titulo de la web

La metàfora del bon pastor: imatges contemporànies

En la nostra vida contemporània hi ha algunes metàfores, alguns trops que convindria canviar ... Una dimensió de la maduresa de les persones és la capacitat que posseeixen d’arrelar ... No obstant això, la contemporaneïtat i el fet d’arrelar en un lloc no es porten molt bé ... En el comportament contemporani, avui dia, la imatge que ens ajudaria a comprendre millor la situació actual en què els molts dels nostres contemporanis es troben, més que arrelar seria les de atracar en algun port, "fondejar i aixecar àncores". A les persones avui en dia els costa arrelar, sedimentar el seu sentit de pertinença ... Però per poder tirar i aixecar àncores cal que hi hagi llocs, ports, on poder ancorar a fi de recobrar forces i cal que hi hagi qui habiti aquests ports, qui tingui cura d'aquests ports... Avui alguns d'aquests llocs, alguns d'aquests ports on poder recalar per tal de recobrar forces són els monestirs ... en alguns monestirs i dins d'ells en concret a través d'alguns monjos i algunes monges ... Un d'aquests ports contemporanis que romanen, que hi són, en un exercici de molta generositat i de servei al món, que hi són perquè puguem atracar en ells, puguem reparar les nostres embarcacions, i ens puguem reabastir, punts en què se sap guardar en un equilibri complex, gens senzill , entre preservar l'intemporal de la seva tradició, de la seva saviesa, el que entronca amb l'etern i al mateix temps conèixer prou el món que els envolta i la societat de la que formen part i poder disposar així d'una paraula d’alè per a qui la necessiti i orientar-nos en la complexitat de la vida actual són els monestirs benedictins... Montserrat és un d'aquells punts de referència en aquesta tradició ... Perquè al nostre voltant les flors puguin florir i perquè les fulles puguin renéixer necessitem tenir cura de la vida interior de la planta, que aquesta planta estigui sana. Immersos en l’ensopiment de la nostra quotidianitat, avui més que mai necessitem doncs recalar en algun d'aquests ports per tal de reprendre forces i aixecar el vol amb un nou impuls... (De la introducció a la quarta conferència 'l'Espiritualitat de la cura' dins del cicle EL CUIDADO DE LA INTERIORIDAD)

Una mica de tot això és el que expressa en la seva homilia un d'aquets monjos arran del comentari de la paràbola del "Bon pastor", qui amarat de la força d’una intensa interioritat feta vida comparteix desinteressadament amb tots nosaltres i que per la seva densitat humana i el seu estimulant valor actual ens disposem a compartir amb tots vosaltres, en uns temps com els actuals en què tan cruament experimentem la contingència, la fragilitat i l'angoixa humanes...

Homilia del P. Lluís JUANÓS, monjo de Montserrat

La imatge bíblica del “bon Pastor”, també la podríem traduir avui amb altres imatges: “el bon entrenador”, “el bon animador”, “el bon líder polític”, “la bona mare o el bon pare de família”, el “bon educador”, el “bon mestre espiritual”, el “bon bisbe”, el “bon abat”…

Germanes i germans: En aquest IV Diumenge de Pasqua, cada any contemplem el Ressuscitat com a Bon Pastor. És una imatge molt suggerent i estimada pels primers cristians, escollida pel mateix Jesús, que resumeix la missió que ell va assumir mentre estava entre nosaltres i que, glorificat a la dreta del Pare, continua exercint envers l’Església peregrina: vetllar pel seu ramat i conduir-lo a “les prades eternes”, com diu la postcomunió d’aquest diumenge.

La imatge bíblica del “bon Pastor”, pròpia de la cultura agrària, també la podríem traduir avui amb altres imatges: “el bon entrenador”, “el bon animador”, “el bon líder polític”, “la bona mare o el bon pare de família”, el “bon educador”, el “bon mestre espiritual”, el “bon bisbe”, el “bon abat”… Totes aquestes figures o imatges requereixen qualitats d’iniciativa, discerniment, suport i orientació per tal d’evitar la irresponsabilitat, l’abandó, el caos, el vagar per la vida sense cap objectiu, o el “campi qui pugui”. En canvi, quan aquestes instàncies de govern funcionen bé, les persones, comunitats i els diversos grups socials creixen, es desenvolupen, s’impliquen en els projectes i gaudeixen d’estabilitat, motivació i capacitat creativa, sempre que hi hagi una mútua col·laboració.

