titulo de la web

LA CONDICIÓ HUMANA ( I )

La més antiga reflexió sobre la condició humana
 

gilgaÉs costum datar l'inici de la Filosofia just al segle VI abans de Crist, a Grècia; però són molts els testimonis que relativitzen aquesta data. Força segles abans d'aquest inici oficial, a Mesopotàmia, es composà el Poema de Gilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El Poema té una doble rellevància. Per una banda, inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d'escriptura, escriptura cuneïforme, més antics del món -per ara-. Per altra banda, és una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què són i com han de viure els humans.

Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d'Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d'aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, alternativament, se li ofereix una ben humana possibilitat de vida.

Vegem alguns dels més notables passatges del Poema:
Passatge A:
 
Malgrat la caducitat i inestabilitat de la vida i de les gestes dels humans, Gilgamesh, sadoll d'energia, vol conquerir fama i glòria: matar el ferotge Huwawa. L'heroi, encarnació del bé, lluita contra el monstre, encarnació del mal; com el drac i sant Jordi, però avant la lettre.

 
Els humans tenen els dies comptats.
Tot el que fan s'ho emporta el vent.
Si caic, hauré conquerit la fama.
La gent dirà: 'Gilgamesh va caure
lluitant contra el fer Huwawa!...'
Estic decidit a penetrar en el bosc dels cedres,
vull fundar la meva glòria.

Tauleta III, columna4

Passatge B:
Enkidu ha mort: la seva insolència l'ha condemnat. Ha matat el terrorífic brau celest. Ple d'orgull i glòria, ha menyspreat les mirades suplicants de la deessa Istar; els déus no accepten aquest comportament. La mort de l'amic crea dubtes i inquietuds a Gilgamesh. A partir d'ara, ja no cercarà més la glòria sinó, desesperadament, la immortalitat.

 
A on vas, Gilgamesh?
la vida que tu busques mai la trobaràs

Tauleta X, columna 1

Passatge C:
Potser els moments més brillants del Poema es troben en la Tauleta X on s'explica que la tavernera Siduri, tot acullint a Gilgamesh en la seva persecusió de la immortalitat, vol convence'l de l'absurditat de l'afany d'immortalitat i, com alternativa, li proposa la seva filosofia de la vida: viu el moment present, el carpe diem d'Horaci.

 
Quan els déus crearen els humans
els hi destinaren la mort,
guardant la vida per ells mateixos.
Tu Gilgamesh omple't el ventre,
gaudeix de dia i de nit.
Celebra cada dia una alegre festa,
balla i juga dia i nit.
Posa't vestits flamants
renta el teu cap i banya't
Atén el nen que t'agafa de la mà i alegra't
Alegra't abraçant la teva dona.
Doncs, aquest és el destí de l'home.

Tauleta X, columna 3

Passatge D:
Després d'infinites vicissituds, Gilgamesh arriba al fons del mar just al lloc on hi creix la planta de la joventut. L'agafa, surt de l'aigua i mentre es prepara per assaborir-la, una serp se li acosta, arrabassa la planta, se la menja i, tot seguit, muda la pell i rejoveneix.

Desenganyat, renuncia als seus somnis d'immortalitat i accepta la realitat de la mort. Serenament, rebutja el consell hedonista de la tavernera Siduri i es compromet amb el benestar del seu poble. Construeix la sòlida i protectora muralla d'Uruk -la seva ciutat-, renova els temples i s'esforça perquè el seu regne sigui més fèrtil, pròsper i pacífic. Conquestes que l'ompliran d'orgull.

 
Des dels dies antics no hi ha res permanent.
Els que dormen i els morts, ¡com s'assemblen!
Quan arriba la mort,
qui podrà distingir a l'esclau del senyor?
Els déus decideixen sobre nostra vida i nostra mort,
però no revelen el dia de nostra mort.

Tauleta X, columna 6
I Gilgamesh digué a Urshanabi, el barquer:
-Puja, Urshanabi, a les muralles d'Uruk, recorre-les,
inspecciona la seva base, observa els maons. [...]
A Uruk, la casa d'Isthar, una part és ciutat,
una altra horta i una altra clariana.

Tauleta XI, columna 6

Adaptació a partir de:
MOSTERÍN Historia de la Filosofia Madrid, Alianza, 1983;
Poema de Gilgamesh estudi i traducció de F. LARA, Madrid, Tecnos, 1988
Pàgina procedent de FilóPolis http://www.xtec.net/~lvallmaj/sumpalau.htm

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...