titol

TRANSCENDÈNCIA: La «capacitat de transcendir», autèntic «producte singular» de la ment humana.

La «transcendència» significa triomfar sobre els impulsos biològics per situar l’humà més enllà de les pures coordenades de la conservació, per iniciar-lo en els camins de la llibertat.

La «transcendència» es converteix en l’estructura clau de la maduració humana del procés alliberador i de tot itinerari religiós qualitativament interessant.

Fisiològicament no estem dotats per captar i percebre tota la realitat. Una gran part d’aquesta Realitat cau fora del nostre camp perceptiu. No tot el que existeix ho percebem. Atès les nostres capacitats mentals actuals, el que la nostra ment pot captar, percebre i elaborar del món real és tan sols una petita part d'aquest món. Hi ha però tot un món ocult, tota una part de la realitat amagada més enllà de les nostres limitades competències perceptives. La Realitat, doncs, és molt més àmplia del què la nostra limitada capacitat perceptiva pot arribar a copsar. (Veure aquí)

De la limitació del coneixement humà es dedueix tant la gran precaució que cal mantenir en formular grans afirmacions sobre la realitat, com la necessària disponibilitat a un coneixement obert a una realitat més àmplia. És des d' aquesta obertura respectuosa vers la realitat que es pot parlar de transcendència.

I des d’aquesta perspectiva ens podem plantejar: quina "necessitat vital” tenim els humans d’interrogar-nos sobre el sentit de l’existència, els orígens o la destinació de la realitat o d’altres qüestions relacionades, per exemple, amb el terreny desconegut del més enllà? Des d’una perspectiva estricta de la “supervivència” vital tot plegat podem considerar-ho un gran “luxe” innecessari ¿D’on neix, d’on prové, doncs, i quina funció té aquesta enigmàtica “necessitat” de transcendir?

Ancorats inevitablement en allò contingent ... però impel·lits constitutivament cap al transcendent. «Transcendir»: anar més enllà... Els humans exhibim unes funcions i objectius que semblen superar de molt les necessitats de la supervivència. «Transcendir» vol dir treure el cap a la finestra del més enllà de qualsevol cosa i, en concret, més enllà de les necessitats estrictes. La «transcendència» és la capacitat específicament humana d’anar més enllà de les estrictes necessitats de supervivència. És la capacitat d’anar molt més enllà del que serien els estereotips de supervivència —alimentació, defensa, sexe i reproducció. L’espècie humana practica una sèrie d’activitats de luxe: cercar la bellesa, preocupar-nos per una ètica utòpica, organitzar activitats esplendoroses de lleure i joc, i desplegar activitats simbòliques aparentment inútils, que creen una nova realitat per damunt de les realitats observables. Es una experiència que depassa de molt els estereotips gravats en el disc dur d’un cervell simplement orientat a sobreviure. Només els humans manifesten repetidament i constantment aquesta passió per eixir dels límits del món mental animal i vessar cap a un món mental obert al transcendent.

Pel seu interès formatiu presentem un resum, en paraules del propi autor, d’algunes de les idees exposades en dos de les seves obres en relació al tema de la transcendència, perquè pugui servir d’introducció als no iniciats i motiu i estímul al ja iniciats per a l’aprofundiment en l’apassionant món de la singularitat humana.

La «capacitat de transcendir», autèntic «producte singular» de la ment humana.

Erich Fromm, conegut psicosociòleg que féu interessants aportacions a la cultura del segle xx, presenta en el capítol 4 d’una coneguda obra seva, La revolució de l'esperança (1970), titulat «¿Què significa ser home?», les diferents condicions de l’existència humana: en els humans s’afebleix la força del determinisme instintiu i va creixent en complexitat i en la possibilitat de generar elements simbòlics que estructuren el món mental humà.  Passa després a considerar la importància dels  «quadres d’orientació i devoció», és a dir, aquelles imprescindibles estructures socials que aguanten la ment humana des de les xarxes relacionals i convivencials i en relació amb les quals la persona s’estructura. Insisteix després en la distinció entre «necessitats de conservació» i «necessitats de depassament», dibuixant les perspectives dins les quals té sentit l’experiència humana, i concretament dins d’aquest horitzó (“capacitat de transcendir”) que invita a depassar el món de les necessitats de supervivència cap a una dinàmica mental luxosa i imprescindible que ens fa abocar cap als altres, cap futur i cap als interessos que van més enllà de les nostres necessitats egocèntriques. Dins «les experiències humanes», Fromm fa èmfasi en un tipus d’experiències que són més específicament humanes, autèntics «productes singulars» de la ment humana.