Jesús es va sentir commogut en veure el poble d’Israel perdut, “com ovelles sense pastor”. Aquesta situació li feia pena i el preocupava fins que, fidel a la missió per a la qual va venir al món, aplegà un nou poble perquè tingués vida en ell i tingués com a llei el manament nou de l’amor.

Jesús, el bon Pastor, ens crida al seu seguiment, però no és un seguiment fred i impersonal ni vol establir una relació d’assalariat que només mira pel propi profit mentre que els seus li són indiferents. La relació que vol establir amb el seu deixeble és entrar en la dialèctica de conèixer-lo i ser conegut per ell; una relació d’íntima amistat que s’enriqueix a partir d’un trobament personal i creix cada vegada més en l’estimació recíproca i el mutu coneixement.

És per això que diu: “Jo sóc el bon pastor, i reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi” i si no són del seu ramat, les cerca i fa que coneguin la seva veu, perquè hi hagi un sol ramat i un sol pastor. Potser el problema que tenim avui dia és que no acabem de reconèixer la veu d’aquest pastor i preferim pasturar per altres pletes. Gelosos del nostre individualisme i la nostra realització personal, no acabem de veure clar això de ser “ovella” ni que ens diguin el què hem de fer o ens desinstal·lin de la nostra zona de confort.

Jesús no ha vingut a cridar deixebles mesells, insensibles, sense capacitat d’iniciativa ni cap mena de sentit crític. Desitja una comunitat madura, en la qual els seus membres se sentin persones realitzades i siguin reconeguts en la seva individualitat. No vol una massa amorfa i servil, un ramat de cristians massificats que només comptin per omplir l’estadística dels qui pertanyen a l’Església, ni vol formar una mena de “gueto” de creients, que viuen aliens als problemes de la gent ni es fan presents en els àmbits que reclamen solidaritat i cooperació. És un pastor que ens vol adults, responsables, capaços d’actuar lliurement, de prendre decisions, d’afrontar els nostres propis riscos, i d’assumir el fet de ser una comunitat unida per l’amor i que respecti la pluralitat de maneres de viure l’Evangeli.

Tot i així, no podem ignorar que a vegades es fa difícil escoltar la veu del nostre Pastor… Som víctimes d’una pluja tan aclaparadora de paraules, veus, imatges i sorolls, que correm el risc de perdre la nostra capacitat per discernir la seva veu, les seves paraules de vida eterna, addictes a tantes pantalles que ens fan vagar per prats efímers i alimenten la nostra trivialitat.

Malgrat tot, si estem atents, la “veu” de Jesús també ressona en els profetes d’avui, en l’esforç callat de tantes persones que sembren el bé al seu entorn, en els qui creen espais i condicions per fer creïbles paraules que hem reduït a una pobra caricatura com justícia, llibertat, veritat, amor, pau, fraternitat i que són llavor de la nova humanitat, del Regne de Déu que Jesús predicava.

Avui som invitats a recuperar de nou el silenci i la capacitat d’escolta; a estar atents a la veu del “bon Pastor” si no volem veure la nostra fe ofegada per tantes veus que ens assetgen; a sintonitzar amb el millor que hi ha en nosaltres i desenvolupar aquella sensibilitat interior que percep, més enllà del que és visible i del que és audible, la presència d’Aquell que pot donar sentit a la nostra vida, que ens fa costat i ens guia i que com el salmista li podem dir confiadament: “Ni quan passo per barrancs tenebrosos, no tinc por de res, perquè us tinc vora meu. La vostra vara de pastor m’asserena i em conforta”. (Salm 23)

Que Ell, que ha donat la seva vida per nosaltres, i ara se’ns dona en l’Eucaristia, ens condueixi a la Vida plena.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...