titulo de la web

UN MÓN NOU, UNA HUMANITAT NOVA?

REFLEXIONS SOBRE BIOLOGIA, TECNOLOGIA I TRANSHUMANISME

Som un petit i insignificant punt blau enmig la immensitat de l’Univers. El planeta Terra, la nostra única llar. La humanitat, una espècie singular en evolució. La nostra història, un cúmul dialèctic de progressos i despropòsits. Un somni i un projecte: la construcció d’un món més humà, refent una «humanitat» nova, una utopia cristiana i les il·lusions del món secular. Una Església intentant construir el regne de Déu i els reiterats intents de transformació per part del món secular. L’anhel utòpic de construir aquí a la Terra la ciutat celestial, la ciutat de Déu, i la quimèrica il·lusió d’un progrés il·limitat de base materialista que suposadament ens portaria la felicitat humanament tan anhelada.

Presentem un resum d’un interessant article aparegut a la Revista Poblet Nº 029. L’objectiu d’aquest article no és parlar de com per mitjà de la tecnologia podem transformar el món, sinó una reflexió sobre les oportunitats que la tecnologia obre per canviar l’espècie humana, i les perspectives d’aconseguir una «humanitat nova», amb la idea que l’actual estadi evolutiu de la  humanitat no és un camí tancat, ja acomplert, sinó una trajectòria oberta, en lloc de ser la culminació d'un procés ja acabat.

David JOU, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona

Les grans propostes de transformació del món han estat morals -de base religiosa, en general- o tecnològiques. Portem quatre mil anys de retard en aquest tema, i encara no estem en el bon camí.

El transhumanisme es proposa una modificació profunda, però no tan sols del món sinó també del propi individu (tant en la seva dimensió física com moral).

L’abast de la tecnologia en el món d’avui, és una oportunitat que pot ajudar a crear una humanitat nova o la humanitat en comptes d’un camí obert és ja un procés acabat? Ens en parla el doctor David Jou, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Fundació Joan Maragall.

 Introducció

Una dimensió essencial del cristianisme és la voluntat de construir el Regne de Déu sobre la Terra. La seva inspiració i el seu programa és simple: Estima Déu sobre totes les coses, i l’altre com a tu mateix. Corregir el funcionament del món per adaptar-lo a aquesta exigència evangèlica és un programa immens. D’una banda, eliminar les guerres i les seves causes -la voluntat de dominar, de posseir, la injustícia, la violència, la ignorància, l’engany, la mala fe-; d’altra banda, transformar l’entitat moral humana -reduir la supèrbia, l’avarícia, l’enveja, la ira, la mandra, la feblesa davant la tirania dels plaers, incrementar l’atenció a qui passa gana, set, tristesa, a qui pateix injustícia o malaltia-,- finalment, obrir plenament la naturalesa humana a Déu, considerat com l’arrel i el destí de l’humà, enllà de la finitud del cos i de la vida. La seducció del projecte és gran, la intuïció de com podria ser la vida i el món en aquestes circumstàncies és engrescadora.

Aquesta proposta, anhelada però mai no realitzada, continua viva, tot i que, habitualment, en to menor. L’Església ha volgut dur a terme aquesta transformació -i la continua predicant, com és la seva missió i el seu compromís i raó de ser-, però ara com ara els seus resultats han estat bastant migrats: un pelegrinatge d’un poble dispers, cansat, distret, feble, guiat per una autoritat sovint amb massa afany de poder i massa feblesa moral, però amb les guspires il·luminadores de moltes iniciatives de caritat, d’impressionants testimonis de fe i de perseverants camins d’esperança.

Eliminar les guerres i les seves causes és una exigència evangèlica de primer ordre. És una exigència que va lligada al domini de la ira, de l'avarícia i de l'afany de posseir

En l'Església, malgrat tols els seus defectes, hi esclaten sovint guspires de caritat. No són pocs els qui es trenquen l'espinada pels altres per amor de Déu.

De la construcció del Regne a la construcció del Progrés

El progressisme del segle XIX i XX també va voler dur a terme una gran reforma del món, combinant la potencialitat de les successives novetats científiques  i un tremp moral especialment atent a la justícia social i a la formació de l'individu. Prescindint sovint -quan no en clara oposició- al vessant religiós tradicional, esdevingué de vegades ell mateix una religió laica, refusant tota altra transcendència que la de l’esperança en el futur.