En els desitjos humans hi distingeix un possible plantejament egocèntric, però també una possible orientació d’alteritat, com succeeix en la tendresa, la compassió, l’empatia, l’interès per les persones, la responsabilitat, la vulnerabilitat, relacionant-los amb el jo actiu i responsable. Com a fenomen que presideix tots aquests afectes superiors Fromm cita la capacitat de transcendir: aquesta actitud psicològicament sempre transcendeix l’ego, desembarassant-se de la fixació en ell mateix, allunyant-se de l’avidesa egoista, generant un buit per omplir-lo, empobrint-se per fer-se ric. La transcendència significa triomfar sobre els impulsos biològics per situar l’humà més enllà de les pures coordenades de la conservació, per iniciar-lo en els camins de la llibertat. Fromm dibuixava d’una manera excel·lent allò que caracteritza psicològicament tota actitud de transcendència: una victòria sobre l’egoisme. La transcendència es converteix així en l’estructura clau de la maduració humana del procés alliberador i de tot itinerari religiós qualitativament interessant.

La transcendència

La transcendència és una forma mental singular i exclusiva de l’espècie humana que ha emergit com a resultat d'una selecció adaptativa positiva.

La ment humana és sorprenent i desconcertant. És sorprenent que en els humans es presenti un excés de hardware (cervell) i de software (ment) que depassi de molt el que cabria esperar-ne. Desconcert per la —diguem-ne— obsessió que aquest primat presenta per unes funcions i objectius que semblen superar de molt les necessitats de la supervivència. La ment humana en comparació dels primats del seu entorn evolutiu presenta unes regularitats mentals caracteritzades pel fet d’anar molt més enllà del que serien els estereotips de supervivència —alimentació, defensa, sexe i reproducció, i elements jeràrquics i territorials d’organització del grup. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: cercar la bellesa, preocupar-nos per una ètica utòpica, organitzar activitats esplendoroses de lleure i joc, i desplegar activitats simbòliques aparentment inútils, que creen una nova realitat per damunt de les realitats observables amb evidència experimental. La transcendència (aquesta capacitat específicament humana d’anar més enllà de les estrictes necessitats de supervivència) és la dimensió més destacadament estabilitzadora i enriquidora de la nostra ment.

Entenc la «transcendència» com una dimensió que ens penetra pertot arreu. Encara que la noció inclou la transcendència religiosa, no es redueix simplement a ella. La transcendència és una forma peculiar de coneixement i expressió complexa i oberta que configura la nostra originalitat mental i esdevé imprescindible per coronar «des de dalt» les altres formes més funcionals de conèixer. És la forma que permet a la majoria conformar tot el sentit del viure. La transcendència impregna tota la vida humana i discorre per l’estètica, l’ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amoro­sa i, per descomptat, la paraula i el símbol. Aquesta capacitat pot ser la dimensió més ennoblidora i imprescindible de la humanització. Només els humans manifesten repetidament i constantment la passió per eixir dels límits del món mental animal i vessar cap a un món mental obert al transcendent.

El coneixement de la realitat

El que anomenem  «coneixement» com a activitat de la ment humana es manifesta en un ventall ampli i variat de possibilitats...  fruit de la suma de competències que els diversos sediments evolutius han integrat en el cervell humà.  Proposo una distinció entre dues  grans dimensions del coneixement humà: experimental i experiencial. Anomeno experiencial aquella capacitat cognoscitiva que està lligada sobretot a l’observació i la mesura de la realitat. Una segona capacitat cognoscitiva l’anomeno experiencial basada més directament en la percepció subjectiva, i afecta el món dels «qualia» o matisos amb els quals adjectivem la nostra experiència de nosaltres mateixos i del món. És el coneixement de cada dia, universal, participat per tots, que crea una miríada de paisatges mentals pròpiament singulars i que determinen el to, el ritme i les formes del viure de cadascú. Dins el coneixement experiencial distingeixo, tres apartats principals: el coneixement il·luminador o estètic, el simbolitzador o obert a la transcendència, y el que es caracteritza per la creativitat transformadora expressada en l’ètica i la tècnica.

