Des que els humans existim no hem parat de preguntar-nos sobre el nostre lloc al cosmos.1 La comprensió actual de l'univers és inquietant: El nostre univers no és una entitat estàtica i tancada, s'està expandint des de tot arreu. El mateix espai s'està expandint. No hi ha centre.2 Només el 5% de l’univers és matèria ordinària. El 95% de la matèria restant ens és desconeguda.3 Tot i la nostra irrefrenable passió per assolir el màxim coneixement, no serà possible arribar més lluny dels límits que ens imposen la mateixa ment i la raó.4 Aquí ens trobem tots, perduts a l'espai, en un planeta insignificant.5 066 077 088 099 1010 11.	La vida és un projecte sempre inacabat de creixement personal. Cada persona, abans de res, ha de ser «autor» de la seva pròpia vida, això implica viure d'acord unes expectatives personals, lliurement i responsablement escollides, sentint-se subjecte i protagonista i donant sentit a la seva vida…11 El «progrés»  celebra victòries pírriques sobre la Natura. Així tampoc no es pot anar contra la naturalesa humana. Res que vagi contra ella es pot considerar autèntic progrés.12 «Llibertat» significa responsabilitat… desplegar lliurement allò que la nostra pròpia naturalesa ens està cridant a ser. La llibertat de la flor consisteix a ser plenament una flor, no pas a ser un arbre o una pedra. No hi ha més llibertat que la de ser allò que íntima, essencialment, ja s'és.13 El «sistema» ens té atrapats amb seductores «pastanagues»: diners, riqueses, fama, prestigi, exterioritat, poder, imposició, domini, egocentrisme, fragmentació, dispersió, hedonisme, relativisme...14 El «sistema capitalista» persegueix la colonització de la nostra ment, i dels actes quotidians que cadascú realitzem. Pretén convertir-nos a cadascun de nosaltres en serfs, súbdits o esclaus dels seus interessos. 15 L'esclavatge més denigrant és ser esclau d'un mateix. La llibertat és ser amos de la pròpia vida. L'home més poderós és qui és amo de si mateix.16 Créixer, progressar sí, però en quina direcció?, cap a quins horitzons encaminar-nos per tal de desenvolupar-nos plenament i progressar veritablement en «humanitat»?17 Davant la frenètica via del consumisme, la degradació i la dispersió són necessaris estils de vida cada cop més sans, més autèntics i més harmònics. La nostra integritat no passa per respondre a les lleis del mercat.18 1919 2020 2121 En el complex camí del viure, la «saviesa» ha estat considerada el camí per excel·lència cap a la plenitud, posant-nos en contacte amb els nostres anhels més profunds.
22 L'autoconeixement d'un mateix, que exigeix penetrar a les profunditats del cor, és el començament de tota saviesa humana. (E. Kant)23 2424 2525 2626
jquery carousel by WOWSlider.com v9.0