Tampoc aquest ideal no ha estat realitzat. Certament, la ciència i la tecnologia han estat capaces de modificar el món, d’expandir la salut, l’esperança de vida, la població mundial, d’incrementar la velocitat i densitat de les comunicacions, però també han creat problemes nous: l’armament químic, nuclear i biològic, l’increment del ritme de consum dels recursos terrestres i l’acumulació i expansió de deixalles, la desocupació causada per les noves tecnologies, especialment per la informàtica i la robòtica.. Però més decebedor encara que aquests aspectes negatius del progrés material -compensats per molts aspectes positius- ha estat el deixatament i l’abdicació en la reforma moral: mitjans de comunicació que haurien pogut promoure el coneixement i la reflexió s’han rendit a la barroeria i l’insult; oportunitats vastíssimes d’aprenentatge són malversades en superficialitat i dispersió; camins de comunicació esdevenen paranys d’espionatge...

De la transformació del món a la reinvenció de l’espècie humana

L’objectiu d’aquest article, però, no és parlar de com la tecnologia transforma el món, sinó una reflexió sobre les oportunitats que obre per canviar l’espècie humana, i les perspectives, segons alguns, d’aconseguir una humanitat nova, en el sentit biològic d’una espècie superior als humans en diversos aspectes fisiologies i cognitius o, simplement, una espècie en transformació positiva, tot accentuant la idea que la humanitat és un camí obert, en lloc de ser la culminació d'un procés ja acabat. El tema és conegut com a "transhumanisme". Les idees sobre transhumanisme formen part dels horitzons hipotètics de futur de molta gent d'avui, en què la tecnologia aspira a unir-se amb un cert grau de millora espiritual.

La idea de produir una espècie nova, superior (procés anomenat eugenèsia), no és nova. Els mecanismes per a aconseguir una nova espècie humana eren semblants als d’aconseguir noves espècies animals més rendibles, més sanes: una selecció acurada dels acoblaments entre individus, per tal d’anar incrementant en la seva descendència algunes característiques considerades desitjables -més salut, més força, més valor, més intel·ligència, més elegància, però rarament es parlava d’aconseguir més bondat, més generositat. L’aspecte sinistre no estava en la idea de millora, sinó en la de rebuig, la de racisme, la idea de considerar mancats tants individus i races, la pretensió de voler-los exterminar, de no deixar-los reproduir, la idea de raça superior a les altres, i amb el dret d’eliminar-les en bé del futur de la humanitat. El nazisme dugué a terme alguns dels experiments més extrems i esgarrifosos d’aquesta pretensió.

Els progressos en biologia i medicina, especialment en fecundació assistida, en enginyeria genètica, en cèl·lules mare, en donació, a partir dels anys 1970, obriren perspectives conceptualment noves en aquest camp. La novetat principal era l’acceleració del procés: començava a ser possible aprofitar les capacitats d’intervenció sobre el genoma per tal de dur a terme les modificacions desitjades. Això és el que s’ha anat fent des dels anys 1980 amb els organismes transgènics.

Les perspectives transhumanistes no se situen exclusivament en el camp de la biotecnologia, sinó també en el de les tecnologies de la informació i, en especial, la informàtica i la intel·ligència artificial. Així, aspiren a una confluència entre les modificacions biològiques i les informàtiques, de manera que la suposada espècie transhumana  pugui transcendir una sèrie de condicionants biològics i accentuar allò que té d'informació, consciència i esperit.

Les cèl·lules mare es troben a la massa cel·lular de la mòrula (cèl·lules totipotents que es podeu convertir en qualsevol teixit del cos) i en l'interior del blastocist (pluripotents). L'obtenció d'aquestes cèl·lules a partir del propi cos i la seva aplicació terapèutica obre actualment moltes possibilitats de regeneració i de guariment de malalties fins avui incurables.

Aspectes biològics: enginyeria genètica, neurobiologia

L’enginyeria genètica ha dut a una proliferació d’organismes genèticament modificats, o organismes transgènics, basats en la modificació artificial del genoma, tot afegint-li alguns gens que els organismes de partida no tenien, o suprimint-los alguns gens perjudicials. Els riscos rauen, d’una banda, en què algunes d’aquestes modificacions puguin produir la síntesi d’alguna proteïna perjudicial per a la salut del consumidor i, de l’altra, en la reducció del nombre futur de varietats alimentàries, i un control més gran de les varietats més eficaces per unes poques empreses.