El coneixement simbolitzador es basa en la convicció que grans dimensions molt essencials de la realitat només poden ser captades i expressades a través de símbols. La convicció de l’existència de realitats que ens superen fa que la possibilitat d’obertura a dimensions transcendents només assenyalades per símbols formi part d’una presumpció totalment normal. Entre els múltiples coneixements per, via simbòlica, hi ha els que fan referència tant a les transcendències més quotidianesvalors ètics o socials— com a les més transcendents —valgui la redundància—, com són ara les religioses.

El coneixement de la realitat transformadora correspon al que anomenem dimensió ètica o tècnica. Per molta gent, el món no avançaria o bé perquè són conformistes o bé perquè no tenen capacitat creativa. Hi ha, en canvi, persones amb capacitat de preguntar-se si les coses poden ser d’una altra manera i com cal fer-les avançar. Això implica una perspectiva èticaen nom de què cal modificar la realitat i quins ï valors han d’orientar el canvia- i unes previsions tècniques —quines mesures permeten modificar la realitat. La tècnica es preocupa d’optimitzar eines, recursos, sistemes, etc. per fer més confortable la vida. L’ètica respon a la imprescindible pregunta de com cal fer les coses per respectar els valors que han de presidir el viure i el conviure. Tècnica i ètica són dues dimensions fascinants del coneixement que ens diuen no com són les coses, sinó com han de ser per respondre al que l’ésser humà es mereix.

El transcendent: una necessitat innecessària

L’experiència del transcendent. Es una experiència que depassa de molt els estereotips gravats en el disc dur d’un cervell simplement orientat a sobreviure. En examinar la naturalesa del cervell humà, molts autors consideren que estem davant una entitat molt complexa i competent però fortament inestable. Això seria resultat de l’evolucio biològica de què som fruit i que ha anat reunint competències molt sorprenents, però que finalment ha coronat el seu treball amb unes possibilitats que conjuntament resulten desestabilitzadores de l’estructura resultant. Aquest caràcter inestable del novíssim cervell humà manifesta unes capacitats i unes exigències desproporcionades que demanen elaboracions mentals específiques per compensar la in­estabilitat estructural i funcional assolida. La capacitat de transcendència podria ser l’aspecte més cridaner d’aquesta oportunitat de compensar la inestabilitat de la ment assegurant-la «des de dalt», «des del fons» o des d on sigui, per mantenir una coherència sense la qual resulta molt complicada la vida mental.

Transcendir vol dir treure el cap a la finestra del més enllà de qualsevol cosa i, en concret, més enllà de les necessitats estrictes. Quan el cervell humà deixa d’ocupar-se d’allò que és imprescindible, es pensa ell mateix, reflexiona. La reflexió es dirigeix a les grans preguntes primeres i darreres. Per això elabora una reflexió transcendent i transcendental. No és necessària, i per això és, en cert sentit, prescindible, però pot ser equilibradora i estabilitzadora. El trencament de la necessitat per vagar pel més enllà de la necessitat és un luxe raonable.

L’estructura de la transcendència

Ludwig Wittgenstein destaca el caràcter central i, en cert sentit, sobrevingut, de l’experiència transcendent al món racional. Miquel Tresserras ho veu així (2003: 26-27):

Wittgenstein sap i reconeix que hi ha unes altres realitats, com ara les que fan referència a l’ètica» l’estètica i l’experiència religiosa, que existeixen tot i que no es poden sotmetre a cap mena de verificació. Són realitats més elevades que no pas els fets del món. El llenguatge no hi té accés. Precisament el Tractatus intenta elaborar una crítica general del llenguatge que demostri que aquest serveix eficaçment a la ciència i, en canvi, no és apte per descriure qüestions relatives a l’ètica ni al significat de la vida. Dit d’una altra manera, el discurs racional no és apte per justificar l’ètica o l’estètica [...]. L’ètica i l’estètica que formen part de la realitat, són inexpressables. Sobre elles només es pot callar [...], per això el Tractatus acaba amb una invitació al silenci. «D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.» [...] Que hi hagi coses que no es poden expressar no significa pas que aquestes coses no siguin cabdals: «Tenim la sensació que, fins i tot quan totes les possibles preguntes científiques s’han contestat, encara no s’han tocat gens els nostres problemes vitals.»

