
|
Després d'una excessiva i exclusiva veneració dels “test del quocient intel·lectual" i de dividir, gairebé matemàticament, les persones, entre intel·ligents i maldestres, o entre llests i ximples, resulta que ni els ximples eren tan ximples, ni els llests eren tan llests... Què és el que ha passat...? Doncs, senzillament , que els "mesuradors" no havien estat tan exactes i objectius com s'havia pensat. Molts eminents educadors moderns pensen que la intel·ligència emocional és més important que la merament intel·lectual: |
|
|
I és que, per a triomfar a la vida, no només cal posseir una alta dosi de coneixements de les diferents branques del saber, sinó que és d'absoluta necessitat també, el tenir capacitat per a relacionar-se positivament
amb els altres, el gaudir d'una notable autoestima, el posseir ànim per a superar les dificultats, el valorar a les persones, el no abatre's pels fracassos, el desenvolupar la voluntat i el caràcter per
a rebutjar tot tipus de temptacions...
|
|
|
|
|
|
Només qui ha arribat a una harmonia conscient amb el fons del seu ésser, aconsegueix arribar a la maduresa i la unitat personals. No és igual posseir ciència que posseir saviesa. El primer, encara que sigui molt important, sempre és parcial. En canvi, la saviesa abasta la totalitat de la persona: el saber, l'ésser i el fer. Un saber que es transforma en actituds interiors positives i en compromisos solidaris amb els altres. |
|
|
Aprenentatge intel·lectual o educació integral? |
|
|
Fa l'efecte que el nostre sistema escolar i les nostres universitats estan més abocades a promoure científics més que savis. Sens dubte que són molt importants els coneixements, la ciència, la tècnica... Les
noves tecnologies obren moltes possibilitats de treball a la nostra joventut. Però, al mateix temps, les emocions són essencials per a l'ésser humà ja que a través d'elles donem sentit a les persones , a nosaltres mateixos i a les coses. No s'ha de menyspreuar l'intel·lectual, però tota autèntica Educació ha d'integrar l'emocional sinó vol limitar-se a ser mera instrucció o aprenentatge.
|
|
|
És el que es vol expressar actualment quan es parla de «Educació holística». L' Educació holística parteix d'una visió integral i integradora de la persona , de la naturalesa i de la societat. La paraula "holística" de deriva del grec "holos" i significa "tot". La holística es refereix al desenvolupament de la totalitat de la persona , no limitant-se solament a una o algunes "parts" de la persona. |
|
|
Educar per al progrés acadèmic o per l'èxit personal |
|
|
És un error el pensar que una persona tindrà més èxit en la vida només perquè treu millors notes en matemàtiques. Això el podrà ajudar en alguns casos, però no serà el determinant en la seva existència. La intel·ligència es posa a prova no solament en els nombres i els càlcul, sinó en la complexa varietat de situacions i desafiaments que ens presenta la vida És lamentable que tants pares i mares de família, així com mestres i professors, no hagin percebut el paper fonamental que per a tots els que s'estan formant té el desenvolupament de la intel·ligència emocional. Tenim la impressió que, en l'ambient acadèmic i educatiu, hi ha una orientació molt marcada, per no dir exclusivista, cap a l'àrea del saber, amb insistència gairebé total en la dimensió cognoscitiva de la persona. Cometríem un greu error si l'educació la reduíssim a això. La veritable Educació abasta tota la complexitat del ser humà i totes les seves relacions, ja siguin presents o futures. És un greu error de l'àmbit educatiu preparar principalment als qui s'estan formant perquè puguin superar i vèncer tota una interminable bateria d'exàmens. Se'ls ha de preparar, no per a l'examen o la promoció o el títol, sinó sobretot per a la vida. Els exàmens són un mitjà per a la vida, no una finalita en sí mateixa. |
|
|
Logos 059: ¿Qué entendemos por inteligencia emocional...? |
|