Aquesta idea, en principi, també seria aplicable als humans, tot i que, ara com ara, es restringeix fer-hi experiments d’aquesta mena. Sí que s’admet, en principi, fer modificacions genètiques que puguin eliminar un defecte greu de transmissió genètica. La idea és identificar el gen -o els gens- causants de la malaltia i reemplaçar-los per varietats dels gens que no causin la malaltia. La dificultat -a més de la identificació del gen corresponent- és que el nombre de malalties ocasionades per un sol gen és relativament petit. Així en lloc d’estar sotmesos a un determinisme genètic pel que fa a la malaltia en el cas que arribi a ser dominant en una família, ens podem alliberar de la seva maledicció, i s'obre un nou camí a les generacions següents. Sabent-ho fer i tenint-ne els mitjans, seria trist no aprofitar-ho.

La idea de millorament de l’espècie humana va més enllà d’eliminar gens perjudicials i pretén introduir nous gens que potenciïn alguns aspectes biològics dels humans. Es voldria, per exemple, més resistència a les malalties, una esperança de vida més llarga, un retard de l’envelliment, una capacitat més gran de memòria, més versatilitat i rapidesa en l’aprenentatge, més creativitat. Per poder-se plantejar aquestes ambicions cal un bon coneixement, entre d’altres, de la relació entre gens i desenvolupament de l’embrió, entre gens i cervell, dels processos d'envelliment, de les bases genètiques de malalties degeneratives, i de la neurobiologia cognitiva. Afegir a aquest propòsit a curt termini la idea de la possibilitat d'un millorament de l’espècie suposa anar més enllà en les preguntes que ens fem sobre aquests temes. Per exemple, es podria anar introduint una sèrie de gens nous, que encara no tenim però que podrien ser beneficiosos cara a aquests objectius, en un cromosoma addicional, de manera que aquests progressos quedessin incorporats genèticament en els individus, com a part d’ells mateixos, en lloc de ser recursos mèdics disponibles com a remei. Es podria aconseguir, fins i tot, una certa forma d’immortalitat (és a dir, una estabilitat de l’individu respecte desordres físics interns o agressions moderades externes, encara que no pas immortalitat al peu de la lletra, ja que mai no podrem eliminar del tot la mort per accidents).

Aspectes tecnològics.- informàtica, robòtica, tecnologies de la informació

Des del punt de vista de la tecnologia, la idea de millorar l’espècie humana està relacionada amb la capacitat de millorar el vessant cognitiu -d’aprendre, de recordar, de comunicar, de relacionar-. Pel que fa a la societat, les tecnologies de la informació ja estan aportant molt des de fa temps: telecomunicacions, xarxes d’ordinadors, satèl·lits, realitats virtuals, intel·ligència artificial... El transhumanisme voldria poder incorporar alguns d'aquests desenvolupaments a l'individu mateix, sigui de forma genètica o sigui en forma d’empelts nanoelectrònics en néixer.

El conjunt de complements artificials per al cervell és cada vegada més ampli. Des de fa temps hi ha oïdes artificials, que supleixen oïdes naturals defectuoses; es treballa, i ja s’ha aconseguit parcialment, retines artificials que proporcionin visió si la retina natural degenera o és defectuosa. Més recentment, es treballa en biorobòtica. Per exemple, s’està començant a aconseguir membres artificials (mans, braços, cames) moguts des del cervell, i que permeten executar moviments malgrat que la persona estigui paralitzada per alguna malaltia o accident. Els resultats seran espectaculars, i aporten molta esperança a persones tetraplègiques.

El processament de les activitats cognitives és molt més complex i subtil que el de les activitats sensorials i motores.  Es treballa en esbrinar com actuar sobre el cervell per incrementar aquestes capacitats, per exemple, incorporar al genoma la informació de nous tipus de neuroreceptors que incrementin la velocitat d’aprenentatge. O es podria introduir en alguns llocs estratègics del cervell algunes reserves miniaturitzades de memòria, anàlogament a com ara s’introdueixen suplements auditius o visuals.

Gràcia a la biorobòtica s'està començant a aconseguir membres artificials (mans, braços, cames) moguts des del cervell, i que permeten executar moviments malgrat que la persona estigui paralitzada per alguna malaltia o accident

Aspectes conceptuals: ètica, coneixement

On ens portarà el futur? O, també, cap on portarem el futur? Les grans propostes de transformació del món han estat morals -de base religiosa, en general- o tecnològiques. La transformació més essencial i urgent és la de tipus moral. Estalviant-nos guerres i injustícies, mitigant fams i malalties, trauríem molt més rendiment del món i de la vida. Millorar les oportunitats de les dones, per exemple, tant i tan injustament menystingudes en tants països i tantes cultures, suposaria millorar les condicions de vida de gairebé la meitat de la humanitat, sense que per a això calgués cap mena de nova tecnologia. Però portem quatre mil anys de retard en aquest tema, i encara no estem en bon camí. En una altra perspectiva, fer més flexible el concepte de nació i d’estat facilitaria l'acolliment i la convivència, la coexistència amable d’identitat i globalitat. Però portem molts segles de guerres sobre aquests temes i encara falta molt.