La transcendència és un brodat no necessari en l’ordit mental. No és imprescindible per a la consistència de l’ordit, però el decora i l’honora. No demostra, però orienta i significa. La seva existència, d’altra banda, no invalida res, només dignifica i completa. Es pot sobreviure perfectament sense transcendència, però què té d’estrany que ens fem últimes preguntes? ¿Qui tindria autoritat per impedir-ho? ¿Des de quina instància es podrien declarar inútils les preguntes o respostes ponderades i rigoroses amb relació a les dimensions transcendents?

És una competència que va més enllà de les simples capacitats de supervivència. És una supervivència de segon ordre, doblada sobre la supervivència biològica estricta. Pot considerar-se com una oportunitat positiva, seleccionada precisament per la seva positivitat, potser una necessitat oculta per a una estructura psíquica tan complexa que només s’aguanta bé des d''una referència superior a ella. Es podria considerar com l’algorisme mental que permet equilibrar un món psíquic fortament inestable en la seva riquesa i complexitat i que necessita ser equilibrat des de fora, com si l’autèntica satisfacció d'allò que és plenament humà només es produís en coordenades transcendents, més enllà dels objectius immediats. La transcendència, nascuda juntament amb l’evolució del cervell humà, es converteix en una garantia de la integritat psíquica. Es tracta d''una experiència que es desplega en una gran varietat d''expressions i manifestacions, que sobretot es concreta en les seves grans dimensions —ètiques, estèti¬ques, filosòfiques i religioses—, en les quals es vessa la ment humana en les seves manifestacions més delicades de luxe, d'abundor i de filigrana.

La transcendència com a funció mental imprescindible per a la majoria dels humans

Quan parlem de transcendència ens referim a una dimensió de la ment que no és exclusiva de l’activitat específica de transcendir, sinó que constitueix l’entramat de les principals activitats superiors de la ment humana. Es tracta d’una activitat íntimament coordinada de la raó i del sentiment. Ni la raó ni l’emoció  no actuen independentment entre elles. El joc mental més delicat és un inextricable complex de raons i emocions i en aquest complex es produeix l’enigmàtica recerca de la transcendència que caracteritza la majoria de les experiències humanes.

Entenc la transcendència, des del punt de vista de les competències mentals, com la capacitat d’explorar, experimentar, expressar i proposar dimensions i valors que estan més enllà o són més profunds que els coneixements deduïts de les evidències experimentals, i que són complement d’aquells coneixements. La transcendència respon a una delicada interfase entre el món de l’emoció/sentiment i la raó. Pertany més a l’experiència que a l’experimentació.

Per als humans la transcendència és la base d’experiències i conductes de gran importància en la vida personal i cultural, i es produeixen principalment a propòsit de l’estètica, l’ètica, la religiositat i la saviesa del viure, i en la construcció de la identitat dels grups humans. La transcendència és una forma mental singular i exclusiva de l’espècie humana que ha emergit com a resultat d una selecció adaptativa positiva  i que s’ha convertit en imprescindible per sostenir de manera equilibrada les funcions d’un cervell complex, conflictiu.... Constitueix un poderós sistema d’estabilització, corregint el risc d’una lucidesa desintegradora que es pogués deduir d’un ús exclusiu de la racionalitat.

Representa un gran desafiament educatiu i cultural la possibilitat d’integrar el coneixement derivat de l’evidència experimental –ciència- amb la transcendència, evitant que qualsevol d’aquestes dimensions pretengui imposar una exclusivitat sobre les formes de conèixer i experimentar la realitat.

R. M. NOGUÉS: Déus, creences i neurones (2007)  i Cervell i transcendència (2013) Ed. Fragmenta

R. M. NOGUÉS Doctor en Biologia. Catedràtic emèrit de Biologia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en investigació en genètica de poblacions i en evolució molecular del cervell, ha publicat nombrosos articles i llibres sobre evolució, genètica i relacions entre cervell i experiències espirituals i religioses.


Veure també:

SECCIÓ: LA MENT HUMANA

L'ANTHROPOS, UN ÉSSER A DESCOBRIR

Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...

Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...