EDUCACIÓ, FORMACIÓ I CULTURA
L'EDUCACIÓ |
|||||
Lluny està l'Educació de ser tan sols mer “ensenyament”. Més enllà de la transmissió de sabers acadèmics o de l'acumulació de coneixements, l'Educació és quelcom més important que tot això i té confiada una gran missió, missió massa sovint oblidada pels qui tenen encomanada tan noble tasca. La peça central de l'Educació és l'aprenentatge de la fortalesa d'ànim, el respecte, i la capacitat de comunicació personal. L'Educació és el que queda després d'haver oblidat tot el que vas aprendre a l'escola. |
|||||
| LA FORMACION | |||||
La formació ha de conduir l'home a aprofundir en el seu coneixement i a la identificació amb la naturalesa que li és pròpia. Així tindrà una millor visió del que és oportú per a si mateix i per a la societat, i un estímul per a donar el millor de si mateix. La formació ha de despertar en el més profund del cor de l'home una atracció per allò veritablement valuós. |
|||||
| LA CULTURA | |||||
La cultura ens ajuda a interpretar la realitat del món que ens envolta. Amb la cultura podem posar de manifest una mica aquest misteri que som cada ésser humà. La cultura enriqueix a l'ésser humà, i el porta a aprofundir en les seves arrels i en la seva història. La cultura personal no s'improvisa. Per a arribar a tenir un pensament profund, unes valoracions encertades, uns principis clars, unes referències riques, cal dedicar-hi molt de temps i esforç. Ser cult, no és simplement saber moltes coses, sinó, més aviat, tenir una explicació coherent del que és l'ésser humà i el món que l'envolta. L'important no és tenir molts coneixements, sinó que aquests coneixements donin una resposta encertada als problemes nostres i dels qui ens envolten. |
|||||
| L'ERA DE LA COMUNICACIÓ / RELACIONS INTERPERSONALS i INTERNET | |||||
L'espai de les relacions humanes queda notablement alterat per internet. Tot es torna proper, però només "virtualment". Es tracta d'una proximitat freda i allunyada. Internet acosta però no brinda la brillantor dels ulls, la tremolor, la tendresa, la passió de l'interlocutor. La riquíssima presència de l'altre i la seva “densa”, gràvida, proximitat no poden quedar reduïdes a un perfil informàtic del qual podem disposar a voluntat. Internet ajuda a comunicar-nos, ens apropa la informació, acosta les persones sí, però en aquesta era de la comunicació i d'Internet, de superabundància d'informació, es corre el risc de què, en comptes de la presència d'una persona que altera profundament el meu món intern, interior, per la seva (i la meva) “màgia”, sintonia de raó i emocionalitat, molts acabin preferint l'ordinador o el gos. La tendresa és l'art de "sentir" a la persona, a l'ésser humà en la seva totalitat. |
|||||
VIDA I SAVIESA VITAL |
|||||
|
|||||