La idea del transhumanisme també es proposa una modificació profunda, però no tan sols del món (com en les propostes tecnològiques habituals) sinó també del propi individu (com en les transformacions morals, però ara centrada en la transformació física). Naturalment, seria concebible que la transformació física impliqués també una mena de transformació moral, per exemple, reduint els components agressius o possessius de l’individu (actuacions, per exemple, a escala del sistema límbic del cervell), o aconseguint un grau d’empatia més gran entre la gent (incrementant, potser, el paper de les neurones mirall), o accentuant elements de curiositat i respecte davant l'ambient.

Aquestes transformacions plantegen diversos aspectes ètics: fins a quin punt tenim dret a intervenir en allò més profund de la naturalesa humana?, amb quins criteris jutjarem quins canvis són desitjables i quins no ho són?, amb quin dret eliminarem els embrions o els individus o els grups que no s’ajustin a les modificacions volgudes?, amb quins arguments detraurem mitjans que podrien resoldre fams i malalties de la gent d'avui per construir una espècie nova? No podria ser que el projecte transhumanista esdevingués una mena d’”opi del poble" tecnològic, en el sentit de distreure la gent d’avui amb promeses sobre un món de demà al qual ells ja no tindran accés, com s’acusava de fer-ho a la religió?

Aquestes reserves tenen un cert component de por al futur, de por que el resultat no sigui pitjor que el que tenim ara, que la nova espècie no acabi resultant més agressiva, competitiva i destructiva que no pas la nostra. I, en el millor dels casos, imaginant que l’operació sortís bé i l’espècie fos realment superior a la nostra, se’ns fa difícil acceptar que aquest grau de maduresa, d’empatia, de solidaritat, d’aprenentatge, hagi de ser reservat a una espècie posterior (que substituiria la nostra, o potser dominaria el que quedés de la nostra, tot considerant-la una espècie inferior). Aquest grau de maduresa ja l’hauríem d’haver aconseguit en la nostra espècie, a través de la cultura, de la civilització, de l’espiritualitat, de la religió. Ja sabem, però, que la cultura més refinada té efectes bastant pobres sobre el millorament de l’acció moral: la societat alemanya va caure en els efectes esgarrifosos del nazisme,- la societat grega de l’època clàssica va construir temples excelsos i va pensar en tot menys en la humanitat dels esclaus.

És desesperant constatar com els progressos tecnològics, tan admirables, portadors de tantes capacitats de millorament, sucumbeixen als aspectes foscos de la injustícia, i esdevenen instruments de la desigualtat i del desordre moral. Decep veure com la societat de la informació que hem construït amb tant d’esforç tecnològic, i que està esdevenint una mena d’autèntic cervell planetari, no sigui una noosfera a l’estil de Teilhard de Chardin, impregnada d’unió, d’amor, d’ajut, sinó una xarxa alhora seductora i sòrdida, on expectatives altíssimes es degraden en mentides, insults, amenaces i pornografies. Fa por que les ambicioses i ben intencionades intuïcions del transhumanisme puguin desembocar en la construcció d’un monstre, o que, en el millor dels casos, siguin una seducció més de la novetat, i deixin de banda l’aspecte moral, que se centrin en la construcció d’una espècie més sana, longeva, potent i culta però tan competitiva i injusta com la nostra, que centri molts esforços a allargar la vida i no tants a omplir la vida de sentit, que tracti de vèncer les malalties i no sàpiga vèncer la por a la mort.

Sigui com sigui, l’exhortació evangèlica que hem invocat al començament d’aquest article, estima Déu sobre totes les coses i l'altre com a tu mateix, segueix semblant un bell programa, un poderós ferment i estímul de millora, exigent però plausiblement accessible a cadascú de nosaltres. Convé que el coneixement de les noves inquietuds no ens faci oblidar el tresor que tenim des de fa tant de temps.

El jesuïta Teilbard de Cbardin va proposar amb gran esperança que el futur seria una noosfera impregnada d'unió, d'amor i d'ajut. De moment encara no hi hem arribat.

Font: http://www.poblet.cat/pfw_files/cma/Content/Revista_Poblet/Revista_Poblet_029.pdf
RELIGIÓ I CIÈNCIES NATURALS UN MÓN NOU, UNA HUMANITAT NOVA? David Jou pàg.34ss

Veure també:

Vida Humana. Su naturaleza y dignidad frente al transhumanismo (II). ¿Humanos o superhumanos?


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...